Les mones d'aquest any

Com cada any, el dia de la mona és especial i comporta tot un ritual.

Ja fa uns anys, exactament 9, que vaig començar a fer la mona de les meves nebodes amb la figura de xocolata inclosa.

Fa 19 anys, a la Berta, que és la neboda més gran, només li feia el pastís i comprava la figureta.

Des que va néixer l'Emma, que ara té 9 anys, els faig les figures i el pastís i cada any és diferent.

De fet jo no sóc la padrina de les nenes, el padrí és el meu marit, però sóc padrina de la meva germana l'Elisabet que, des que és mare, sembla que això de la mona li fa més gràcia i l'any passat va començar a queixar-se perquè ella també volia una mona. Així doncs aquest any he fet 3 mones, la de l'Emma amb una gallina, la de l'Elisabet amb un pingüí i la de la Berta amb fitxes de dominó.

Totes 3 són fetes amb una base de pa de pessic i la de la gallina porta cobertura de crema de mantega. Les altres dues porten sucre llustre per decorar.

PA DE PESSIC

150g de sucre

150g de farina

pell de llimona ratllada

4 ous

Separar els rovells de les clares i batre els primers amb el sucre fins que blanquegi i dobli el volum. Afegir la pell de llimona i la farina tamisada remenant amb cura fins que no hi hagi grumolls.

Finalment, muntar les clares a punt de neu i incorporar-les a la massa amb compte perquè no baixi.

Abocar-ho en un motlle engrassat i coure 25 minuts al forn a 170º.

CREMA DE MANTEGA

250g de mantega a temperatura ambient

100g de sucre llustre

2 rovells d'ou.

Remenar bé els rovells amb el sucre i després afegir la mantega remenant fins aconseguir una crema fina que ens servirà per farcir i/o cubrir el pa de pessic. També podem posar-la en una màniga pastissera per decorar el pastís.

Pa de carbassa

La carbassa és l'hortalissa oblidada de les nostres cuines. Fins fa pocs anys només es feia servir per afegir al brou, per fer-ne cabell d'àngel (amb la varietat corresponent) i per aprofitar-ne les llavors.
Les seves grans propietats nutritives li han donat un lloc destacat, tan a les cuines domèstiques com als restaurants.
A casa tenim el costum de fer-ne crema, però encara no l'havia provat en la seva vessant més dolça. He fet pastís de pastanaga i també de boniato, però no de carbassa.
Buscant receptes per la xarxa vaig topar amb aquest pa de carbassa que us explico tot seguit.
Pels que volgueu consultar la recepta original cliqueu aquí.

PA DE CARBASSA
500g de farina
1 culleradeta de canyella en pols
1/2 culleradeta de nou moscada
1/2 culleradeta de sal
2 culleradetes de llevat
250g de carbassa cuita
250g de sucre
2 ous
125ml de llet
60ml oli
250g de fruits secs: nous, pinyons i panses de corint

Pelem la carbassa, la tallem a daus i la bullim durant 20 minuts o fins que sigui tova. La deixem escórrer i quan sigui freda la premsem bé entre les mans per extreure l'aigua. Pesem 250g d'aquest puré i reservem.
En un bol tamisem els ingredients secs excepte el sucre.
D'altre banda, amb una forquilla, barregem la carbassa amb el sucre i seguidament i anem afegint la farina tamisada en diverses vegades.
Quan tinguem una massa homogènia i abocarem els 2 ous semibatuts, la llet i l'oli i tornarem a remenar.
Finalment hi afegim els fruits secs remenant per tal que quedin ben repartits i aboquem la massa en un motlle de plumcake.
Coem el pa al forn durant 60 minuts a 180ºC i llest.
Tot i que el resultat és un pa dens, és boníssim i gens empalagós perquè no és gaire dolç.
Em va agradar molt sucat amb mantega per esmorzar, proveu-ho!

Bon profit!
Mònica

Celebració d'aniversari

Aquest cap de setmana hem estat de celebració. La Tatiana, que és la directora de la coral de la que formo part, i a qui m'estimo molt, ha fet 30 anys.

Hem fet una gran festa sorpresa que ella no s'esperava però que li ha fet molta il·lusió.

Jo em vaig comprometre a fer el pastís i com que la setmana passada, mirant els altres blocs vaig veure el pastís que l'Eva, del Cullerot festuc, havia fet per l'aniversari del seu avi, em va donar la idea de fer el mateix amb el nº 30 i aquí us en deixo veure el resultat.

És una base de pasta de full (la vaig comprar congelada) farcida amb crema pastissera (recepta del llibre: Cuinar és senzill, de Montserrat Seguí. pàg. 284) i fruites variades.

Va ser tot un èxit.

El bloc abandonat

D'ençà de l'última entrada, a finals de desembre, tinc el bloc totalment abandonat. De tant en tant faig una escapadeta curta per alguns dels meus blocs preferits, però poca cosa.

