Lluç amb patates

Normalment no acostumo a cuinar massa peix perquè no surto de la planxa, el bullit i el forn, però l'altre dia em van explicar aquesta recepta, bé una de semblant que jo després vaig adaptar a la meva manera, i va quedar boníssima.

Això pels grans, és clar, perquè l'opinió dels 2 adolescents i el preadolescent que tenim a casa no va ser la mateixa, tot i que tothom s'ho va acabar tot.

Es veu que en aquesta etapa de la vida ja passa això...tu ho veus blanc i ells negre, tu ho trobes boníssim i ells.....més val no dir l'expressió que acostumen a fer servir!

INGREDIENTS

PEL FUMET

l'espina i el cap del lluç

1 porro, 1 fulla d'api, 1 pastanaga, 1 tomàquet madur, 2 grans d'all, 1 branca de farigola, 1 fulla de llorer, unes boles de pebre negre i 1 cullerada de pebre vermell dolç

Sal

Oli d'oliva

1,5l d'aigua

PER LA PICADA

4 grans d'all

un bon grapat de julivert fresc

1 grapat d'avellanes torrades

1 grapat d'ametlles torrades

PEL PLAT

1 lluç tallat a filets

4 patates grosses tallades a daus

Farina (per enfarinar el peix)

Oli d'oliva

Fumet de peix ( per cubrir el peix i les patates)

PROCEDIMENT

En una olla alta hi posem un raig d'oli d'oliva i sofregim les verdures tallades a trossos petits amb la fulla de llorer, la branca de farigola i els grans d'all.

Quan comencin a enrossir hi posem les espines del peix i la cullerada de pebre vermell dolç. Li donem unes voltes i ho cobrim d'aigua (aproximadament 1,5l)

Deixem que arrenqui el bull, hi tirem la sal i deixem coure durant 30 minuts.

Un cop fet, el colem i reservem.

En una cassola amb oli fregim els daus de patata i a mitja cocció hi aboquem la picada que haurem fet amb els ingredients esmentats, diluida amb una mica daigua. Deixem fer "xup-xup" i afegim el peix que haurem enfarinat i fregit prèviament, hi aboquem el brou fins que cobreixi el peix i les patates i ho deixem coure tot junt 5 minutets més.

Aquest plat encara és més bò si el deixem reposar unes hores.

Espero que us agradi!

Mònica

39!!!!

Fa molts díes que tinc el bloc i les vostres cuines una mica abandonats. He tingut feina extra amb la que he gaudit molt però que m'ha pres força hores.

He estat fent un curs (diem-ne així) de maquillatge de fantasia destinat a pintar les cares dels personatges del musical Gats, una versió traduïda al català de l'exitós i conegut musical Cats, que va representar la Coral jove de Sant Vicenç dels Horts. Es van fer 6 representacions durant els caps de setmana del mes d'octubre, per tant he estat força ocupada fent de "maquilladora".

Enmig de tot aquest trasbalç, el dia 26 d'Octubre va ser el meu aniversari, 39 anys!!. Això s'havia de celebrar, i de quina manera? Doncs amb un dinar!

Les receptes del menú les aniré penjant poc a poc, però per començar, el plat principal; Mussaka.

La meva tieta és grega i, per mi, fa la millor Mussaka del món!! jajajaja....

Un dia vaig intentar arrencar-li la recepta però crec que es devia guardar algún secret perquè no m'acava de quedar tant bona com la fa ella.

He trobat moltes versions d'aquesta coneguda recepta i crec que n'hi ha tantes com famílies hi ha a Grècia.

La que us presento porta patata a la base i trobo que és molt encertat. Hi ha d'altres receptes que porten rodelles de tomàquet entre les capes, però els elements comuns són la carn, que en alguns casos és de xai, vedella, porc o una barreja de diferents carns, albergínia i una beixamel espessa que porta formatge ratllat i rovell d'ou.
Com és normal, vaig rebre crítiques de tot tipus, tan de bones com de dolentes, però totes molt constructives i que serviran per fer-ho millor la pròxima vegada.

