Lluç amb patates

Normalment no acostumo a cuinar massa peix perquè no surto de la planxa, el bullit i el forn, però l'altre dia em van explicar aquesta recepta, bé una de semblant que jo després vaig adaptar a la meva manera, i va quedar boníssima.

Això pels grans, és clar, perquè l'opinió dels 2 adolescents i el preadolescent que tenim a casa no va ser la mateixa, tot i que tothom s'ho va acabar tot.

Es veu que en aquesta etapa de la vida ja passa això...tu ho veus blanc i ells negre, tu ho trobes boníssim i ells.....més val no dir l'expressió que acostumen a fer servir!

INGREDIENTS

PEL FUMET

l'espina i el cap del lluç

1 porro, 1 fulla d'api, 1 pastanaga, 1 tomàquet madur, 2 grans d'all, 1 branca de farigola, 1 fulla de llorer, unes boles de pebre negre i 1 cullerada de pebre vermell dolç

Sal

Oli d'oliva

1,5l d'aigua

PER LA PICADA

4 grans d'all

un bon grapat de julivert fresc

1 grapat d'avellanes torrades

1 grapat d'ametlles torrades

PEL PLAT

1 lluç tallat a filets

4 patates grosses tallades a daus

Farina (per enfarinar el peix)

Oli d'oliva

Fumet de peix ( per cubrir el peix i les patates)

PROCEDIMENT

En una olla alta hi posem un raig d'oli d'oliva i sofregim les verdures tallades a trossos petits amb la fulla de llorer, la branca de farigola i els grans d'all.

Quan comencin a enrossir hi posem les espines del peix i la cullerada de pebre vermell dolç. Li donem unes voltes i ho cobrim d'aigua (aproximadament 1,5l)

Deixem que arrenqui el bull, hi tirem la sal i deixem coure durant 30 minuts.

Un cop fet, el colem i reservem.

En una cassola amb oli fregim els daus de patata i a mitja cocció hi aboquem la picada que haurem fet amb els ingredients esmentats, diluida amb una mica daigua. Deixem fer "xup-xup" i afegim el peix que haurem enfarinat i fregit prèviament, hi aboquem el brou fins que cobreixi el peix i les patates i ho deixem coure tot junt 5 minutets més.

Aquest plat encara és més bò si el deixem reposar unes hores.

Espero que us agradi!

Mònica

Les mones d'aquest any

Com cada any, el dia de la mona és especial i comporta tot un ritual.

Ja fa uns anys, exactament 9, que vaig començar a fer la mona de les meves nebodes amb la figura de xocolata inclosa.

Fa 19 anys, a la Berta, que és la neboda més gran, només li feia el pastís i comprava la figureta.

Des que va néixer l'Emma, que ara té 9 anys, els faig les figures i el pastís i cada any és diferent.

De fet jo no sóc la padrina de les nenes, el padrí és el meu marit, però sóc padrina de la meva germana l'Elisabet que, des que és mare, sembla que això de la mona li fa més gràcia i l'any passat va començar a queixar-se perquè ella també volia una mona. Així doncs aquest any he fet 3 mones, la de l'Emma amb una gallina, la de l'Elisabet amb un pingüí i la de la Berta amb fitxes de dominó.

Totes 3 són fetes amb una base de pa de pessic i la de la gallina porta cobertura de crema de mantega. Les altres dues porten sucre llustre per decorar.

PA DE PESSIC

150g de sucre

150g de farina

pell de llimona ratllada

4 ous

Separar els rovells de les clares i batre els primers amb el sucre fins que blanquegi i dobli el volum. Afegir la pell de llimona i la farina tamisada remenant amb cura fins que no hi hagi grumolls.

Finalment, muntar les clares a punt de neu i incorporar-les a la massa amb compte perquè no baixi.

Abocar-ho en un motlle engrassat i coure 25 minuts al forn a 170º.

CREMA DE MANTEGA

250g de mantega a temperatura ambient

100g de sucre llustre

2 rovells d'ou.

Remenar bé els rovells amb el sucre i després afegir la mantega remenant fins aconseguir una crema fina que ens servirà per farcir i/o cubrir el pa de pessic. També podem posar-la en una màniga pastissera per decorar el pastís.

Pa de carbassa

La carbassa és l'hortalissa oblidada de les nostres cuines. Fins fa pocs anys només es feia servir per afegir al brou, per fer-ne cabell d'àngel (amb la varietat corresponent) i per aprofitar-ne les llavors.
Les seves grans propietats nutritives li han donat un lloc destacat, tan a les cuines domèstiques com als restaurants.
A casa tenim el costum de fer-ne crema, però encara no l'havia provat en la seva vessant més dolça. He fet pastís de pastanaga i també de boniato, però no de carbassa.
Buscant receptes per la xarxa vaig topar amb aquest pa de carbassa que us explico tot seguit.
Pels que volgueu consultar la recepta original cliqueu aquí.

PA DE CARBASSA
500g de farina
1 culleradeta de canyella en pols
1/2 culleradeta de nou moscada
1/2 culleradeta de sal
2 culleradetes de llevat
250g de carbassa cuita
250g de sucre
2 ous
125ml de llet
60ml oli
250g de fruits secs: nous, pinyons i panses de corint

Pelem la carbassa, la tallem a daus i la bullim durant 20 minuts o fins que sigui tova. La deixem escórrer i quan sigui freda la premsem bé entre les mans per extreure l'aigua. Pesem 250g d'aquest puré i reservem.
En un bol tamisem els ingredients secs excepte el sucre.
D'altre banda, amb una forquilla, barregem la carbassa amb el sucre i seguidament i anem afegint la farina tamisada en diverses vegades.
Quan tinguem una massa homogènia i abocarem els 2 ous semibatuts, la llet i l'oli i tornarem a remenar.
Finalment hi afegim els fruits secs remenant per tal que quedin ben repartits i aboquem la massa en un motlle de plumcake.
Coem el pa al forn durant 60 minuts a 180ºC i llest.
Tot i que el resultat és un pa dens, és boníssim i gens empalagós perquè no és gaire dolç.
Em va agradar molt sucat amb mantega per esmorzar, proveu-ho!