Tan és així que fins i tot la meva germana, l'Elisabet, m'ha fet un toc d'atenció pel meu enderreriment i ha tingut la brillant idea d'enviar-me algunes fotografíes de receptes extretes del bloc cuina per llaminers i del llibre de l'Elena G. Melero, Cuinar sense recepta.

M'ha fet tanta il·lusió que he pensat que a partir d'ara podem compartir el bloc i publicar receptes conjuntament.

A ella encara no li he dit, però segur que hi estarà d'acord, espero...jajaja!

Serà una manera de portar el bloc més al dia. Ella també és una bona cuinera i té molta traça, sobretot amb les decoracions.

Moltes vegades hem somniat juntes en portar a terme algun projecte relacionat amb la cuina, però sempre s'ha quedat en això, un somni.

Aquest temps que he estat tant aturada en qüestions de cuina té el seu motiu, en primer lloc, després de reis, vaig decidir posar-me a dieta per perdre pes i per tant ja no faig plats tan elaborats i menys encara dolços. D'altra banda, també he estat ocupada, juntament amb la meva germana, en un nou projecte que tot just comença a agafar forma i que ja explicarem si tot arriba a bon port. De moment el que tenim és molta feina i moltes ganes de portar-lo endavant.

Per ara seguirem amb la cuina, i espero que a partir d'ara, també les dues juntes.

Us deixo tot seguit la recepta de la coca d'Anís del llibre Cuinar sense recepta, juntament amb els comentaris que va fer l'Elisabet.

COCA D'ANÍS

Ingredients

1 iogurt que servirà també per mesurar

4 ous (separem les clares dels rovells)

400g de sucre

400g de farina

llet

Anís dolç

nous

panses

pinyons

oli

anís dolç

1 sobre de llevat

Procediment

Batem els rovells i hi posem els 400g de sucre, la mesura d'un iogurt de llet, una mesura d'oli i una mesura d'anís dolç. Pesem 400g de farina i els barregem amb la massa. Al final hi posem les clares i un sobre de llevat. Per sobre ho guarnim amb nous, panses i pinyons. Ho posem al forn a 160-180ºC (segons el forn). L'hi tenim una mitja hora. Al final de tot hi afegim una mica de sucre i ho posem al gratinador.

En aquest cas no hi vaig posar ni els fruits secs ni el sucre per gratinar, però així també queda molt bona.

La recepta no acaba d'estar ben explicada al llibre, perquè a l'apartat d'ingredients no hi apareix ni la llet, ni la farina ni l'anís.

És d'aquelles receptes en les que et trobes "ingredients sorpresa" mentre estàs fent el pastís perquè no estaven especificats abans. Fa una ràbia això!!!

Suposo que per això el llibre es diu "Cuinar sense recepta" :-)

Elisabet

Pastissets menorquins

Tots els Nadals esperem amb neguit l'arribada dels "menorquins". De fet no ho són de menorquins però ja fa uns anys que hi viuen.

Els meus cunyats i les nebodes, sobretot elles, ja semblen ben bé de ses illes perquè eren petites quan hi van anar a viure.

No els veiem tan sovint com voldríem però sempre que podem hi fem una escapada per veure'ls i per gaudir dels paissatges d'aquesta illa, gairebé màgica.

Per Nadal són ells qui ens visiten i compartim plegats les festes.

Aquest any també ha vingut en Sebas, l'amic "més amic" de la Paula, que és la petita.

En Sebas sí que és menorquí i ha vingut carregat de sobrassada i de pastissets fets per la seva mare.

Durant les estades a Menorca ja havíem tastat els pastissets però com aquests no, eren boníssims!!, i dic eren perquè en un tres i no res van desaparèixer.

Immediatatment vem demanar la recepta per poder-los reproduir, i aquest matí m'hi he posat.

Els pastissets són una mena de galeta seca que vol tenir un gust similar als polvorons, suposo que és degut al llard de porc i a la canyella.

He de dir que no són gens complicats de fer, però us asseguro que, tot i que han quedat molt bons, no es poden comparar amb els autòctons. A més es fan amb un tallapastes en forma de flor del que jo no disposo, així que ho he fet amb el que més s'hi assemblava.

Gràcies doncs a la mare d'en Sebas per la recepta.

PASTISSETS

Ingredients

1Kg de farina

1/2Kg de ducre

5 rovells d'ou i 1 clara

1/2Kg de llard de porc

pell de llimona i canyella al gust

Procediment

Damunt el mabre ben net fem un volcà amb la farina i al mig hi posem la resta d'ingredients.

Anem pastant poc a poc fins que la pasta se'ns desenganxi de les mans i quedi ben homogenea.

No sé si s'ha de deixar reposar en aquest punt, però la recepta no ho especifica i per tant jo no ho he fet.

S'estira amb l'ajut d'un corró fins a deixar la pasta amb un gruix de 5mm. Es tallen les flors amb el tallapastes i es posen en ua safata que posarem al forn a 180ºC durant 10-12 minuts o fins que siguin rosses.

Tot seguit les deixem refredar i les cobrim amb força sucre glas.

Bon profit!

