dijous, 18 de juny del 2009

Melmelada de mirabolà

Dolça temptació per esmorzars i berenars.
Les melmelades combinen intel·ligentment la fruita i el sucre per donar-nos la possibilitat de gaudir durant tot l'any de la fruita de temporada.
Antigament, la manca de cambres frigorífiques no permetia la conservació de la fruita i verdura per llargues temporades. L'estiu és l'epoca de l'any en la qual la producció de fruita és més variada i per poder-la conservar es recorria a mètodes com l'arrop, la fruita en almívar o les melmelades.
El sucre actua com a conservant i evita que la fruita es malmeti.
Com que els meus cunyats cullen prunes, préssecs i cireres i ara n'és el temps, a casa sempre n'hi ha, normalment més de la que ens podem menjar.
Gràcies a la classe del David Lienes del dia 4 de juny vaig pensar que era moment d'aprofitar-ho, perquè encara tenia les explicacions molt fresques. El que passa és que poques vegades segueixo les receptes al peu de la lletra i sempre faig alguna modificació.
Aquesta melmelada és de mirabolà i no d'albercocs com ell ens va proposar, a més està feta amb sucre morè, per això té aquest color tant fosc.
Aquí us deixo la recepta per si us animeu.
Ingredients:

1,5Kg de mirabolà (1Kg un cop pelades i sense el pinyol)
500g de sucre morè
la pell ratllada d'una taronja
1 cullereta de cafè de canyella en pols
1 cullereta de cafè de gingebre fresc ratllat
1 cullereta de cafè de vainilla en pols

Procediment:

En una cassola posem la fruita sense pell ni pinyols, el sucre, la canyella, la vainilla i el gingebre. Ho deixem bullir a foc mitjà durant 60 minuts remenant de tant en tant. Un cop aconseguida la textura adequada s'envasa en pots i ja es pot consumir.

A mi m'ha agradat molt el gustet entre àcid i picant que li dóna el gingebre i el puntet amargant de la pell de taronja. És molt bona!

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bona recepta. Mai he fet melmelada i amb aquesta recepta igual m'animo.


Moltes gràcies per compartir

ELS PEIXOS ha dit...

Ara si que m´hi quedat parada!! no se quina fruita és mirabolà...es com una pruna?
Te que ser molt bona!!!

Mònica ha dit...

Arrozconbacalao
L'has de provar és molt bona i a més fer melmelada no costa gens, és qüestió d'anar variant les quantitats de sucre depenent de la dolçor de cada fruita i mai posar-ne menys del 50% del pes de la fruita, perquè no es conservaria. En les fruites poc sucoses també s'hi pot afegir una mica d'aigua.
Passeja't pels blogs i trobaràs infinitat de receptes.

Dolors
El mirabolà és una varietat de pruna (la que surt a la foto). És una pruna petita, molt dolça i molt sucosa.

Una forta abraçada a tots dos!

Glòria ha dit...

Jo que no he fet mai melmelada,perquè sempre em fa respecte la conservació, em sembla que ja no tinc excusa!

Fins aviat

Mercè ha dit...

Ostres, no havia sentit mai això de mirabolà! (Ho he buscat fins i tot al diccionari!) ;) Quin gust té?
Petons!

Gemma ha dit...

Oi que surt bona? Molt bona idea fer-la amb prunes d'aquesta classe, són tan dolces que gairebé no necessiten afegir sucre, je je je...
Les espècies li donen un punt especial, oi?

Mònica ha dit...

Glòria
Anima't que no costa gens i amb aquest sistema d'esterilització dels pots és molt més fàcil

Mercè
Ja m'ho ha dit més gent això del mirabolà, però a mi em sorprèn perquè per mi és una varietat molt corrent. Potser varia la manera d'enomenar-les segons la zona. No ho sé!, jo sempre n'he sentit a dir mirabolà d'aquesta pruna petita de color vermell-taronja i molt dolça de gust.

Gemma
Està boníssima i al fer-la amb sucre morè no endolceix tant.

Un petó per totes
Mònica

Núria ha dit...

Mònica, ja sóc aquí!! Vull veure que tens a la teva cuina...i em trobo amb aquesta melmelada que té una pinta estupenda!! Aquestes prunes, m'encantan...són les meves preferides.

Petons
Núria

Maria ha dit...

Hola Mónica, gràcies per visitar-me i agregar-me.
Jo tampoc no coneixia aquesta varietat o si més no, no en sabia el nom.
Com tu dius, el gingebre fresc i la pell de la taronja li ha de donar aquell punt diferent a les altres i fer-la d'alló més bona.

Mònica ha dit...

Núria
Sí que són bones i com que son tant petitetes, saps quan comences però no quan acaves, jajaja!

Maria
Gràcies a tú per visitar-me. És molt provable que, com tú, la majoria conegueu aquestes prunes però potser amb un nom diferent, no? A veure si ho podem esbrinar!!

Una abraçada a les dues.
Mònica

Mercè ha dit...

Mònica, doncs sí que les coneixia. I precisament dissabte en vam comprar al mercat! Però jo sempre n'hi he dit prunes ;) Quin analfabetisme el meu! :p
Petons!

No tot són postres ha dit...

Haur� de mirar que s�n els mirabol�!! Una esp�cie de prunes?
PTNTS
Dol�a

Mònica ha dit...

Hola Dolça!
Sí, el mirabolà és una varietat de pruna petita i molt rodona amb un color que va des del groc fins al vermell i son molt dolces.
Segur que les has vist però potser no les coneixes amb aquest nom.
Una abraçada!
Mònica