Bon profit!
Mònica

Celebració d'aniversari

Aquest cap de setmana hem estat de celebració. La Tatiana, que és la directora de la coral de la que formo part, i a qui m'estimo molt, ha fet 30 anys.

Hem fet una gran festa sorpresa que ella no s'esperava però que li ha fet molta il·lusió.

Jo em vaig comprometre a fer el pastís i com que la setmana passada, mirant els altres blocs vaig veure el pastís que l'Eva, del Cullerot festuc, havia fet per l'aniversari del seu avi, em va donar la idea de fer el mateix amb el nº 30 i aquí us en deixo veure el resultat.

És una base de pasta de full (la vaig comprar congelada) farcida amb crema pastissera (recepta del llibre: Cuinar és senzill, de Montserrat Seguí. pàg. 284) i fruites variades.

Va ser tot un èxit.

Una empenta per tornar a posar-nos en marxa

Com és de bonic tenir algú que pensi en tú. Com n'és d'agradable tenir algú que et doni una empenteta per tirar endavant!
Tinc molta sort, ho sabeu?...no?doncs ja us ho dic jo.
Es veu que, sense saber-ho, he estat nominada per explicar algunes coses que no coneixeu de mi i després nominar 10 persones més perquè facin el mateix.
Com que fa tant temps que estic desconectada del món blocaire no coneixia aquestes nominacions...és més, m'ha fet tanta il·lusió que la meva germana em nominés que ni tan sols m'he aturat a visitar els blocs impulsors d'aquesta història!
Mira que tindria coses per explicar, perquè el meu problema és que ho explico tot, de vegades massa, i ara no se m'acut res!
1. Sóc la gran de 3 germans. Amb el segon, que és un noi, ens portem 2 anys i amb l'ELisabet (que alguns coneixeu pel seu bloc Tots a la Cuina! i pel bloc que compartim Amb les mans...feltre i més)10.
Als 2 me'ls estimo amb bojeria i per mí son les millors persones del món, però a ells no els ho dic mai; ara ja ho saben, em cau la baba quan parlo d'ells.

2. Al contrari que la meva germana i el meu pare, jo no sóc gens ordenada, tot i que m'encanta veure les coses en ordre.

3. Tinc 3 fills de 15, 13 i 10 anys...2 en plena adolescència i el 3r que va en camí. Segur que alguns ja sabeu de què parlo. Fins fa poc temps encara deia que m'hagués agradat tenir-ne 5 de fills, però ara ja no. No cambiaria per res els fills que tinc però no en tindria més, aquesta etapa és molt dura i els nostres són molt guerrers. Sort que tinc un marit amb molta paciència i que té el dò de la tranquilitat, tanta que em posa nerviosa.

4. He dit nerviosa?....doncs sí, ho sóc molt, encara que ningú ho diria perquè no ho aparento, però necessito estar en moviment constant i fent sempre alguna cosa. És per això que tinc el meu bloc abandonat perquè faig tantes coses que no tinc temps per tot.

5. M'apassiona cantar. Estic cantant amb dues corals i amb un trio. Apa aquí!!

6. A més de la cuina també m'agrada molt la pintura i les manualitats en general.

7. D'aquelles 3 coses que diuen que has de fer a la vida, només em falta escriure el llibre...qui sap!!?

8. Sóc molt inconstant amb el què faig perquè no m'agrada la rutina, sempre vull alguna cosa nova.

9. Sempre m'hagués agradat muntar un restaurant amb la meva germana.

10. Ara estic en un dels meus millors moments, em sento feliç amb el que faig i m'agrada pensar que, encara que el dia hagi sigut un desastre l'andemà torna a sortir el sol.


Apa! ja sabeu algunes coses més de mi, ara em toca a mi passar el relleu a d'altres blocaires perquè ens expliquin més coses:

1. La cuina vermella
2. El món de la cuina
3. Pa de nous
4. El cullerot festuc
5. La cuina de casa
6. Cocinarte
7. QUEEnant per tú
8. El cafè de nit
9. DIT I FET
10. Cuina per llaminers

Encara que jo no publiqui, tot sovint visito els seus blocs per no perdre'm res.
Vinga au, tothom a treballar!

Un nou repte

Hola blocaires cuiners!

Tal com vaig explicar al meu últim post del mes de gener (Uffff!),la meva germana i jo hem fet realitat una idea que feia temps que ens ballava pel cap. El cas és que un bon dia vam decidir començar a crear complements personals i decoratius realitzats de forma artesana i convinant materials de reciclatge amb d'altres de nous.

Després de molts mesos treballant en aquest nou projecte, finalment posem en marxa el nostre bloc on anirem mostrant i actualitzant totes les noves creacions i on hi podreu deixar comentaris, fer comandes o donar-nos idees per crear peces personalitzades.

Ens feia il·lusió fer una cosa juntes...et voilà! aquest és el resultat.

amb les mans...feltre i més

Fins aviat!

Mònica

El bloc abandonat

D'ençà de l'última entrada, a finals de desembre, tinc el bloc totalment abandonat. De tant en tant faig una escapadeta curta per alguns dels meus blocs preferits, però poca cosa.

Tan és així que fins i tot la meva germana, l'Elisabet, m'ha fet un toc d'atenció pel meu enderreriment i ha tingut la brillant idea d'enviar-me algunes fotografíes de receptes extretes del bloc cuina per llaminers i del llibre de l'Elena G. Melero, Cuinar sense recepta.

M'ha fet tanta il·lusió que he pensat que a partir d'ara podem compartir el bloc i publicar receptes conjuntament.

A ella encara no li he dit, però segur que hi estarà d'acord, espero...jajaja!

Serà una manera de portar el bloc més al dia. Ella també és una bona cuinera i té molta traça, sobretot amb les decoracions.

Moltes vegades hem somniat juntes en portar a terme algun projecte relacionat amb la cuina, però sempre s'ha quedat en això, un somni.

Aquest temps que he estat tant aturada en qüestions de cuina té el seu motiu, en primer lloc, després de reis, vaig decidir posar-me a dieta per perdre pes i per tant ja no faig plats tan elaborats i menys encara dolços. D'altra banda, també he estat ocupada, juntament amb la meva germana, en un nou projecte que tot just comença a agafar forma i que ja explicarem si tot arriba a bon port. De moment el que tenim és molta feina i moltes ganes de portar-lo endavant.