Pastís de xocolata trufat amb crema de taronja

M'agradaria poder dedicar més temps a la cuina, a poder mantenir el bloc en condicions, i a visitar les cuines dels blocs amics. Procuro no deixar passar massa dies sense publicar però a vegades m'és molt complicat poder cumplir la meva pròpia fita.

Per aquest motiu fins avui no he pogut acabar de presentar les receptes del menú del meu aniversari, que va ser el 26 d'Octubre. Si em descuido em passa el Nadal!!

Us asseguro que fins i tot he hagut de fer un esforç per recordar els ingredients i els passos de la recepta d'aquest pastís que va resultar ser molt suau de gust i que va agradar moltíssim.

La base és de pa de pessic de xocolata partit per la meitat, empapat amb crema de taronja i farcit amb dues capes de trufa. Al damunt una cobertura de xocolata i decorat amb fruites naturals.

La combinació de la xocolata amb la taronja.... no es pot descriure, s'ha de tastar.

PASTÍS DE XOCOLATA TRUFAT AMB CREMA DE TARONJA

Ingredients

Pa de pessic:

6 ous

100g de farina d'ametlles

100g de maizena

2 cullerades soperes de cacau en pols

200g de sucre

1 culleradeta de llevat en pols

Trufa:

250g de xocolata de cobertura

200g de nata per muntar

Crema de taronja "orange curd" (adaptació de la recepta de Lemon curd de la Mireia Carbó):

Pell ratllada de dues taronjes

120ml de suc de taronja

4 cullerades de suc de llimona

120g de sucre

120g de mantega

8 rovells d'ou

Cobertura de xocolata:

300g Xocolata de cobertura

50g Mantega

150g sucre glaç

Fruita natural

Fulles de menta fresca

Procediment

Per fer el pa de pessic, en un bol posem 4 ous i 2 rovells amb 200g de sucre i batem amb les barnilles fins que augmenti de volum i quedi ben esponjós i blanc. Poc a poc afegir la farina d'ametlles, el cacau i la maizena, que haurem passat per un sedàs juntament amb el llevat, remenant de baix a dalt fins que quedi tot ben integrat i no quedin grumolls. Finalment afegim les 2 clares restants a punt de neu amb molt de comte perque no baixin. Aboquem la barreja en un motlle engrassat de 26cm i coem a 180ºC durant 25 minuts. Rservem.

Per preparar la trufa posem a bullir la nata i quan arrenqui el bull l'aboquem, tot remenant sobre la xocolata trossejada fins que sigui ben desfeta. Deixem atemperar i reservem a la nevera. En el moment de fer servir muntem la trufa amb les barnilles durant uns segons fins que canviï de color. Si es munta molt queda massa forta per poder-la escampar.

Per fer la crema de taronja, en un cassó al foc posar la pell ratllada de la taronja, el sucs de taronja i llimona, el sucre i la mantega fins que arrenqui el bull.
Batre els rovells fins a liquar-los completament i afegir-los al cassó fora del foc. Quan estigui ben barrejat posar-ho al bany maria i remenar continuament fins que la crema es torni espessa. Colar la crema per eliminar-ne impureses i reservar-la a la nevera.

Muntatge del pastís:

Partir el pa de pessic per la meitat i empapar la part inferior amb crema de taronja. Al damunt posar-hi una capa de trufa d'un centímetre de gruix i posar a sobre laltre capa de pa de pessic. Tornem a empapar amb crema de taronja, posem una altre capa de trufa del mateix gruix que l'anterior i allisem bé per posar a sobre la cobertura de xocolata que haurem preparat desfent la xocolata amb la mantega al bany maria i afegint el sucre glaç fins que estigui ben desfet. Napem tot el pastis amb la cobertura i deixem refredar completament perquè s'endureixi una mica. Decorem amb fruites naturals i fulles de menta i el servim acompanyat amb una mica de crema de taronja.

Bon profit!

Equinoci de tardor

El passat dia 23 vem encetar una nova estació, la tardor. Tot i que fa un parell de díes que el temps no acompanya perquè la calor torna a fer acte de presència, l'arribada de l'equinoci de tardor ve carregat de multitud de canvis que conviden al recolliment i a la necessitat d'ambients càlids.
Dominen els colors que repassen totes les tonalitats de grocs, ocres i marrons. És temps de moniatos, carbasses i castanyes amb propietats nutricionals destinades a protegir-nos dels primers refredats hivernals com el que m'acompanya d'es d'ahir.
Dimecres passat (justament el dia 23!) vaig veure moniatos a la botiga i en vaig comprar per encetar la temporada. Al veure'ls em va venir al cap aquest pastís que ja he fet un parell de vegades i que vaig aprendre en un curs de cuina de tardor.
És un pastís sense farina ni llevat i per tant perfectament apte per celíacs. No té una presència espectacular perquè no creix gaire, per això val la pena fer-lo en motlle de plum cake o en un motlle petit.
Acompanyat de xocolata desfeta té un gust deliciós i molt suau. Com que la base és el moniato cuit la textura és humida i gens empalagosa perquè porta poc sucre.


