diumenge, 6 de setembre del 2009

Retorn a la normalitat



Després d'uns quans dies de relax repartits entre la Segarra i Menorca toca tornar a engegar motors. Espero que, els que les heu pogut fer, hagueu gaudit de les vacances tan com jo.

Tot i que no he estat massa atenta a les aportacions de tots els blocs que visito, sempre que he pogut he anat treient el cap per veure les noves entrades. Ja he vist que n'hi ha que no heu parat ni per vacances!. Jo m'ho he pres amb tranquil·litat i he descansat una miqueta. Tot i així durant aquests dies no he deixat de cuinar i per començar la temporada de manera dolça vaig preparar un semifred de nata, trufa i crema.
És un pastís que faig sovint perquè als de casa els agrada molt. Normalment la crema és cremada, però com que no tenia els estris adequats no ho vaig poder fer.
Aquesta vegada vaig fer pastissets individuals tal i com es veu a la foto. Com que no tenia motlles vaig fer servir un cèrcol de tuberia de PVC folrat amb paper de plata per poder-ho desmotllar fàcilment.


La base i les separacions entre els diferents gustos son fets amb una fina capa de pa de pessic sense gluten.
Aquí en teniu la recepta:
SEMIFRED DE NATA, TRUFA I CREMA
Ingredients per 2 pastissets individuals
200ml de nata per muntar
Pel pa de pessic:
50g de maizena
50g de farina sense gluten
100g de sucre
3 ous
Per la trufa:
200ml de nata líquida per muntar (min. 35%MG)
100g de xocolata de cobertura (50-70% de cacau)
Per la crema pastissera:
125ml de llet
1 ou
10g de maizena
25g de sucre
1 trosset de branca de canyella
1 trosset de pell de llimona
Procediment
Preparar una placa de pa de pessic com si anéssiu a fer braç de gitano. Batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blaquegin i tot seguit anar-hi afegint la farina en forma de pluja i passada pel sedàs. L'anirem remenanant de baix a dalt fins que no hi hagi grumolls.
Finalment batem les clares a punt de neu i les aboquem a la barreja anterior remenant amb suavitat perquè no baixin.
Posem la pasta en una safata de forn fent una capa de 1/2 cm de gruix i l'enfornem durant 10 minuts a 180ºC.
Quan sigui freda en tallem 6 cercles de la mida del motlle que farem servir pels pastissos i els reservem tapats amb film transparent per tal que no s'assequin.
Ara fem bullir la llet junt amb la canyella la pell de llimona i el sucre per aromatitzar-la. En un bol batem el rovell d'ou amb la maizena fins que no quedin grumolls.
Quan la llet hagi bullit 2 o 3 vegades la colem damunt la barreja de rovell i maizena molt poc a poc i sense deixar de remenar perquè no qualli. Tornem aquesta barreja al cassó de bullir la llet i l'acostem al foc suau fins que arrenqui el bull i s'espesseixi.
L'apartem del foc i reservem fins que es refredi. Jo la poso en un bol i la cubreixo amb film transparent de manera que quedi en contacte amb la crema per tal que no es formi tel, i quan ha perdut temperatura la poso a la nevera.
Per la preparació de la trufa posem a bullir 100ml nata líquida i quan arrenqui el bull l'aboquem sobre la xocolata trossejada sense deixar de remenar fins que s'hagi desfet totalment. Després afegim 100ml de nata líquida freda i remenem bé. La reservem a la nevera i quan sigui totalment freda la muntem amb les barilles fins que el color fosc de la xocolata canviï una mica i es torni d'un color més suau (com el de la llet amb cacau). No cal batre massa perquè se'ns pot fer mantega amb gust de xocolata.
Ara muntem 200ml de nata líquida, l'endolcim al gust i la reservem també a la nevera.
Muntatge
Dins un motlle folrat amb paper de plata posem un cercle de pa de pessic al fons pressionant amb el dits perquè quedi uniforme. Damunt posem una capa de nata d'uns 2 dits de gruix. l'aplanem bé i posem una altre cercle de pa de passic.
Ara posem 2 dits de trufa i l'últim cercle de pa de pessic.
Finalment ho acabem amb una capa de crema pastissera d'un gruix de 1/2cm.
Posem el semifred alcongelador i el treiem 15 minuts abans de servir perquè estigui al punt quan el portem a taula.
Ara és el moment de cremar la crema escampant-hi al damunt una bona quantitat de sucre i aplicant el soplet o el cremador.
La crema cremada li dóna un aspecte més cruixent i brillant.
Espero que us agradi!

12 comentaris:

ELS PEIXOS ha dit...

A mi també m´agrada molt Menorca !!!
Aquest pastis semble de pastisseria ...
Felicitats per aquest bloc.

Margarida ha dit...

I tant que ens agrada, perquè té tots els ingredients que més utilitzem a casa: el pa de pessic, la nata, la trufa i la crema! I tot en un, què més volem?
Una cullereta per començar a menjar-nos-el!

La cuina vermella ha dit...

Bentornada!!! esperem moltíssimes receptes! un petó!

Gemma ha dit...

Benvinguda de nou!
Ai Menorca, quins records.... és una illa paradisíaca, ens encanta!
Deus haver-hi passat unes vacances fantàstiques!
Veig que comences amb molta energia, un pastís ideal per afrontar amb dolçor i bon humor el retorn a la feina ;)

Ruben ha dit...

Jo també m'apunto a llista dels que els agraden tots els ingredients. Per cert, deu ser cosa de la foto, però sembla un pastís enorme (i tu a la recepta dius que és pe fer-ne 2 d'individuals)!

Mònica ha dit...

Peixos,
Menorca és una maravella de punta a punta. No sabria quin reconet triar!

Margarida,
Jo et passo la recepta, tu hi poses la cullereta. jajaja
Vermells,
gràcies i espero tenir prou temps per anar publicant a bon ritme.

Gemma,
Si que és genial Menorca hi hem estat molt bé, perquè amés hem anat a veure la família que viu allà.

Surfzone,
Aquest pastís el vaig fer durant les vacances i amb uns instruments molt rudimentaris, per això el vaig fer individual.
Encara que la foto enganyi t'asseguro que no fa més de 10cm de diamentre

María José ha dit...

¡ Qué gracia me ha hecho lo de la tubería de PVC ! Pensé que era yo la única en el mundo ...ja,ja,ja.
Tiene un aspecto maravilloso.Ya me imagino como los disfrutaste.
Un abrazo,
María José.

Pilar ha dit...

Entro por primera vez en tu blog y no por última, me han encantado tus recetas y particularmente este pastel, y muy ingeniosa la idea de la tubería. Me alegro de que hayas pasado buenas vacaciones, Menorca es una delicia. Un abrazo

El cullerot Festuc ha dit...

Benvinguda de nou!!!
Quin pastís tan complert...els 3 gustos per excel.lencia...segur que aixì no hi ha baralles...jejeje!
Petunets,
Eva.

Glòria ha dit...

Una bona manera de tornar a reemprendre la marxa, ben dolceta!.

Fins aviat

Mònica ha dit...

Maria José,
Lo de la tuberia fue fruto de la necesidad, no estaba en mi cocina y no disponía de todos mis cacharros. Aún así el resultado fue bastante bueno.

Pilar,
Me alegro de tu visita y espero que no sea la última!!. En cuanto pueda me paso por tu cocina.

Eva,
Gràcies. No hi va haver baralles pq a cadascú li agrada un gust diferent, jaja.

Glòria,
Si que va bé això de començar de manera dolceta...

Una abraçada a totes.
Mònica

Mònica ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.