Per ara seguirem amb la cuina, i espero que a partir d'ara, també les dues juntes.

Us deixo tot seguit la recepta de la coca d'Anís del llibre Cuinar sense recepta, juntament amb els comentaris que va fer l'Elisabet.

COCA D'ANÍS

Ingredients

1 iogurt que servirà també per mesurar

4 ous (separem les clares dels rovells)

400g de sucre

400g de farina

llet

Anís dolç

nous

panses

pinyons

oli

anís dolç

1 sobre de llevat

Procediment

Batem els rovells i hi posem els 400g de sucre, la mesura d'un iogurt de llet, una mesura d'oli i una mesura d'anís dolç. Pesem 400g de farina i els barregem amb la massa. Al final hi posem les clares i un sobre de llevat. Per sobre ho guarnim amb nous, panses i pinyons. Ho posem al forn a 160-180ºC (segons el forn). L'hi tenim una mitja hora. Al final de tot hi afegim una mica de sucre i ho posem al gratinador.

En aquest cas no hi vaig posar ni els fruits secs ni el sucre per gratinar, però així també queda molt bona.

La recepta no acaba d'estar ben explicada al llibre, perquè a l'apartat d'ingredients no hi apareix ni la llet, ni la farina ni l'anís.

És d'aquelles receptes en les que et trobes "ingredients sorpresa" mentre estàs fent el pastís perquè no estaven especificats abans. Fa una ràbia això!!!

Suposo que per això el llibre es diu "Cuinar sense recepta" :-)

Elisabet

Pastissets menorquins

Tots els Nadals esperem amb neguit l'arribada dels "menorquins". De fet no ho són de menorquins però ja fa uns anys que hi viuen.

Els meus cunyats i les nebodes, sobretot elles, ja semblen ben bé de ses illes perquè eren petites quan hi van anar a viure.

No els veiem tan sovint com voldríem però sempre que podem hi fem una escapada per veure'ls i per gaudir dels paissatges d'aquesta illa, gairebé màgica.

Per Nadal són ells qui ens visiten i compartim plegats les festes.

Aquest any també ha vingut en Sebas, l'amic "més amic" de la Paula, que és la petita.

En Sebas sí que és menorquí i ha vingut carregat de sobrassada i de pastissets fets per la seva mare.

Durant les estades a Menorca ja havíem tastat els pastissets però com aquests no, eren boníssims!!, i dic eren perquè en un tres i no res van desaparèixer.

Immediatatment vem demanar la recepta per poder-los reproduir, i aquest matí m'hi he posat.

Els pastissets són una mena de galeta seca que vol tenir un gust similar als polvorons, suposo que és degut al llard de porc i a la canyella.

He de dir que no són gens complicats de fer, però us asseguro que, tot i que han quedat molt bons, no es poden comparar amb els autòctons. A més es fan amb un tallapastes en forma de flor del que jo no disposo, així que ho he fet amb el que més s'hi assemblava.

Gràcies doncs a la mare d'en Sebas per la recepta.

PASTISSETS

Ingredients

1Kg de farina

1/2Kg de ducre

5 rovells d'ou i 1 clara

1/2Kg de llard de porc

pell de llimona i canyella al gust

Procediment

Damunt el mabre ben net fem un volcà amb la farina i al mig hi posem la resta d'ingredients.

Anem pastant poc a poc fins que la pasta se'ns desenganxi de les mans i quedi ben homogenea.

No sé si s'ha de deixar reposar en aquest punt, però la recepta no ho especifica i per tant jo no ho he fet.

S'estira amb l'ajut d'un corró fins a deixar la pasta amb un gruix de 5mm. Es tallen les flors amb el tallapastes i es posen en ua safata que posarem al forn a 180ºC durant 10-12 minuts o fins que siguin rosses.

Tot seguit les deixem refredar i les cobrim amb força sucre glas.

Bon profit!

Pastís de xocolata trufat amb crema de taronja

M'agradaria poder dedicar més temps a la cuina, a poder mantenir el bloc en condicions, i a visitar les cuines dels blocs amics. Procuro no deixar passar massa dies sense publicar però a vegades m'és molt complicat poder cumplir la meva pròpia fita.

Per aquest motiu fins avui no he pogut acabar de presentar les receptes del menú del meu aniversari, que va ser el 26 d'Octubre. Si em descuido em passa el Nadal!!

Us asseguro que fins i tot he hagut de fer un esforç per recordar els ingredients i els passos de la recepta d'aquest pastís que va resultar ser molt suau de gust i que va agradar moltíssim.

La base és de pa de pessic de xocolata partit per la meitat, empapat amb crema de taronja i farcit amb dues capes de trufa. Al damunt una cobertura de xocolata i decorat amb fruites naturals.

La combinació de la xocolata amb la taronja.... no es pot descriure, s'ha de tastar.

PASTÍS DE XOCOLATA TRUFAT AMB CREMA DE TARONJA

Ingredients

Pa de pessic:

6 ous

100g de farina d'ametlles

100g de maizena

2 cullerades soperes de cacau en pols

200g de sucre

1 culleradeta de llevat en pols

Trufa:

250g de xocolata de cobertura

200g de nata per muntar

Crema de taronja "orange curd" (adaptació de la recepta de Lemon curd de la Mireia Carbó):

Pell ratllada de dues taronjes

120ml de suc de taronja

4 cullerades de suc de llimona

120g de sucre

120g de mantega

8 rovells d'ou

Cobertura de xocolata:

300g Xocolata de cobertura

50g Mantega

150g sucre glaç

Fruita natural

Fulles de menta fresca

Procediment

Per fer el pa de pessic, en un bol posem 4 ous i 2 rovells amb 200g de sucre i batem amb les barnilles fins que augmenti de volum i quedi ben esponjós i blanc. Poc a poc afegir la farina d'ametlles, el cacau i la maizena, que haurem passat per un sedàs juntament amb el llevat, remenant de baix a dalt fins que quedi tot ben integrat i no quedin grumolls. Finalment afegim les 2 clares restants a punt de neu amb molt de comte perque no baixin. Aboquem la barreja en un motlle engrassat de 26cm i coem a 180ºC durant 25 minuts. Rservem.