Pastís de moniato
Ingredients
1Kg de moniatos
120g de sucre
5 ous
200ml de nata líquida
Mantega per untar el motlle
100g de xocolata Nestlé postres (o similar)
Procediment
Coure els moniatos al forn embolicats amb paper de plata fins que siguin tous. Deixar-los refredar, treure'n la pell i aixafar amb una forquilla per fer-ne un puré fi. El reservem a la nevera.
En un bol batem els ous amb el sucre fins que doblin el volum i seguidament afegim la nata líquida i continuem batent fins que estigui ben unit. Poc a poc anem afegint el puré de moniato a cullerades i barregem bé. Ha de quedar una massa cremosa però consistent. Aboquem en un motlle untat amb mantega i ho posem al forn preescalfat a 180ºC durant 40 minuts.
Deixem refredar i desmotllem el pastís que acompanyarem amb la xocolata desfeta al microones o al bany Maria.

Jo, per decorar, a més de la xocolata he fet unes xips de moniato tallant unes fines tires de moniato cru amb el pelador de patates i fregint-les en oli ben calent durant uns segons. Un cop fredes i ben escorregudes les he arrebossat amb sucre granulat.
Espero que us agradi!

Passió per la xocolata

La xocolata és una de les meves passions. El que passa, i suposo que també a la resta d'amants d'aquesta llepolia, és que no m'agrada qualsevol xocolata, ha de ser xocolata amb, al menys, 70% de cacau, d'aquelles que quan te la poses a la boca comença a desfer-se poc a poc per efecte de la temperatura i omple les papil·les d'un gust indescriptible que produeix un benestar gairebé immediat.
Una bona xocolata és aquella amb la qual amb un trosset en tens prou perquè satisfà la necessitat del moment gràcies a l'equilibri perfecte entre amargor i dolçor.

Alguns dels llibres de cuina que volten per casa estan dedicats íntegrament a aquest producte i tot fullejant-ne un d'ells vaig topar amb aquesta recepta.
Pertany, concretament al llibre de l'autora Patricia Lousada, EL LIBRO DEL CHOCOLATE.
La veritat és que a l'hora de reproduir la recepta vaig tenir algún petit problema per les explicacions, però tot i axí el resultat és espectacular i la propera vegada, ja solventats els dubtes, segur que encara surt millor.
La decoració final no és la mateixa que apareix a la fotografia del llibre perquè la vaig trobar massa senzilla per la laboriositat del pastís.
Com veieu a la fotografia superior el vaig acabar amb fulles d'heura de xocolata negre, blanca i amb llet, i amb unes piruletes de xocolata negre amb "Peta Zeta".
La recepta us la passo escanejada perquè és una mica llarga.
Només apuntar que, la galeta de la base no queda prou consistent i es trenca amb facilitat. Jo la vaig fer amb galetes Digestive i avellanes torrades, i el gust és espectacular, però es trenca.
D'altre banda, en un moment de la recepta diu: barrejar, en una tassa, 2 culleradetes de gelatina i 2 cullerades d'aigua freda fins que la gelatina quedi esponjosa i després posar la tassa en aigua calenta fins que la gelatina s'hagi dissolt.
Vaig comprar gelatina neutre en pols i la vaig barrejar amb l'aigua freda, però queda una massa molt compacte i si després poses la tassa en aigua calenta no hi ha manera que es disolgui.
Penso que s'hi ha de posar una mica més d'aigua freda i després barrejar-la amb una mica d'aigua calenta (és el que vaig fer) perquè quedi ben desfeta.
Tot i així, amb aquesta quantitat de gelatina, el pastís no agafa prou consistència i queda amb una textura de mousse.
Jo vaig congelar el pastís per poder-lo tallar amb comoditat.
Si el feu us aconsello que hi poseu 3 làmines de gelatina o una mica més de gelatina en pols.
Tot i els petits problemes, el gust és immillorable!

Fulles de xocolata:

Desfeu una mica de xocolata (blanca, negra i amb llet) al microones o al bany Maria i amb l'ajut dun pinzell de cuina pinteu les fulles, ben netes, pel revers. Deixeu-les assecar i desmotlleu-les amb molta cura.

Piruletes de xocolata amb "Peta Zeta":

Desfeu xocolata negre. Sobre un paper de forn disposeu unes piletes de "Peta Zeta" amb els granets una mica dispersos.

Amb el mateix pinzell aneu deixant caure un fil de xocolata que vagi donant forma arrodonida a les piruletes cobrint els granets de "Peta Zeta". Quan les tingueu fetes, i abans que la xocolata s'endureixi col·loqueu un escuradents a cada piruleta i uns grenets més de "Peta Zeta" al damunt. Finalment les deixeu endurir i ja les podeu fer servir per decorar o senzillament per menjar com una llaminadura.