Mussaka

Ingredients
500g de carn picada de bou
750g de carn picada de vedella
2 cebes grosses
4 tomàquets per salsa
1 got de vi blanc
sal, pebre, orenga, julivert, cilantre (al gust)
oli d'oliva i 1 cullerada de mantega
1 culleradeta de sucre
4 albergínies grosses
5 patates grosses

Per la beixamel
2 cullerades de mantega
2 cullerades ben plenes de farina (en el meu cas era Maizena perquè fos apte per celíacs)
1/2 l. de llet
1 paquet de formatge ratllat
1 rovell d'ou
sal, pebre i nou noscada mòlta

Procediment
Pelar les patats i tallar-les a rodanxes d'un dit de gruix. Pelar les albergínies i tallar-les de llarg en làmines d'un dit de gruix, les salem i les deixem en una escorredora perquè suin i eliminin l'amargor.
Fregim les patates en força oli fins que quedin ben cuites però toves de dins i les deixem en paper absorvent.
Fem el mateix amb l'albergínia i reservem.
En una paella o cassola baixa, a foc lent, sofregim la ceba ratllada amb l'oli i la mantega. Quan sigui tova i comenci a enrossir-se afegim les carns, les herbes i les espècies. Passats 5 minuts aboquem el vi i deixem que s'evapori l'alcohol. Finalment afegim el tomàquet ratllat i sense llavors, i una culleradeta de sucre per evitar l'acidesa. Ho deixem coure tot fins que s'evapori tota l'aigua del tomàquet i reservem.
Untar amb mantega una safata fonda que pugui anar al forn i posem les rodanxes de patata a la base, de manera que quedi ben coberta. Al damunt s'hi posa una capa de carn i després una d'albergínia. Una altre capa de carn i fialment una capa d'albergínia.
Hem de deixar un espai d'un dit e gruix per posar-hi la beixamel.
Preparem la beixamel desfnt la mantega en un cassó. Posem la farina i remenem durant 5 minuts perquè quedi cuita però sense cremar-se. Afegir la llet poc a poc tot remenant perquè no es formin grumolls.
Quan comenci a espessar i arrenqui el bull l'apartem del foc i posem dues cullerades de formatge ratllat deixant que es desfaci. Finalment hi tirem un rovell d'ou i remenem enèrgicament.
Posem la beixamel damunt l'última capa d'albergínia, hi escampem força formatge ratllat i gratinem.
També podem posar una mica de beixamel entre les capes de carn perquè quedi més melós.
Bon profit!

Croquetes de quinoa

Segons la classificació botànica la quinoa no és un cereal propiament dit, és el que anomenaríem un pseudocereal. Tot i així, a nivell culinari, es tracta com a tal.

Aquí tot just el comencem a conèixer i encara no s'utilitza de forma habitual però, la quinoa, té més de 5000 anys d'història.

Les seves propietats nutricionals son molt importants i seria bò que anéssim introduint aquest producte a les nostres cuines.

A casa l'he fet de tant en tant i té bona acceptació en forma de sopa, amb estofat de verdures i l'altre dia en aquesta versió en forma de croquetes.

La recepta és de producció pròpia però, per la xarxa, en corren moltes versions.

A mi, personalment, em van agradar molt, però sóc un mal indicador perquè normalment acostuma a agradar-me tot.

Quan les van tastar no els vaig dir que eren de quinoa i verdures i tothom va repetir. En saber de què eren la resposta ja va ser: - Bé, no estan malament!.... Els van agradar segur, perquè no en va quedar cap!!

CROQUETES DE QUINOA
Ingredients
100g de quinoa
200g de carbassó (1 petit)
200g de pastanagues (2 mitjanes)
1 ceba grossa
2 alls
40g de festucs crus
1 culleradeta de curri en pols
1 polsim de canyella
2 ous
Pa ratllat
sal i oli
Amb aquestes quantitats surten unes 20 croquetes mitjanes