Per preparar la trufa posem a bullir la nata i quan arrenqui el bull l'aboquem, tot remenant sobre la xocolata trossejada fins que sigui ben desfeta. Deixem atemperar i reservem a la nevera. En el moment de fer servir muntem la trufa amb les barnilles durant uns segons fins que canviï de color. Si es munta molt queda massa forta per poder-la escampar.

Per fer la crema de taronja, en un cassó al foc posar la pell ratllada de la taronja, el sucs de taronja i llimona, el sucre i la mantega fins que arrenqui el bull.
Batre els rovells fins a liquar-los completament i afegir-los al cassó fora del foc. Quan estigui ben barrejat posar-ho al bany maria i remenar continuament fins que la crema es torni espessa. Colar la crema per eliminar-ne impureses i reservar-la a la nevera.

Muntatge del pastís:

Partir el pa de pessic per la meitat i empapar la part inferior amb crema de taronja. Al damunt posar-hi una capa de trufa d'un centímetre de gruix i posar a sobre laltre capa de pa de pessic. Tornem a empapar amb crema de taronja, posem una altre capa de trufa del mateix gruix que l'anterior i allisem bé per posar a sobre la cobertura de xocolata que haurem preparat desfent la xocolata amb la mantega al bany maria i afegint el sucre glaç fins que estigui ben desfet. Napem tot el pastis amb la cobertura i deixem refredar completament perquè s'endureixi una mica. Decorem amb fruites naturals i fulles de menta i el servim acompanyat amb una mica de crema de taronja.

Bon profit!

Terrina de peu de porc amb butifarra negre

Seguint amb el menú d'aniversari, el plat que va servir d'entrant, entre d'altres, va ser aquesta terrina de peu de porc amb butifarra negre.
La recepta és molt senzilla considerant que el resultat visual i gustatiu ens podríen fer pensar en una complicada preparació.

Es menja com un paté, tallat a llesques fines i acompanyat de torrades.
La recepta me la va passar una veïna i per tant no en sé l'orígen per poder-lo citar.
És la primera vegada que preparo aquest entrant i he de dir que encara no li he agafat del tot el truc.
Aquests plats tant senzills normalment necessiten de toc personal que els hi acaben de donar exel·lència i jo encara no me l'he fet meu!.

TERRINA DE PEU DE PORC AMB BUTIFARRA NEGRE

Ingredients

3 peus de porc
1 butifarra negre
1 pastanaga
1 fulla d'api
1 ceba
1 fulla de llorer
Sal
Brou de coure els peus de porc

Procediment
En una olla grossa hi posem l'aigua, els peus de porc, les herbes per fer el brou i la fulla de llorer i ho fem bullir tot unes 3 hores. Cap al final hi afegim la sal al gust.
Treiem els peus i els deixem refredar una mica per poder-los desossar i trinxar ben petits.
Trinxem també la butifarra i la posem juntament amb els peus en una paella amb una mica d'oli perquè s'enrosseixi.
Un cop fet això posem la barreja en un motlle allargat i la cobrim amb el brou de bullir els peus.
Ho posem a la nevera unes hores per tal que la gelatina del brou agafi prou consistènia per poder-la tallar.
Ho servim a talls fins acompanyat de torradetes.
Bon profit!

39!!!!

Fa molts díes que tinc el bloc i les vostres cuines una mica abandonats. He tingut feina extra amb la que he gaudit molt però que m'ha pres força hores.

He estat fent un curs (diem-ne així) de maquillatge de fantasia destinat a pintar les cares dels personatges del musical Gats, una versió traduïda al català de l'exitós i conegut musical Cats, que va representar la Coral jove de Sant Vicenç dels Horts. Es van fer 6 representacions durant els caps de setmana del mes d'octubre, per tant he estat força ocupada fent de "maquilladora".

Enmig de tot aquest trasbalç, el dia 26 d'Octubre va ser el meu aniversari, 39 anys!!. Això s'havia de celebrar, i de quina manera? Doncs amb un dinar!

Les receptes del menú les aniré penjant poc a poc, però per començar, el plat principal; Mussaka.

La meva tieta és grega i, per mi, fa la millor Mussaka del món!! jajajaja....

Un dia vaig intentar arrencar-li la recepta però crec que es devia guardar algún secret perquè no m'acava de quedar tant bona com la fa ella.

He trobat moltes versions d'aquesta coneguda recepta i crec que n'hi ha tantes com famílies hi ha a Grècia.

La que us presento porta patata a la base i trobo que és molt encertat. Hi ha d'altres receptes que porten rodelles de tomàquet entre les capes, però els elements comuns són la carn, que en alguns casos és de xai, vedella, porc o una barreja de diferents carns, albergínia i una beixamel espessa que porta formatge ratllat i rovell d'ou.
Com és normal, vaig rebre crítiques de tot tipus, tan de bones com de dolentes, però totes molt constructives i que serviran per fer-ho millor la pròxima vegada.

Mussaka

Ingredients
500g de carn picada de bou
750g de carn picada de vedella
2 cebes grosses
4 tomàquets per salsa
1 got de vi blanc
sal, pebre, orenga, julivert, cilantre (al gust)
oli d'oliva i 1 cullerada de mantega
1 culleradeta de sucre
4 albergínies grosses
5 patates grosses

Per la beixamel
2 cullerades de mantega
2 cullerades ben plenes de farina (en el meu cas era Maizena perquè fos apte per celíacs)
1/2 l. de llet
1 paquet de formatge ratllat
1 rovell d'ou
sal, pebre i nou noscada mòlta