Versionant sense gluten

L'altre dia repassant els blocs després de l'estiu, vaig veure aquesta recepta al bloc de la Margarida (El món de la cuina).
El Kugelhopf és un pa dolç de textura brioixada ideal per un esmorzar o berenar. El seu interior està farcit amb panses i ametlles que li donen un punt de dolçor i un toc cruixent deliciós.
La Margarida fa un paral·lelisme, molt encertat, del seu Kugelhoph amb l'actor Marlon Brando. En aquest cas, si jo hagués de fer una comparança similar, crec que la millor elecció seria "Cantimflas"; més baixet, de pell més fosca, amb un tors menys afurtonat....en fi, no és per desmerèixer el personatge, que tenia la seva gràcia i talent, però no es poden comparar l'un amb l'altre.

El fet que es pugui fer amb panificadora em va animar a fer-lo, però havia de ser sense gluten perquè a la panificadora de casa només s'hi fa pa per a celíacs.
És un repte afegit perquè, normalment, els resultats no son sempre els esperats.
La farina sense gluten és més seca i densa i no té l'elasticitat de la farina de blat, justament pel fet que no conté gluten.

Aquí en teniu doncs el resultat. Tot i que l'aspecte potser no és el millor, de gust és molt bo i ha quedat molt flonjo.
L'he fet al matí i a mitja tarda gairabé no en quedava!

Kugelhopf

Ingredients
Com que no sabia quin resultat tindria he posat la meitat dels ingredients
80ml de llet
2 ous
100g de mantega fosa
1/2 culleradeta de sal
250g de farina panificable sense gluten (Baker)
50g de sucre
5g de llevat de forner deshidratat (l'hirondelle)
50g d'ametlla trossejada
50g de panses
conyac
Procediment
La meva panificadora és diferent de la de la Margarida i el programa que jo he fet servir és el de "masas de levadura" i té una durada d'1h i 52minuts.
Posar les panses en un bol junt amb el conyac per tal que s'hidratin durant uns 30minuts.
Després abocar tots els ingredients al vas de la panificadora (també les panses, ben escorregudes, i les ametlles) i remenar-ho bé amb una cullera de fusta.
Jo ho remeno perquè aquesta farina té una textura molt especial i és fàcil que hi quedin grumolls, també fem el mateix quan fem el pa.
Posar en marxa la panificadora i... esperar!!
Que vagi de gust!

Retorn a la normalitat

Després d'uns quans dies de relax repartits entre la Segarra i Menorca toca tornar a engegar motors. Espero que, els que les heu pogut fer, hagueu gaudit de les vacances tan com jo.

Tot i que no he estat massa atenta a les aportacions de tots els blocs que visito, sempre que he pogut he anat treient el cap per veure les noves entrades. Ja he vist que n'hi ha que no heu parat ni per vacances!. Jo m'ho he pres amb tranquil·litat i he descansat una miqueta. Tot i així durant aquests dies no he deixat de cuinar i per començar la temporada de manera dolça vaig preparar un semifred de nata, trufa i crema.

És un pastís que faig sovint perquè als de casa els agrada molt. Normalment la crema és cremada, però com que no tenia els estris adequats no ho vaig poder fer.

Aquesta vegada vaig fer pastissets individuals tal i com es veu a la foto. Com que no tenia motlles vaig fer servir un cèrcol de tuberia de PVC folrat amb paper de plata per poder-ho desmotllar fàcilment.

La base i les separacions entre els diferents gustos son fets amb una fina capa de pa de pessic sense gluten.

Aquí en teniu la recepta:

SEMIFRED DE NATA, TRUFA I CREMA

Ingredients per 2 pastissets individuals

200ml de nata per muntar

Pel pa de pessic:

50g de maizena

50g de farina sense gluten

100g de sucre

3 ous

Per la trufa:

200ml de nata líquida per muntar (min. 35%MG)

100g de xocolata de cobertura (50-70% de cacau)

Per la crema pastissera:

125ml de llet

1 ou

10g de maizena

25g de sucre

1 trosset de branca de canyella

1 trosset de pell de llimona

Procediment

Preparar una placa de pa de pessic com si anéssiu a fer braç de gitano. Batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blaquegin i tot seguit anar-hi afegint la farina en forma de pluja i passada pel sedàs. L'anirem remenanant de baix a dalt fins que no hi hagi grumolls.

Finalment batem les clares a punt de neu i les aboquem a la barreja anterior remenant amb suavitat perquè no baixin.

Posem la pasta en una safata de forn fent una capa de 1/2 cm de gruix i l'enfornem durant 10 minuts a 180ºC.

Quan sigui freda en tallem 6 cercles de la mida del motlle que farem servir pels pastissos i els reservem tapats amb film transparent per tal que no s'assequin.

Ara fem bullir la llet junt amb la canyella la pell de llimona i el sucre per aromatitzar-la. En un bol batem el rovell d'ou amb la maizena fins que no quedin grumolls.

Quan la llet hagi bullit 2 o 3 vegades la colem damunt la barreja de rovell i maizena molt poc a poc i sense deixar de remenar perquè no qualli. Tornem aquesta barreja al cassó de bullir la llet i l'acostem al foc suau fins que arrenqui el bull i s'espesseixi.