Procediment
En una paella sense oli torreu la quinoa amb comte perquè no es cremi. L'heu de tapar perquè salta com les crispetes.
Un cop torrada bulliu-la durant 20 minuts en un cassó amb 300ml d'aigua, escorreu-la bé i reserveu.
En la mateixa paella posem una mica d'oli i sofregim a foc suau durant mitja hora, la ceba, els alls, el carbassó i la pastanaga, tot ratllat.
Quan sigui una mica tou hi posem una mica de sal, el curri i la canyella.
Mentrestant triturem els festucs en un molinet o amb la Termomix, fins que ens quedi una pols ben fina.
Passada la mitja hora afegim al sofregit, la quinoa bullida i la farina de festucs, ho barregem bé i rectifiquem de sal. Ho mantenim a foc baix durant 10 minuts més per tal que els gustos es vagin integrant.
Ja veureu que us queda una massa compacta que es pot treballar bé.
Deixem refredar una mica i preparem les croquetes que passarem per ou batut i pa ratllat i les fregirem en oli abundant fins que siguin ben rossetes.
Una suggerència: la farina de festuc es pot substituir per qualsevol altre fruit sec. Penso que amb ametlla crua i amb cacauet també pot quedar molt bé.
Bon profit!!

Albergínies farcides amb puré de cigrons

L'albergínia és una hortalissa que dóna molt de joc per la seva gran varietat en quan a formes de cuinar-la. Escalivada, arrebossada, en sanfaina, en bunyols, a la graella....i sempre és bona!

L'altre dia, quan vaig anar a comprar la verdura en teníen unes quantes d'una mida ideal, com la que veieu a la foto, i vaig pensar que les faria farcides.

No és un plat que faci sovint però no té cap secret i a més hi pots posar molta imaginació perquè accepta infinitat de farcits.

Com que eren de mida petita volia acompanyar-les d'alguna cosa suau però que alhora em servís de plat únic junt amb una amanideta, per això vaig pensar en un puré de cigrons.

Amb les verduretes del farcit, una mica de bacó i ou dur, la proteïna vegetal dels cigrons i el làctic del formatge i la crema de llet que vaig posar al puré, va quedar un plat nutricionalment compensat. Si volguéssim reduir la quantitat de greix del plat podríem eliminar el bacó i fer sevir crema de llet de soja (conté gluten) pel puré.

El puré va ser un invent improvisat per no posar els cigrons tal qual i vestir una mica el plat.

Com és costum quan hi ha verdura, tothom es queixa, perquè és una menja molt habitual a casa, però no sé si va ser per la novetat o per la presentació del plat, a mida que anaven tastant tots van quedar satisfets, sobretot amb el puré.

Ingredients
5 albergínies de ració
1 ceba gran
1 pastanaga
100g de bacó
1 ou
formatge tipus havarti (o qualsevol per fondre)

Pel puré:
1 pot gros de cigrons cuits
1 ceba
200ml de crema de llet
julivert picat

Procediment
Rentar bé les albergínies i partir-les per la meitat conservant el peduncle en una de les 2 parts.
Buidar-les vigilant de no foradar-ne la pell. Salar les albergíies buides i deixar-les cara avall perquè treguin l'aigua.
Posar aigua al foc i coure l'ou (ou dur).
En una paella posem una mica d'oli i tot seguit hi aboquem la ceba, la pastanaga i la carn de l'albergínia, tot tallat petit. Ho deixem coure a foc baix perquè es vagi estovant com si féssim estofat de verdures. En castellà se'n diu "pochar", no sé si exactament és estofar amb català?.
Mentre es cou el farciment posem les albergínies a la plata del forn amb un raig d'oli i les coem a 200ºC durant 30 minuts donant-los la volta a mitja cocció i quan siguin cuites les deixem refredar.
Rectifiquem el farcit de sal i pebre i hi afegim el bacó a tires i l'ou dur ratllat. Ho deixem coure uns 5 minuts i ho apartem del foc.
En una altre paella amb una mica d'oli, sofregim una ceba ratllada i quan comenci a dorar-se aboquem els cigrons ben rentats i escorreguts. Quan comenci a agafar temperatura hi afegim la crema de llet i deixem reduir 5 minuts a foc lent. Un cop fora del foc hi tirem un grapat de julivert picat i ja ho podem triturar per obtenir el puré.
Farcim cada meitat de l'alberginia amb la preparació de verduretes i bacó i les cobrim amb una làmina de formatge. Les posem a gratinar fins que el formatge sigui fos, i si ens agrada més el deixem enrossir una mica.
Muntem el plat amb les dues meitats de l'albergínia i unes quenelles de puré de cigrons.
I a menjar!