Procediment
Pelar les patats i tallar-les a rodanxes d'un dit de gruix. Pelar les albergínies i tallar-les de llarg en làmines d'un dit de gruix, les salem i les deixem en una escorredora perquè suin i eliminin l'amargor.
Fregim les patates en força oli fins que quedin ben cuites però toves de dins i les deixem en paper absorvent.
Fem el mateix amb l'albergínia i reservem.
En una paella o cassola baixa, a foc lent, sofregim la ceba ratllada amb l'oli i la mantega. Quan sigui tova i comenci a enrossir-se afegim les carns, les herbes i les espècies. Passats 5 minuts aboquem el vi i deixem que s'evapori l'alcohol. Finalment afegim el tomàquet ratllat i sense llavors, i una culleradeta de sucre per evitar l'acidesa. Ho deixem coure tot fins que s'evapori tota l'aigua del tomàquet i reservem.
Untar amb mantega una safata fonda que pugui anar al forn i posem les rodanxes de patata a la base, de manera que quedi ben coberta. Al damunt s'hi posa una capa de carn i després una d'albergínia. Una altre capa de carn i fialment una capa d'albergínia.
Hem de deixar un espai d'un dit e gruix per posar-hi la beixamel.
Preparem la beixamel desfnt la mantega en un cassó. Posem la farina i remenem durant 5 minuts perquè quedi cuita però sense cremar-se. Afegir la llet poc a poc tot remenant perquè no es formin grumolls.
Quan comenci a espessar i arrenqui el bull l'apartem del foc i posem dues cullerades de formatge ratllat deixant que es desfaci. Finalment hi tirem un rovell d'ou i remenem enèrgicament.
Posem la beixamel damunt l'última capa d'albergínia, hi escampem força formatge ratllat i gratinem.
També podem posar una mica de beixamel entre les capes de carn perquè quedi més melós.
Bon profit!

Croquetes de quinoa

Segons la classificació botànica la quinoa no és un cereal propiament dit, és el que anomenaríem un pseudocereal. Tot i així, a nivell culinari, es tracta com a tal.

Aquí tot just el comencem a conèixer i encara no s'utilitza de forma habitual però, la quinoa, té més de 5000 anys d'història.

Les seves propietats nutricionals son molt importants i seria bò que anéssim introduint aquest producte a les nostres cuines.

A casa l'he fet de tant en tant i té bona acceptació en forma de sopa, amb estofat de verdures i l'altre dia en aquesta versió en forma de croquetes.

La recepta és de producció pròpia però, per la xarxa, en corren moltes versions.

A mi, personalment, em van agradar molt, però sóc un mal indicador perquè normalment acostuma a agradar-me tot.

Quan les van tastar no els vaig dir que eren de quinoa i verdures i tothom va repetir. En saber de què eren la resposta ja va ser: - Bé, no estan malament!.... Els van agradar segur, perquè no en va quedar cap!!

CROQUETES DE QUINOA
Ingredients
100g de quinoa
200g de carbassó (1 petit)
200g de pastanagues (2 mitjanes)
1 ceba grossa
2 alls
40g de festucs crus
1 culleradeta de curri en pols
1 polsim de canyella
2 ous
Pa ratllat
sal i oli
Amb aquestes quantitats surten unes 20 croquetes mitjanes

Procediment
En una paella sense oli torreu la quinoa amb comte perquè no es cremi. L'heu de tapar perquè salta com les crispetes.
Un cop torrada bulliu-la durant 20 minuts en un cassó amb 300ml d'aigua, escorreu-la bé i reserveu.
En la mateixa paella posem una mica d'oli i sofregim a foc suau durant mitja hora, la ceba, els alls, el carbassó i la pastanaga, tot ratllat.
Quan sigui una mica tou hi posem una mica de sal, el curri i la canyella.
Mentrestant triturem els festucs en un molinet o amb la Termomix, fins que ens quedi una pols ben fina.
Passada la mitja hora afegim al sofregit, la quinoa bullida i la farina de festucs, ho barregem bé i rectifiquem de sal. Ho mantenim a foc baix durant 10 minuts més per tal que els gustos es vagin integrant.
Ja veureu que us queda una massa compacta que es pot treballar bé.
Deixem refredar una mica i preparem les croquetes que passarem per ou batut i pa ratllat i les fregirem en oli abundant fins que siguin ben rossetes.
Una suggerència: la farina de festuc es pot substituir per qualsevol altre fruit sec. Penso que amb ametlla crua i amb cacauet també pot quedar molt bé.
Bon profit!!

Equinoci de tardor

El passat dia 23 vem encetar una nova estació, la tardor. Tot i que fa un parell de díes que el temps no acompanya perquè la calor torna a fer acte de presència, l'arribada de l'equinoci de tardor ve carregat de multitud de canvis que conviden al recolliment i a la necessitat d'ambients càlids.
Dominen els colors que repassen totes les tonalitats de grocs, ocres i marrons. És temps de moniatos, carbasses i castanyes amb propietats nutricionals destinades a protegir-nos dels primers refredats hivernals com el que m'acompanya d'es d'ahir.
Dimecres passat (justament el dia 23!) vaig veure moniatos a la botiga i en vaig comprar per encetar la temporada. Al veure'ls em va venir al cap aquest pastís que ja he fet un parell de vegades i que vaig aprendre en un curs de cuina de tardor.
És un pastís sense farina ni llevat i per tant perfectament apte per celíacs. No té una presència espectacular perquè no creix gaire, per això val la pena fer-lo en motlle de plum cake o en un motlle petit.
Acompanyat de xocolata desfeta té un gust deliciós i molt suau. Com que la base és el moniato cuit la textura és humida i gens empalagosa perquè porta poc sucre.


Pastís de moniato
Ingredients
1Kg de moniatos
120g de sucre
5 ous
200ml de nata líquida
Mantega per untar el motlle
100g de xocolata Nestlé postres (o similar)
Procediment
Coure els moniatos al forn embolicats amb paper de plata fins que siguin tous. Deixar-los refredar, treure'n la pell i aixafar amb una forquilla per fer-ne un puré fi. El reservem a la nevera.
En un bol batem els ous amb el sucre fins que doblin el volum i seguidament afegim la nata líquida i continuem batent fins que estigui ben unit. Poc a poc anem afegint el puré de moniato a cullerades i barregem bé. Ha de quedar una massa cremosa però consistent. Aboquem en un motlle untat amb mantega i ho posem al forn preescalfat a 180ºC durant 40 minuts.
Deixem refredar i desmotllem el pastís que acompanyarem amb la xocolata desfeta al microones o al bany Maria.

