
dissabte, 20 de juny de 2009
Des del Líban

dijous, 18 de juny de 2009
Melmelada de mirabolà

Les melmelades combinen intel·ligentment la fruita i el sucre per donar-nos la possibilitat de gaudir durant tot l'any de la fruita de temporada.
Antigament, la manca de cambres frigorífiques no permetia la conservació de la fruita i verdura per llargues temporades. L'estiu és l'epoca de l'any en la qual la producció de fruita és més variada i per poder-la conservar es recorria a mètodes com l'arrop, la fruita en almívar o les melmelades.
El sucre actua com a conservant i evita que la fruita es malmeti.
Com que els meus cunyats cullen prunes, préssecs i cireres i ara n'és el temps, a casa sempre n'hi ha, normalment més de la que ens podem menjar.
Gràcies a la classe del David Lienes del dia 4 de juny vaig pensar que era moment d'aprofitar-ho, perquè encara tenia les explicacions molt fresques. El que passa és que poques vegades segueixo les receptes al peu de la lletra i sempre faig alguna modificació.
Aquesta melmelada és de mirabolà i no d'albercocs com ell ens va proposar, a més està feta amb sucre morè, per això té aquest color tant fosc.
Aquí us deixo la recepta per si us animeu.
Ingredients:
1,5Kg de mirabolà (1Kg un cop pelades i sense el pinyol)
500g de sucre morè
la pell ratllada d'una taronja
1 cullereta de cafè de canyella en pols
1 cullereta de cafè de gingebre fresc ratllat
1 cullereta de cafè de vainilla en pols
Procediment:
En una cassola posem la fruita sense pell ni pinyols, el sucre, la canyella, la vainilla i el gingebre. Ho deixem bullir a foc mitjà durant 60 minuts remenant de tant en tant. Un cop aconseguida la textura adequada s'envasa en pots i ja es pot consumir.
A mi m'ha agradat molt el gustet entre àcid i picant que li dóna el gingebre i el puntet amargant de la pell de taronja. És molt bona!
diumenge, 14 de juny de 2009
I per la calor, fricandó

4 peces de cunill de vedella, de la part de l'espatlla. És una peça llarga i estreta, molt gelatinosa. Es fa servir més per estofats però a mi m'agrada molt perquè queda molt fina de gust i la gelatina espessa la salsa. El fricandó també s'acostuma a fer amb llata.
2 cebes grosses
1 pastanaga
2 tomàquets madurs
Farina (jo vaig fer servir Maizena perquè no conté gluten)
Rovellons, o altres bolets que us agradin
Oli d'oliva
Sal
Preparació
Talleu la carn a filets, saleu-la, enfarineu-la i fregiu-la en oli d'oliva. Reserveu. En el mateix oli feu un sofregit amb la ceba i la pastanaga ratllades. Deixeu-les caramelitzar amb el foc ben baix fins que la ceba quedi fosca però no cremada. Jo la vaig tenir molta estona, no us exagero si us dic que potser va estar 3/4 d'hora o més. Seguidament afegiu el tomàquet, també ratllat i sense llavors per evitar l'acidesa. Es deixa coure tot junt uns 20 minuts més. Quan el sofregit és cuit hi afegiu la carn i ho cobriu amb aigua. S'apuja el foc fins que bulli i després s'abaixa al mínim. Es deixa coure 1 hora, i a mitja cocció hi barregeu els bolets. La gelatina que conté aquesta carn i la farina d'arrebossar us espessiran la salsa. Nosaltres acostumem a acompanyar-lo d'arròs blanc o arròs pilaff però també lliga molt bé amb un purè de patata casolà o amb tagliatelle. Si a més ho maridem amb un bon vi, prepareu-vos a gaudir d'un àpat d'aquells que et deixen assegut a la cadira durant una bona estona i, en aquest cas, amb la calor tant espantosa que va fer ahir, amb migdiada inclosa.
dimarts, 9 de juny de 2009
Pa de pessic pel més petit!

125g de sucre
75g de farina sense gluten (singlu)
25g de fecula de blat de moro (Maizena)
La recepta original és amb 125g de farina. Com veieu jo només en poso 100g perque la farina sense gluten és molt densa i d'aquesta manera queda més esponjós