dissabte, 26 de setembre del 2009

Equinoci de tardor

El passat dia 23 vem encetar una nova estació, la tardor. Tot i que fa un parell de díes que el temps no acompanya perquè la calor torna a fer acte de presència, l'arribada de l'equinoci de tardor ve carregat de multitud de canvis que conviden al recolliment i a la necessitat d'ambients càlids.
Dominen els colors que repassen totes les tonalitats de grocs, ocres i marrons. És temps de moniatos, carbasses i castanyes amb propietats nutricionals destinades a protegir-nos dels primers refredats hivernals com el que m'acompanya d'es d'ahir.
Dimecres passat (justament el dia 23!) vaig veure moniatos a la botiga i en vaig comprar per encetar la temporada. Al veure'ls em va venir al cap aquest pastís que ja he fet un parell de vegades i que vaig aprendre en un curs de cuina de tardor.
És un pastís sense farina ni llevat i per tant perfectament apte per celíacs. No té una presència espectacular perquè no creix gaire, per això val la pena fer-lo en motlle de plum cake o en un motlle petit.
Acompanyat de xocolata desfeta té un gust deliciós i molt suau. Com que la base és el moniato cuit la textura és humida i gens empalagosa perquè porta poc sucre.


Pastís de moniato
Ingredients
1Kg de moniatos
120g de sucre
5 ous
200ml de nata líquida
Mantega per untar el motlle
100g de xocolata Nestlé postres (o similar)
Procediment
Coure els moniatos al forn embolicats amb paper de plata fins que siguin tous. Deixar-los refredar, treure'n la pell i aixafar amb una forquilla per fer-ne un puré fi. El reservem a la nevera.
En un bol batem els ous amb el sucre fins que doblin el volum i seguidament afegim la nata líquida i continuem batent fins que estigui ben unit. Poc a poc anem afegint el puré de moniato a cullerades i barregem bé. Ha de quedar una massa cremosa però consistent. Aboquem en un motlle untat amb mantega i ho posem al forn preescalfat a 180ºC durant 40 minuts.
Deixem refredar i desmotllem el pastís que acompanyarem amb la xocolata desfeta al microones o al bany Maria.

Jo, per decorar, a més de la xocolata he fet unes xips de moniato tallant unes fines tires de moniato cru amb el pelador de patates i fregint-les en oli ben calent durant uns segons. Un cop fredes i ben escorregudes les he arrebossat amb sucre granulat.
Espero que us agradi!

17 comentaris:

Isabel ha dit...

Qué bó!!! sembla que sentó la olor... els moniatos son un "regal" de la tardor junt amb les castanyes, formen un bon equip!!
UN PETÓ!!!
ISABEL

Margarida ha dit...

No hi ha manera que a casa mengin moniato, i mira que a mi m'encanten! Potser fent aquest pastís, sense comentar quins ingredients porta, aconseguiré que en mengin. No pujarà gaire, però té una pinta tan bona que ara mateix me'n menjaria un trosset.
Molt maca la decoració amb les xips.
Una abraçada.

La cuina vermella ha dit...

Visca la tardor, Xocolata, per nosaltres la millor època de l'any. Celebrar-ho amb aquest pastís de moniato i xocolata és la millor manera! un petó.

Glòria ha dit...

Quan comença una nova estació, ve de gust començar a fer servir els aliments característics, eh?. T'ha quedat un pastís molt espectacular!.

Fins aviat

Irmina Díaz-Frois Martín ha dit...

A veces el buen sabor de un postres supera la presencia.
Seguro que tiene que estar muy rico, los ingredientes lo dicen todo.
Un beso.

ANNAFS ha dit...

M' anoto la recepta. Així que vegi moniatos, segur que la provo, que a mi m' encanten...
Veig que a part d' agradar-nos cuinar, també tenim gustos literaris similars, donçs els llibres que esmentes els he llegit tots, i són també dels meus preferits.ptns.

Mònica ha dit...

Isabel, és un pastís perfecte per far a una classe de cuina perquè no és gens complicat i dóna bon resultat.

Margariada, prova de fer-lo així i ja veuràs com se'l megen perquè queda molt suau!

Vermells, jo hi he posat xocolata però segur que si el feu se us acut algún altre acompanyament que també li vagi bé.

Glòria, gràcies, hem de fer honor als productes que ens ofereix cada estació i aquests són uns dels primers de tardor.

Irmina, gracias por tu visita. El sabor és muy suave y la presencia a veces depende de la gracia de cada uno.

Anna, no dubtis a fer-lo, segur que us agrada.
En quan als llibres si que coincidim, jo també he vist els que has llegit tú.
El llibre Domina l'he llegit 4 o 5 vegades. M'encanta

Una forta abraçada!
Mònica

Gemma ha dit...

M'encanta el moniato, quan en trobo al mercat sempre en compro. De fet, deixo de comprar patates i les substitueixo totalment per moniato :)
M'apunto aquesta recepta de coca, que amb la salseta de xocolata ha de quedar boníssima, el moniato i la xocolata formen una parella perfecta!

Ruben ha dit...

Els colors queden senzillament de tardor, genials.
I hauré de fer la prova, mai he provat la parella que comenta la Gemma :-D

ELS PEIXOS ha dit...

Ja es Trobat moniatos ?? aniré a buscar-ne de seguida , m´agrada'n molt i amb xocolata deu ser , la bomba....
Una abrasada

Mercè ha dit...

Mònica, a mi m'encanta el moniato i aquí tenim la sort de tenir-ne de boníssims! I aquesta temporada ja n'he menjat! jeje
Aquest pastís me l'apunto que ha de ser deliciós! :)
Petons!
PS: Que et milloris del refredat!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

El moniato no és que em mati però no pot ser que aquesta coca teva no m´agradi...´quines fotos!!!! petonets

Cooking-love ha dit...

Uhhhhhhhhmmmmmmmm¡que pastel tan rico¡¡ es muy original.Me encanta el boniato,y asi en tarta y con chocolate,me gustara mas¡
besos.

Mònica ha dit...

Gemma,
Hi ha molta gent que fa com tú, i és una bona opcció. L'has tastat fregit com si fóssin patates?...boníssim!!

Surfzone,
Doncs tasta-ho, és senzillament excepcional!

Dolors,
Si que n'hi ha, però no sé si a tot arreu, si no, no trigaran gaire díes a apareixer.

Mercè,
Si tens la sort que són tan bons aprofita-ho i fes-lo perquè segur que t'agrada.

Mª José,
Gràcies per això de les fotos però si sabéssis comestan fetes et faries un fart de riure!

Cooking-love,
Gracias por tu visita!Prueba éste pastel porque está riquísimo.
Bsos

Ptonets per tots.
Mònica

No tot són postres ha dit...

Mai de la vida he menjat moniatos, potser com que a la meva mare no li agraden i no en va fer mai ja no han entrat dins dels ingredients normals de la meva cuina. Igual si els tasto m'agradaran, serà cosa de trencar aquesta "tradició" no et sembla?
PTNTS
Dolça

Mònica ha dit...

Dolça, els hauríes de provar perquè et sorpredríes, i a més tenen molt de joc a l'hora de cuinar perquè tant pots fer plats dolços com salats.
Ptons
Mònica

Marta ha dit...

Ara que descobreixo aquesta recepta ja no hi ha moniatos! :( L'apunto per la tardor!