Jo, per decorar, a més de la xocolata he fet unes xips de moniato tallant unes fines tires de moniato cru amb el pelador de patates i fregint-les en oli ben calent durant uns segons. Un cop fredes i ben escorregudes les he arrebossat amb sucre granulat.
Espero que us agradi!

Passió per la xocolata

La xocolata és una de les meves passions. El que passa, i suposo que també a la resta d'amants d'aquesta llepolia, és que no m'agrada qualsevol xocolata, ha de ser xocolata amb, al menys, 70% de cacau, d'aquelles que quan te la poses a la boca comença a desfer-se poc a poc per efecte de la temperatura i omple les papil·les d'un gust indescriptible que produeix un benestar gairebé immediat.
Una bona xocolata és aquella amb la qual amb un trosset en tens prou perquè satisfà la necessitat del moment gràcies a l'equilibri perfecte entre amargor i dolçor.

Alguns dels llibres de cuina que volten per casa estan dedicats íntegrament a aquest producte i tot fullejant-ne un d'ells vaig topar amb aquesta recepta.
Pertany, concretament al llibre de l'autora Patricia Lousada, EL LIBRO DEL CHOCOLATE.
La veritat és que a l'hora de reproduir la recepta vaig tenir algún petit problema per les explicacions, però tot i axí el resultat és espectacular i la propera vegada, ja solventats els dubtes, segur que encara surt millor.
La decoració final no és la mateixa que apareix a la fotografia del llibre perquè la vaig trobar massa senzilla per la laboriositat del pastís.
Com veieu a la fotografia superior el vaig acabar amb fulles d'heura de xocolata negre, blanca i amb llet, i amb unes piruletes de xocolata negre amb "Peta Zeta".
La recepta us la passo escanejada perquè és una mica llarga.
Només apuntar que, la galeta de la base no queda prou consistent i es trenca amb facilitat. Jo la vaig fer amb galetes Digestive i avellanes torrades, i el gust és espectacular, però es trenca.
D'altre banda, en un moment de la recepta diu: barrejar, en una tassa, 2 culleradetes de gelatina i 2 cullerades d'aigua freda fins que la gelatina quedi esponjosa i després posar la tassa en aigua calenta fins que la gelatina s'hagi dissolt.
Vaig comprar gelatina neutre en pols i la vaig barrejar amb l'aigua freda, però queda una massa molt compacte i si després poses la tassa en aigua calenta no hi ha manera que es disolgui.
Penso que s'hi ha de posar una mica més d'aigua freda i després barrejar-la amb una mica d'aigua calenta (és el que vaig fer) perquè quedi ben desfeta.
Tot i així, amb aquesta quantitat de gelatina, el pastís no agafa prou consistència i queda amb una textura de mousse.
Jo vaig congelar el pastís per poder-lo tallar amb comoditat.
Si el feu us aconsello que hi poseu 3 làmines de gelatina o una mica més de gelatina en pols.
Tot i els petits problemes, el gust és immillorable!

Fulles de xocolata:

Desfeu una mica de xocolata (blanca, negra i amb llet) al microones o al bany Maria i amb l'ajut dun pinzell de cuina pinteu les fulles, ben netes, pel revers. Deixeu-les assecar i desmotlleu-les amb molta cura.

Piruletes de xocolata amb "Peta Zeta":

Desfeu xocolata negre. Sobre un paper de forn disposeu unes piletes de "Peta Zeta" amb els granets una mica dispersos.

Amb el mateix pinzell aneu deixant caure un fil de xocolata que vagi donant forma arrodonida a les piruletes cobrint els granets de "Peta Zeta". Quan les tingueu fetes, i abans que la xocolata s'endureixi col·loqueu un escuradents a cada piruleta i uns grenets més de "Peta Zeta" al damunt. Finalment les deixeu endurir i ja les podeu fer servir per decorar o senzillament per menjar com una llaminadura.

Albergínies farcides amb puré de cigrons

L'albergínia és una hortalissa que dóna molt de joc per la seva gran varietat en quan a formes de cuinar-la. Escalivada, arrebossada, en sanfaina, en bunyols, a la graella....i sempre és bona!

L'altre dia, quan vaig anar a comprar la verdura en teníen unes quantes d'una mida ideal, com la que veieu a la foto, i vaig pensar que les faria farcides.

No és un plat que faci sovint però no té cap secret i a més hi pots posar molta imaginació perquè accepta infinitat de farcits.

Com que eren de mida petita volia acompanyar-les d'alguna cosa suau però que alhora em servís de plat únic junt amb una amanideta, per això vaig pensar en un puré de cigrons.

Amb les verduretes del farcit, una mica de bacó i ou dur, la proteïna vegetal dels cigrons i el làctic del formatge i la crema de llet que vaig posar al puré, va quedar un plat nutricionalment compensat. Si volguéssim reduir la quantitat de greix del plat podríem eliminar el bacó i fer sevir crema de llet de soja (conté gluten) pel puré.

El puré va ser un invent improvisat per no posar els cigrons tal qual i vestir una mica el plat.

Com és costum quan hi ha verdura, tothom es queixa, perquè és una menja molt habitual a casa, però no sé si va ser per la novetat o per la presentació del plat, a mida que anaven tastant tots van quedar satisfets, sobretot amb el puré.

Ingredients
5 albergínies de ració
1 ceba gran
1 pastanaga
100g de bacó
1 ou
formatge tipus havarti (o qualsevol per fondre)

Pel puré:
1 pot gros de cigrons cuits
1 ceba
200ml de crema de llet
julivert picat