L'apartem del foc i reservem fins que es refredi. Jo la poso en un bol i la cubreixo amb film transparent de manera que quedi en contacte amb la crema per tal que no es formi tel, i quan ha perdut temperatura la poso a la nevera.

Per la preparació de la trufa posem a bullir 100ml nata líquida i quan arrenqui el bull l'aboquem sobre la xocolata trossejada sense deixar de remenar fins que s'hagi desfet totalment. Després afegim 100ml de nata líquida freda i remenem bé. La reservem a la nevera i quan sigui totalment freda la muntem amb les barilles fins que el color fosc de la xocolata canviï una mica i es torni d'un color més suau (com el de la llet amb cacau). No cal batre massa perquè se'ns pot fer mantega amb gust de xocolata.

Ara muntem 200ml de nata líquida, l'endolcim al gust i la reservem també a la nevera.

Muntatge

Dins un motlle folrat amb paper de plata posem un cercle de pa de pessic al fons pressionant amb el dits perquè quedi uniforme. Damunt posem una capa de nata d'uns 2 dits de gruix. l'aplanem bé i posem una altre cercle de pa de passic.

Ara posem 2 dits de trufa i l'últim cercle de pa de pessic.

Finalment ho acabem amb una capa de crema pastissera d'un gruix de 1/2cm.

Posem el semifred alcongelador i el treiem 15 minuts abans de servir perquè estigui al punt quan el portem a taula.

Ara és el moment de cremar la crema escampant-hi al damunt una bona quantitat de sucre i aplicant el soplet o el cremador.

La crema cremada li dóna un aspecte més cruixent i brillant.

Espero que us agradi!

Benvingut MAX!

Ahir va arribar un nou membre a la família, el MAX. Després d'un llarguíssim dia d'espera per fí es va decidir a sortir. Es veu que s'hi estava molt bé en aquell petit cau calentó en el que es gronxava suaument sentint l'agradable cançó de bressol que entonava el cor de la seva mare, i li feia una mica de mandra descobrir què era el que l'esperava a fora.
Ara, ja en braços dels seus pares, descansa tranquil i content esperant la visita d'avis, tiets i cosins que tantes ganes teníem de coneixe'l.
Benvingut MAX!

Per celebrar la seva arribada he pensat preparar alguna cosa dolça, petita i deliciosa com ell i buscant, buscant m'he decidit per uns muffins especiats de xocolata, recepta del llibre Muffins, pequeñas exquisiteces para todos los paladares . Com que el MAX encara és molt petit, jo he nomenat la recepta Petits muffins especiats de xocolata perquè, enlloc de fer-los en motlles de madalena els he fet en uns motlles per a tartaleta però de tamany petit.

De fet, i per ser fidel a la meva pròpia tradició, no he seguit la recepta al peu de la lletra sino que he fet algunes modificacions.

Ingredients
250g de farina
2 culleradetes de canyella en pols
1/2 culleradeta de vainilla en pols
1/2 culleradeta de pebre negre en pols
1 culleradeta de cacau en pols
2 i 1/2 culleradetes de llevat en pols
1/2 culleradeta de bicarbonat sòdic
Pell ratllada d'una taronja
1 ou
130g de sucre
80ml d'oli vegetal
250g de iogurt
75ml de cafè fred
xocolata a trossos
Procediment
Preescalfar el forn a 180º. Untar els motlles amb mantega i cacau en pols.
Barrejar els ingredients secs i reservar.
En un bol batre l'ou amb el sucre, l'oli, el cafè i el iogurt. Afegir els ingredients sòlids fins aconseguir una massa homogènia.
Omplir els motlles fins la meitat, posar un trosset de xocolata i acabar d'omplir amb la massa.
Posar els motlles al forn durant 20-25 minuts (com que vaig fer servir motlles petits amb 10 minuts n'hi va haver prou).
Un cop cuits deixar reposar 5 minuts i desmotllar. Quan ja siguin freds empolvorar amb cacau en pols.

Les postres del sopar de bruixes

Aquest cheesecake és la meva última aportació al sopar de bruixes que vem fer divendres passat. Com vaig comentar, la recepta és una adaptació extreta d'un video de Youtube.

És un video en anglès i jo no en sé gaire d'anglès, per tant la vaig escriure segons em va semblar entendre. Si alguna ànima visita el video i descubreix alguna errada en la meva recepta espero que m'ho faci saber!.

Va ser una tasca entretinguda perquè les mides dels ingredients es donen en "cups", una mesura molt típica en receptes angleses i americanes, per tant primer vaig haver de buscar les equivalències per obtenir les mides en grams.

Bé, un cop fet tot això el resultat va ser la recepta que us penjo a continuació. Jo no he tastat mai el cheescake original, però la meva germana sí, i quan el vaig fer per primera vegada em va dir que estava molt aconseguit.

L'única cosa és que la cubertura, tal i com la fan els americans, no la vaig aconseguir, però les fruites vermelles congelades de La Sirena, hi encaixen la mar de bé.

