A Torrelles, aquest cap de setmana, estem celebrant la festa de la cirera. Per nosaltres és una festa molt important després de la festa major que se celebra el 25 de gener, per Sant Pau. Com que és un cap de setmana festiu l'àpat havia de ser també una mica diferent. 4 peces de cunill de vedella, de la part de l'espatlla. És una peça llarga i estreta, molt gelatinosa. Es fa servir més per estofats però a mi m'agrada molt perquè queda molt fina de gust i la gelatina espessa la salsa. El fricandó també s'acostuma a fer amb llata.
2 cebes grosses
1 pastanaga
2 tomàquets madurs
Farina (jo vaig fer servir Maizena perquè no conté gluten)
Rovellons, o altres bolets que us agradin
Oli d'oliva
Sal
Preparació
Talleu la carn a filets, saleu-la, enfarineu-la i fregiu-la en oli d'oliva. Reserveu. En el mateix oli feu un sofregit amb la ceba i la pastanaga ratllades. Deixeu-les caramelitzar amb el foc ben baix fins que la ceba quedi fosca però no cremada. Jo la vaig tenir molta estona, no us exagero si us dic que potser va estar 3/4 d'hora o més. Seguidament afegiu el tomàquet, també ratllat i sense llavors per evitar l'acidesa. Es deixa coure tot junt uns 20 minuts més. Quan el sofregit és cuit hi afegiu la carn i ho cobriu amb aigua. S'apuja el foc fins que bulli i després s'abaixa al mínim. Es deixa coure 1 hora, i a mitja cocció hi barregeu els bolets. La gelatina que conté aquesta carn i la farina d'arrebossar us espessiran la salsa. Nosaltres acostumem a acompanyar-lo d'arròs blanc o arròs pilaff però també lliga molt bé amb un purè de patata casolà o amb tagliatelle. Si a més ho maridem amb un bon vi, prepareu-vos a gaudir d'un àpat d'aquells que et deixen assegut a la cadira durant una bona estona i, en aquest cas, amb la calor tant espantosa que va fer ahir, amb migdiada inclosa.
6 comentaris:
Has fet un bon rodolí amb el títol, je je je...
No m'estranya gens que després d'un frciandó com aquest no et puguis ni aixecar de la cadira, a no sé que sigui per anar al llit a fer la migdiada ;)
Fa molt de temps que no faig fricandó i amb aquest post m´ha entrat ganes de fer-na.Aquesta vedella deu ser la millor per fer-ho ,no?
Bona Festa del Poble!!
El fricandó està bo sempre, encara que sigui amb bolets en conserva. És un dinar de festa major com Déu mana.
Volia anar a la festa de la cirera però al final m'ha pogut més la calor i la platgeta, a vuere si l'any que ve.
Mónica,
El fricandó passa bé a qualsevol època de l'any, l'únic problema els bolets, però tot te solució.
Ben fet, fricandó de festa major! ;) Quan fa tanta calor no ve massa de gust posar-se a la cuina a fer aquests guisats, així que felicitats pel teu atreviment! :)
Petons!
Ostres! i jo que em pensava que havia fet una bojeria cuinant aquest plat en aquesta època de calor. Ja veig que, pels que ens agrada cuinar i menjar no exesteixen límits climàtics.
Una abraçada a tots!
Publica un comentari a l'entrada