Falsa lasanya

Ja sé que fa molta calor i que aquest plat és consistent, però, algú es pot resistir a uns ullets clars que s'acosten i et demanen d'una manera tan dolça: - Mama, pots fer lasanya?-...
No tenia pensat això per dinar però va anar així.
A casa s'ha de fer sense gluten perquè en poguem menjar tots, per tant les coses s'han de fer diferent. La pasta de lasanya i canelons que es comercialitza sense gluten no m'agrada, perquè la trobo molt gruixuda i amb molt gust de farina. He provat de fer-la a casa però no em queda bé, així que he hagut de buscar alternatives.... La imaginació s'explaia quan la necessitat apreta, així que un dia se'm va ocórrer substituir la pasta de canelons i lasanya per pasta de crep. D'ençà de llavors preparo els canelons i la lasanya amb aquesta pasta i us asseguro que no no hi ha hagut cap queixa, tothom ho ha trobat boníssim. De debò que queda molt bé!, i no és tant complicat com fer-se la pasta fresca sense gluten.
Aquí us deixo la recepta d'aquesta falsa lasanya.

LASANYA A LA MEVA MANERA (sense gluten)

Ingredients
1 ceba grossa
1 porro
2 pastanagues
20g de ceps dessecats
250g de carn picada de porc
250g de carn picada de vedella
300g de tomàquet triturat
Sal, pebre negre, nou moscada i orenga
Beixamel
50g de maizena
25g de mantega
500ml de llet
Sal, nou moscada
50g de formatge per pasta en pols
1 rovell d’ou
Formatge ratllat per gratinar
Pasta de creps
250ml de llet
100g de maizena
2 ous
25g de mantega
Sal

Procediment
Feu un sefregit amb la ceba, el porro, les pastanagues i els ceps hidratats, tot tallat ben petit. Passats 10 minuts afegiu la carn i enrrossiu-la una mica. Finalment afegir el tomàquet triturat, la sal, el pebre en pols, la nou moscada ratllada i l’orenga.
Deixeu-ho coure uns 20 minuts i reserveu.
Mentrestant prepareu els creps. En un vas de túrmix hi posem la llet, la mantega fosa, la sal, els 2 ous i la maizena i ho triturem tot amb el túrmix.
Posem al foc una paella gran antiadherent i anem fent els creps lleugerament més gruixuts que els que es fan normalment per ser farcits. Amb aquests ingredients us han de surtir uns 8 creps.
Un cop fets els talleu les vores per deixar-los quadrats i els reserveu.
Prepareu la beixamel desfent la mantega en un cassó junt amb la sal i la nou moscada ratllada. Un cop desfeta la mantega afegiu la llet guardant-ne un got per disoldre la maizena.
Quan la llet sigui tèbia hi aboqueu la resta de llet amb la maizena i remeneu fins que arrenqui el bull i espessi. En aquest moment l’aparteu del foc i hi aboqueu el formantge en pols i el rovell d’ou batent enérgicament amb un batedor.

Muntatge
Unteu amb mantega una safata de forn i col·loqueu 2 creps que cubreixin el fons.
Poseu una capa de salsa de carn i al damunt una capa fina de beixamel, cubriu-ho amb 2 creps més i torneu a repetir l’operació 2 vegades més. L’última capa s’acava amb 2 creps i es cubreix tot amb la resta de la beixamel fent una capa gruixuda i al damunt formatge ratllat per gratinar.
Ho poseu al forn i gratineu.

Bon profit!!

Sopar de bruixes

El Pla de les bruixes és el nom de l'associació de dones de Torrelles de Llobregat.
Desde l'associació es realitzen un gran ventall de tallers, cursos, xerrades, sortides, exposicions i, per suposat, també festes.
Son ja tradicionals els sopars del solstici d'hivern i el del solstici d'estiu, el qual cincideix amb la fi del curs. Normalment en aquests sopars ens hi reunim entre 50 i 80 dones de totes les edats i a més de la teca també hi ha espectacle i música perquè poguem gaudir de la nostra festa de la millor manera possible.
El sopar d'estiu es caracteritza per què totes col·laborem amb l'aportació d'un plat del sopar, ja sigui dolç o salat. Cada any les preparacions son més sofisticades i les dones s'esforcen a fer menges originals i exquisides.
Aquest any em venia molt de gust preparar alguna cosa diferent i com que tenia temps vaig preparar 3 plats que aniré penjant en posts consecutius.
En primer lloc vaig preparar els nuggets de pollastre que va fer la Núria de Cocinarte , que per cert, van quedar boníssims. Com sempre i , ja costum en mi, vaig fer petits canvis en la recepta.
Després vaig preparar pa d'olives i orenga. Aquesta recepta està extreta d'un recull de receptes per thermomix: 1062 Recetas Thermomix (baixat de la xarxa). I per postres un cheesecake que vaig copiar d'un video penjat a you tube, i que, segons la meva germana, és molt similar el cheescake Neoyorquí.
Avui us deixo la recepta de nuggets de la Núria amb els petits canvis i amb les mides que vaig fer servir, però , per si algú li interessa, aquí trobareu la recepta original de Cocinarte (Núria)