CHEESECAKE

Ingredients de la base

200g de galetes digestive
25g de sucre
60g de mantega
Ingredients del pastís

1200g de formatge Philadelphia
225g de sucre
3 cullerades de farina
5 ous
80ml de crema de llet
1 culleradeta de ratlladura de pell de llimona
1 culleradeta de panela (com qe no vaig trobar panela la vaig substituir per mel de caña)
Ingredients de la cobertura

100g de sucre

1 paquet de fruites vermelles congelades
Base

Moldre les galetes i barrejar-les amb el sucre i la mantega fosa fins aconseguir una massa que servirà per cubrir el fons del motlle.
Pastís

Batre el formatge i després afegir el sucre i la farina i continuar batent (2 minuts). Abocar els 5 ous 1 a 1 batent poc a poc perque la crema no agafi massa aire.
Posteriorment afegim la crema de llet, la pell de llimona i la panela.
Un cop feta la crema l’aboquem al motlle sobre la capa base de galetes i la posem al forn 15 minuts a 175ºC i després abaixem el forn a 120ºC i el deixem 1 i ½ hores més.
(Es pot coure al bany maria perque no es quarteji).
Deixar-lo refredar dins el forn i un cop fred desmotllar i decorar amb fruites vermelles

Cobetura

Posar, en un cassó al foc, el sucre i les fruites congelades. Deixar desfer el sucre sense deixar de remenar fins aconseguir una textura de melmelda clareta.

Deixar-ho refredar i cubrir el cheesecake

Experiments

M'agrada experimentar a la cuina, provar coses noves, combinar receptes, fer modificacions....i ahir va ser un d'aquells dies que havia de posar en marxa el laboratori després d'un matí xafogós, deures infantils i treballs de màster.
Tot comença revisant prestatgeries per trobar entre llibres de cuina i receptes recopilades alguna cosa que em cridi l'atenció...aquest és perfecte!: Cocinar mejor que nunca, de l'editorial Everest. Fa anys que tinc aquest llibre i de tant en tant li faig una repassada.
A mi em fascina la xocolata, però amb aquesta calor em ve de gust alguna cosa més refrescant. Em trobo de cara amb la recepta de "Pastel francés de naranja", aquest em va bé, si més no per tenir una idea per la base.
Em vé al cap la crema de llimona de la Mireia Carbó i recordo que la Maria, de La menta fresca, la va transformar en crema de taronja, seria una bona combinació.
Finalment, per la crema de taronja vaig fer servir una recepta del blog Las delicias del buen vivir.
I com que em van sobrar 4 clares de fer la crema de taronja vaig preparar una merenga per decorar el bescuit.
El resultat és el que veieu a la foto i el gust excepcional!. Aquestes cremes, tant la de llimona com la de taronja són increíbles.
Abans de tastar-lo vaig pensar que potser resultaria una mica empalagós, però d'això res, va quedar un bescuit molt esponjós (i això que és fet amb farina sense gluten) i amb un gust molt fi de taronja intensifiat per un farcit d'orange curd i dolçament cobert per una capa de satinada merenga.
Us deixo la recepta tal om la vaig fer perquè n'aprofiteu el que us vagi bé o perquè la feu tal qual.

Bescuit de taronja amb orange curd

Ingredients pel bescuit:

4 ous

150g de sucre (la recepta original en porta 175 però a mi no m'agraden els pastissos massa dolços)

50g de farina (la meva era sense gluten)

25g de Maizena

1/2 culleradeta de llevat en pols (també sense gluten)

75g de mantega fosa

La recepta original portava altres ingredients per banyar el bescuit amb una espècie d'almívar de taronja i un fons d'ametlles filetejades, que jo no vaig fer servir.

Ingredients per la crema de taronja (orange curd):

Ratlladura de pell d'1 taronja

60ml de suc de taronja

2 cullerades de suc de llimona (jo vaig fer servir suc de llima)

60g de sucre

60g de mantega

4 rovells d'ou

Ingredients per la merenga

100g de sucre

4 clares d'ou (les que us sobren de fer la crema de taronja)

Procediment:

Per fer el bescuit: Separar els rovells de les clares. Barrejar els rovells amb el sucre fins que blanqueji i sigui espumós.

Rentar la taronja amb aigua tèbia i eixugar-la bé, ratllar-ne la pell i barrejar-la amb les farines i el llevat; després incorpor-ho als rovells fins que quedi ben barrejat. Incorporar la mantega fosa.

Muntar les clares a punt de neu i barrejar-les suaument amb la pasta anterior.

Omplir un motlle amb la pasta i allisar-ne la superfície. Enfornar a 180ºC durant 40 minuts (la recepta posava 50 minuts, però em va semblar molt per la mínima quantitat de farina que porta. Amb 40 minuts n'hi va haver prou). Passat aquest temps apagar el forn i deixar el bescuit a dins durant 10 minuts.

Mentrastant preparar l'orange curd. En un cassó al foc posar la ratlladura de taronja, el sucs de taronja i llimona, el sucre i la mantega fins que arrenqui el bull.