Procediment
Rentar bé les albergínies i partir-les per la meitat conservant el peduncle en una de les 2 parts.
Buidar-les vigilant de no foradar-ne la pell. Salar les albergíies buides i deixar-les cara avall perquè treguin l'aigua.
Posar aigua al foc i coure l'ou (ou dur).
En una paella posem una mica d'oli i tot seguit hi aboquem la ceba, la pastanaga i la carn de l'albergínia, tot tallat petit. Ho deixem coure a foc baix perquè es vagi estovant com si féssim estofat de verdures. En castellà se'n diu "pochar", no sé si exactament és estofar amb català?.
Mentre es cou el farciment posem les albergínies a la plata del forn amb un raig d'oli i les coem a 200ºC durant 30 minuts donant-los la volta a mitja cocció i quan siguin cuites les deixem refredar.
Rectifiquem el farcit de sal i pebre i hi afegim el bacó a tires i l'ou dur ratllat. Ho deixem coure uns 5 minuts i ho apartem del foc.
En una altre paella amb una mica d'oli, sofregim una ceba ratllada i quan comenci a dorar-se aboquem els cigrons ben rentats i escorreguts. Quan comenci a agafar temperatura hi afegim la crema de llet i deixem reduir 5 minuts a foc lent. Un cop fora del foc hi tirem un grapat de julivert picat i ja ho podem triturar per obtenir el puré.
Farcim cada meitat de l'alberginia amb la preparació de verduretes i bacó i les cobrim amb una làmina de formatge. Les posem a gratinar fins que el formatge sigui fos, i si ens agrada més el deixem enrossir una mica.
Muntem el plat amb les dues meitats de l'albergínia i unes quenelles de puré de cigrons.
I a menjar!

Versionant sense gluten

L'altre dia repassant els blocs després de l'estiu, vaig veure aquesta recepta al bloc de la Margarida (El món de la cuina).
El Kugelhopf és un pa dolç de textura brioixada ideal per un esmorzar o berenar. El seu interior està farcit amb panses i ametlles que li donen un punt de dolçor i un toc cruixent deliciós.
La Margarida fa un paral·lelisme, molt encertat, del seu Kugelhoph amb l'actor Marlon Brando. En aquest cas, si jo hagués de fer una comparança similar, crec que la millor elecció seria "Cantimflas"; més baixet, de pell més fosca, amb un tors menys afurtonat....en fi, no és per desmerèixer el personatge, que tenia la seva gràcia i talent, però no es poden comparar l'un amb l'altre.

El fet que es pugui fer amb panificadora em va animar a fer-lo, però havia de ser sense gluten perquè a la panificadora de casa només s'hi fa pa per a celíacs.
És un repte afegit perquè, normalment, els resultats no son sempre els esperats.
La farina sense gluten és més seca i densa i no té l'elasticitat de la farina de blat, justament pel fet que no conté gluten.

Aquí en teniu doncs el resultat. Tot i que l'aspecte potser no és el millor, de gust és molt bo i ha quedat molt flonjo.
L'he fet al matí i a mitja tarda gairabé no en quedava!

Kugelhopf

Ingredients
Com que no sabia quin resultat tindria he posat la meitat dels ingredients
80ml de llet
2 ous
100g de mantega fosa
1/2 culleradeta de sal
250g de farina panificable sense gluten (Baker)
50g de sucre
5g de llevat de forner deshidratat (l'hirondelle)
50g d'ametlla trossejada
50g de panses
conyac
Procediment
La meva panificadora és diferent de la de la Margarida i el programa que jo he fet servir és el de "masas de levadura" i té una durada d'1h i 52minuts.
Posar les panses en un bol junt amb el conyac per tal que s'hidratin durant uns 30minuts.
Després abocar tots els ingredients al vas de la panificadora (també les panses, ben escorregudes, i les ametlles) i remenar-ho bé amb una cullera de fusta.
Jo ho remeno perquè aquesta farina té una textura molt especial i és fàcil que hi quedin grumolls, també fem el mateix quan fem el pa.
Posar en marxa la panificadora i... esperar!!
Que vagi de gust!

Retorn a la normalitat

Després d'uns quans dies de relax repartits entre la Segarra i Menorca toca tornar a engegar motors. Espero que, els que les heu pogut fer, hagueu gaudit de les vacances tan com jo.

Tot i que no he estat massa atenta a les aportacions de tots els blocs que visito, sempre que he pogut he anat treient el cap per veure les noves entrades. Ja he vist que n'hi ha que no heu parat ni per vacances!. Jo m'ho he pres amb tranquil·litat i he descansat una miqueta. Tot i així durant aquests dies no he deixat de cuinar i per començar la temporada de manera dolça vaig preparar un semifred de nata, trufa i crema.

És un pastís que faig sovint perquè als de casa els agrada molt. Normalment la crema és cremada, però com que no tenia els estris adequats no ho vaig poder fer.

Aquesta vegada vaig fer pastissets individuals tal i com es veu a la foto. Com que no tenia motlles vaig fer servir un cèrcol de tuberia de PVC folrat amb paper de plata per poder-ho desmotllar fàcilment.

La base i les separacions entre els diferents gustos son fets amb una fina capa de pa de pessic sense gluten.

Aquí en teniu la recepta:

SEMIFRED DE NATA, TRUFA I CREMA

Ingredients per 2 pastissets individuals

200ml de nata per muntar

Pel pa de pessic:

50g de maizena

50g de farina sense gluten

100g de sucre

3 ous

Per la trufa:

200ml de nata líquida per muntar (min. 35%MG)

100g de xocolata de cobertura (50-70% de cacau)

Per la crema pastissera:

125ml de llet

1 ou

10g de maizena

25g de sucre

1 trosset de branca de canyella

1 trosset de pell de llimona

Procediment

Preparar una placa de pa de pessic com si anéssiu a fer braç de gitano. Batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blaquegin i tot seguit anar-hi afegint la farina en forma de pluja i passada pel sedàs. L'anirem remenanant de baix a dalt fins que no hi hagi grumolls.

Finalment batem les clares a punt de neu i les aboquem a la barreja anterior remenant amb suavitat perquè no baixin.

Posem la pasta en una safata de forn fent una capa de 1/2 cm de gruix i l'enfornem durant 10 minuts a 180ºC.

Quan sigui freda en tallem 6 cercles de la mida del motlle que farem servir pels pastissos i els reservem tapats amb film transparent per tal que no s'assequin.

Ara fem bullir la llet junt amb la canyella la pell de llimona i el sucre per aromatitzar-la. En un bol batem el rovell d'ou amb la maizena fins que no quedin grumolls.

Quan la llet hagi bullit 2 o 3 vegades la colem damunt la barreja de rovell i maizena molt poc a poc i sense deixar de remenar perquè no qualli. Tornem aquesta barreja al cassó de bullir la llet i l'acostem al foc suau fins que arrenqui el bull i s'espesseixi.