NUGGETS DE POLLASTRE

Ingredients:

Per preparar 60 nuggets:

1200g de pit de pollastre picat

9 cullerades de formatge emmental ratllat

6 cullerades rases d'ametlla crua ratllada

sal i pebre negre

6 rovells d'ou

Per arrebossar:

6 clares d'ou

Una mica de llet

Pa ratllat i ametlla crua ratllada a parts iguals

Preparació:

Posem tots els ingredients en un bol i els barrejem bé. Després d'això jo vaig deixar reposar la barreja tota la nit a la nevera. La propera vegada també provaré a posar-hi ceba ratllada perquè quedi més melós.

Amb l'ajuda de dues culleres fem quenels de pasta que anirem passant primer per les clares, una mica batudes amb llet, després per la barreja de pa ratllat i ametlla i repetirem l'arrebossat

Ara amb les mans donem forma quadrada als nuggets i els anem reservant. Un cop els tinguem tots a punt els anem fregint en oli ben calent i els retirem quan siguin rossos eliminant l'excés d'oli amb paper de cuina.

És així de fàcil, i encara més bo!

I per la calor, fricandó

A Torrelles, aquest cap de setmana, estem celebrant la festa de la cirera. Per nosaltres és una festa molt important després de la festa major que se celebra el 25 de gener, per Sant Pau. Com que és un cap de setmana festiu l'àpat havia de ser també una mica diferent.

Ja sé que resulta una mica inversemblant preparar un fricandó amb aquesta calor, però feia tant temps que no en preparava, que em venia molt de gust fer-lo. Els rovellons envasats, és clar!, però tot i això va quedar molt melós i gustós.

El vaig preparar tal com fa la meva mare però aquesta vegada hi vaig posar pastanaga al sofregit. Va quedar boníssim!

Ingredients

4 peces de cunill de vedella, de la part de l'espatlla. És una peça llarga i estreta, molt gelatinosa. Es fa servir més per estofats però a mi m'agrada molt perquè queda molt fina de gust i la gelatina espessa la salsa. El fricandó també s'acostuma a fer amb llata.

2 cebes grosses

1 pastanaga

2 tomàquets madurs

Farina (jo vaig fer servir Maizena perquè no conté gluten)

Rovellons, o altres bolets que us agradin

Oli d'oliva

Sal

Preparació

Talleu la carn a filets, saleu-la, enfarineu-la i fregiu-la en oli d'oliva. Reserveu. En el mateix oli feu un sofregit amb la ceba i la pastanaga ratllades. Deixeu-les caramelitzar amb el foc ben baix fins que la ceba quedi fosca però no cremada. Jo la vaig tenir molta estona, no us exagero si us dic que potser va estar 3/4 d'hora o més. Seguidament afegiu el tomàquet, també ratllat i sense llavors per evitar l'acidesa. Es deixa coure tot junt uns 20 minuts més. Quan el sofregit és cuit hi afegiu la carn i ho cobriu amb aigua. S'apuja el foc fins que bulli i després s'abaixa al mínim. Es deixa coure 1 hora, i a mitja cocció hi barregeu els bolets. La gelatina que conté aquesta carn i la farina d'arrebossar us espessiran la salsa. Nosaltres acostumem a acompanyar-lo d'arròs blanc o arròs pilaff però també lliga molt bé amb un purè de patata casolà o amb tagliatelle. Si a més ho maridem amb un bon vi, prepareu-vos a gaudir d'un àpat d'aquells que et deixen assegut a la cadira durant una bona estona i, en aquest cas, amb la calor tant espantosa que va fer ahir, amb migdiada inclosa.