Batre els rovells fins a liquar-los completament i afegir-los al cassó fora del foc. Quan estigui ben barrejat posar-ho al bany maria i remenar continuament fins que la crema es torni espessa (uns 5 minuts). Colar la crema per eliminar-ne impureses i reservar-la a la nevera.

Amb les 4 clares i el sucre prepareu una marenga consistent. Barrejar les clares amb el sucre i batre amb les barilles a baixa potència. Quan el sucre s'hagi incorporat completament augmentar la potència de la batedora i muntar les clares fins aconseguir una consistència ferma. Reserveu

Muntatge

Quan el bescuit sigui fred, es desmotlla i es parteix horitzontalment, es farceix amb una part de la crema de taronja i es torna a cubrir. Amb la resta de la crema napem la superfície del bescuit.

Posem el merenga en una mànega i anem cubrint tot pastís amb topets de merena (els laterals també). Quan sigui tot ple agafem una cullera i, amb el dors, anem fent petits copets damunt els topets de merenga perquè ens quedi aquest acabat desigual (foto).

Finalment enfornem 5 minuts a temperatira màxima (grill) per enrossir el merenga.

I ja està!!, ja el podeu assaborir tranquil·lament.

Melmelada de mirabolà

Dolça temptació per esmorzars i berenars.
Les melmelades combinen intel·ligentment la fruita i el sucre per donar-nos la possibilitat de gaudir durant tot l'any de la fruita de temporada.
Antigament, la manca de cambres frigorífiques no permetia la conservació de la fruita i verdura per llargues temporades. L'estiu és l'epoca de l'any en la qual la producció de fruita és més variada i per poder-la conservar es recorria a mètodes com l'arrop, la fruita en almívar o les melmelades.
El sucre actua com a conservant i evita que la fruita es malmeti.
Com que els meus cunyats cullen prunes, préssecs i cireres i ara n'és el temps, a casa sempre n'hi ha, normalment més de la que ens podem menjar.
Gràcies a la classe del David Lienes del dia 4 de juny vaig pensar que era moment d'aprofitar-ho, perquè encara tenia les explicacions molt fresques. El que passa és que poques vegades segueixo les receptes al peu de la lletra i sempre faig alguna modificació.
Aquesta melmelada és de mirabolà i no d'albercocs com ell ens va proposar, a més està feta amb sucre morè, per això té aquest color tant fosc.
Aquí us deixo la recepta per si us animeu.
Ingredients:

1,5Kg de mirabolà (1Kg un cop pelades i sense el pinyol)
500g de sucre morè
la pell ratllada d'una taronja
1 cullereta de cafè de canyella en pols
1 cullereta de cafè de gingebre fresc ratllat
1 cullereta de cafè de vainilla en pols

Procediment:

En una cassola posem la fruita sense pell ni pinyols, el sucre, la canyella, la vainilla i el gingebre. Ho deixem bullir a foc mitjà durant 60 minuts remenant de tant en tant. Un cop aconseguida la textura adequada s'envasa en pots i ja es pot consumir.

A mi m'ha agradat molt el gustet entre àcid i picant que li dóna el gingebre i el puntet amargant de la pell de taronja. És molt bona!

Pa de pessic pel més petit!

A casa som 5 i el més petit i el més gran són celíacs. Tot i que aquest blog no pretén ser estrictament per a celíacs, estic tant acostumada a fer receptes sense gluten o a adaptar-les que ja no hi penso.

La setmana passada vaig fer un pa de pessic del llibre de la Motserrat Seguí, "Cuinar és senzill". Per mi és el millor llibre de cuina per aquells que no han entrat mai en contacte amb el fantàstic món de la cuina, tant per la seva senzillesa com per la gran varietat de receptes.

Bé doncs, aquí us deixo la recepta adaptada per fer-lo sense gluten amb la fotografia que vaig fer abans que desaparegués en en un obrir i tancar d'ulls; el Martí (el petit) se'n va menjar 5 trossos en un moment!

Pa de pessic

Ingredients:

4 ous
125g de sucre
75g de farina sense gluten (singlu)
25g de fecula de blat de moro (Maizena)
La recepta original és amb 125g de farina. Com veieu jo només en poso 100g perque la farina sense gluten és molt densa i d'aquesta manera queda més esponjós

1 culleradeta de llevat en pols

Ratlladura de pell de llimona

Procediment:

Escalfar el forn a 180ºC (turbo)

Separar els rovells de les clares i batre els primers amb el sucre al bany maria fins que blanquejin i doblin el volum. Heu de procurar que l'aigua del bany maria no bulli perquè l'ou quallaria.

Retirem del bany i afegim la ratlladura de pell de la llimona, les farines tamisades i el llevat en forma de pluja. Amb un batedor anem remenant de dalt a baix deixant caure la pasta amb petits cops suaus per tal que els grumolls de farina es vagin desfent.

Batre les clares a punt de neu suau i afegir-les a la barreja anterior remenant molt suaument per tal que les clares no baixin.

Abocar la pasta en un motlle i coure a 180º durant 25 minuts.

Bon profit!