L'apartem del foc i reservem fins que es refredi. Jo la poso en un bol i la cubreixo amb film transparent de manera que quedi en contacte amb la crema per tal que no es formi tel, i quan ha perdut temperatura la poso a la nevera.

Per la preparació de la trufa posem a bullir 100ml nata líquida i quan arrenqui el bull l'aboquem sobre la xocolata trossejada sense deixar de remenar fins que s'hagi desfet totalment. Després afegim 100ml de nata líquida freda i remenem bé. La reservem a la nevera i quan sigui totalment freda la muntem amb les barilles fins que el color fosc de la xocolata canviï una mica i es torni d'un color més suau (com el de la llet amb cacau). No cal batre massa perquè se'ns pot fer mantega amb gust de xocolata.

Ara muntem 200ml de nata líquida, l'endolcim al gust i la reservem també a la nevera.

Muntatge

Dins un motlle folrat amb paper de plata posem un cercle de pa de pessic al fons pressionant amb el dits perquè quedi uniforme. Damunt posem una capa de nata d'uns 2 dits de gruix. l'aplanem bé i posem una altre cercle de pa de passic.

Ara posem 2 dits de trufa i l'últim cercle de pa de pessic.

Finalment ho acabem amb una capa de crema pastissera d'un gruix de 1/2cm.

Posem el semifred alcongelador i el treiem 15 minuts abans de servir perquè estigui al punt quan el portem a taula.

Ara és el moment de cremar la crema escampant-hi al damunt una bona quantitat de sucre i aplicant el soplet o el cremador.

La crema cremada li dóna un aspecte més cruixent i brillant.

Espero que us agradi!

DE VACANCES!

Fins aviat!

Crema de carbassó i carbassa amb cruixent de pernil ibèric i oli d'alfàbrega

És un títol molt llarg però l'elaboració no és gens complicada.
El que ténen de bo les cremes de verdures és que son bones calentes a l'hivern i fresquetes a l'estiu. També son una bona manera de fer menjar verdura als nens i si hi afegim algún toc especial pot esdevenir un plat força lluït.
En aquest cas no tenia prou carbassó per fer una crema ni prou carbassa per fer-ne una crema , així és que...ho he combinat. Un sofregit, unes quantes herbes aromàtiques i espècies i una decoració improvisada...et voila!, aquesta crema que ha resultat del gust de tots, que això no sempre és fàcil.

Ingredients ( per 6 persones)
1 ceba grossa
3 carbassons grossos
500g de carbassa (de l’allargada)
1500ml de brou de pollastre
Sal, pebre negre, orenga i nou moscada (al gust)
6 llesques fines de pernil ibèric
100ml d’oli d’oliva suau
3-4 fulles d’alfàbrega fresca

Procediment
En una olla amb una mica d’oli sofregir la ceba, el carbassó (sense pelar) i la carbrassa tallats a trossos.
Quan notem que comença a enganxar-se però sense que es cremi, remenar una mica i tot seguit afegir el brou calent i deixar-ho bullir durant 20 minuts amb la sal, el pebre, l’orenga i la nou moscada. Un cop cuit triturar fins que quedi una crema fina.
Mentrestant en un cassó hi posem l’oli i l’escalfem sense que bulli, l’apartem del foc i afegim les fulles d’alfàbrega deixant que s’infusioni durant 10 minuts. Passat aquest temps ho triturem,colem i reservem l’oli per decorar.
Per fer el cruixent de pernil, en una safata de forn estenem un full de paper sulfuritzat damunt del qual posem les llesques de pernil; les cobrim amb un altre full de paper sulfuritzat i a sobre hi posem una altre safata de forn que quedi ben encaixada amb la primera perquè el pernil no es cargoli.
Posem les safates al forn durant 25 minuts a 150º i reservem.

Muntatge del plat
Al fons del plat servim la crema decorada amb una llesca de cruixent de pernil trossejat al centre i un fil d’oli d’alfàbrega.

Benvingut MAX!

Ahir va arribar un nou membre a la família, el MAX. Després d'un llarguíssim dia d'espera per fí es va decidir a sortir. Es veu que s'hi estava molt bé en aquell petit cau calentó en el que es gronxava suaument sentint l'agradable cançó de bressol que entonava el cor de la seva mare, i li feia una mica de mandra descobrir què era el que l'esperava a fora.
Ara, ja en braços dels seus pares, descansa tranquil i content esperant la visita d'avis, tiets i cosins que tantes ganes teníem de coneixe'l.
Benvingut MAX!

Per celebrar la seva arribada he pensat preparar alguna cosa dolça, petita i deliciosa com ell i buscant, buscant m'he decidit per uns muffins especiats de xocolata, recepta del llibre Muffins, pequeñas exquisiteces para todos los paladares . Com que el MAX encara és molt petit, jo he nomenat la recepta Petits muffins especiats de xocolata perquè, enlloc de fer-los en motlles de madalena els he fet en uns motlles per a tartaleta però de tamany petit.

De fet, i per ser fidel a la meva pròpia tradició, no he seguit la recepta al peu de la lletra sino que he fet algunes modificacions.

Ingredients
250g de farina
2 culleradetes de canyella en pols
1/2 culleradeta de vainilla en pols
1/2 culleradeta de pebre negre en pols
1 culleradeta de cacau en pols
2 i 1/2 culleradetes de llevat en pols
1/2 culleradeta de bicarbonat sòdic
Pell ratllada d'una taronja
1 ou
130g de sucre
80ml d'oli vegetal
250g de iogurt
75ml de cafè fred
xocolata a trossos
Procediment
Preescalfar el forn a 180º. Untar els motlles amb mantega i cacau en pols.
Barrejar els ingredients secs i reservar.
En un bol batre l'ou amb el sucre, l'oli, el cafè i el iogurt. Afegir els ingredients sòlids fins aconseguir una massa homogènia.
Omplir els motlles fins la meitat, posar un trosset de xocolata i acabar d'omplir amb la massa.
Posar els motlles al forn durant 20-25 minuts (com que vaig fer servir motlles petits amb 10 minuts n'hi va haver prou).
Un cop cuits deixar reposar 5 minuts i desmotllar. Quan ja siguin freds empolvorar amb cacau en pols.