Melmelada de mirabolà

Dolça temptació per esmorzars i berenars.
Les melmelades combinen intel·ligentment la fruita i el sucre per donar-nos la possibilitat de gaudir durant tot l'any de la fruita de temporada.
Antigament, la manca de cambres frigorífiques no permetia la conservació de la fruita i verdura per llargues temporades. L'estiu és l'epoca de l'any en la qual la producció de fruita és més variada i per poder-la conservar es recorria a mètodes com l'arrop, la fruita en almívar o les melmelades.
El sucre actua com a conservant i evita que la fruita es malmeti.
Com que els meus cunyats cullen prunes, préssecs i cireres i ara n'és el temps, a casa sempre n'hi ha, normalment més de la que ens podem menjar.
Gràcies a la classe del David Lienes del dia 4 de juny vaig pensar que era moment d'aprofitar-ho, perquè encara tenia les explicacions molt fresques. El que passa és que poques vegades segueixo les receptes al peu de la lletra i sempre faig alguna modificació.
Aquesta melmelada és de mirabolà i no d'albercocs com ell ens va proposar, a més està feta amb sucre morè, per això té aquest color tant fosc.
Aquí us deixo la recepta per si us animeu.
Ingredients:

1,5Kg de mirabolà (1Kg un cop pelades i sense el pinyol)
500g de sucre morè
la pell ratllada d'una taronja
1 cullereta de cafè de canyella en pols
1 cullereta de cafè de gingebre fresc ratllat
1 cullereta de cafè de vainilla en pols

Procediment:

En una cassola posem la fruita sense pell ni pinyols, el sucre, la canyella, la vainilla i el gingebre. Ho deixem bullir a foc mitjà durant 60 minuts remenant de tant en tant. Un cop aconseguida la textura adequada s'envasa en pots i ja es pot consumir.

A mi m'ha agradat molt el gustet entre àcid i picant que li dóna el gingebre i el puntet amargant de la pell de taronja. És molt bona!