Lluç amb patates

Normalment no acostumo a cuinar massa peix perquè no surto de la planxa, el bullit i el forn, però l'altre dia em van explicar aquesta recepta, bé una de semblant que jo després vaig adaptar a la meva manera, i va quedar boníssima.

Això pels grans, és clar, perquè l'opinió dels 2 adolescents i el preadolescent que tenim a casa no va ser la mateixa, tot i que tothom s'ho va acabar tot.

Es veu que en aquesta etapa de la vida ja passa això...tu ho veus blanc i ells negre, tu ho trobes boníssim i ells.....més val no dir l'expressió que acostumen a fer servir!

INGREDIENTS

PEL FUMET

l'espina i el cap del lluç

1 porro, 1 fulla d'api, 1 pastanaga, 1 tomàquet madur, 2 grans d'all, 1 branca de farigola, 1 fulla de llorer, unes boles de pebre negre i 1 cullerada de pebre vermell dolç

Sal

Oli d'oliva

1,5l d'aigua

PER LA PICADA

4 grans d'all

un bon grapat de julivert fresc

1 grapat d'avellanes torrades

1 grapat d'ametlles torrades

PEL PLAT

1 lluç tallat a filets

4 patates grosses tallades a daus

Farina (per enfarinar el peix)

Oli d'oliva

Fumet de peix ( per cubrir el peix i les patates)

PROCEDIMENT

En una olla alta hi posem un raig d'oli d'oliva i sofregim les verdures tallades a trossos petits amb la fulla de llorer, la branca de farigola i els grans d'all.

Quan comencin a enrossir hi posem les espines del peix i la cullerada de pebre vermell dolç. Li donem unes voltes i ho cobrim d'aigua (aproximadament 1,5l)

Deixem que arrenqui el bull, hi tirem la sal i deixem coure durant 30 minuts.

Un cop fet, el colem i reservem.

En una cassola amb oli fregim els daus de patata i a mitja cocció hi aboquem la picada que haurem fet amb els ingredients esmentats, diluida amb una mica daigua. Deixem fer "xup-xup" i afegim el peix que haurem enfarinat i fregit prèviament, hi aboquem el brou fins que cobreixi el peix i les patates i ho deixem coure tot junt 5 minutets més.

Aquest plat encara és més bò si el deixem reposar unes hores.

Espero que us agradi!

Mònica

Les mones d'aquest any

Com cada any, el dia de la mona és especial i comporta tot un ritual.

Ja fa uns anys, exactament 9, que vaig començar a fer la mona de les meves nebodes amb la figura de xocolata inclosa.

Fa 19 anys, a la Berta, que és la neboda més gran, només li feia el pastís i comprava la figureta.

Des que va néixer l'Emma, que ara té 9 anys, els faig les figures i el pastís i cada any és diferent.

De fet jo no sóc la padrina de les nenes, el padrí és el meu marit, però sóc padrina de la meva germana l'Elisabet que, des que és mare, sembla que això de la mona li fa més gràcia i l'any passat va començar a queixar-se perquè ella també volia una mona. Així doncs aquest any he fet 3 mones, la de l'Emma amb una gallina, la de l'Elisabet amb un pingüí i la de la Berta amb fitxes de dominó.

Totes 3 són fetes amb una base de pa de pessic i la de la gallina porta cobertura de crema de mantega. Les altres dues porten sucre llustre per decorar.

PA DE PESSIC

150g de sucre

150g de farina

pell de llimona ratllada

4 ous

Separar els rovells de les clares i batre els primers amb el sucre fins que blanquegi i dobli el volum. Afegir la pell de llimona i la farina tamisada remenant amb cura fins que no hi hagi grumolls.

Finalment, muntar les clares a punt de neu i incorporar-les a la massa amb compte perquè no baixi.

Abocar-ho en un motlle engrassat i coure 25 minuts al forn a 170º.

CREMA DE MANTEGA

250g de mantega a temperatura ambient

100g de sucre llustre

2 rovells d'ou.

Remenar bé els rovells amb el sucre i després afegir la mantega remenant fins aconseguir una crema fina que ens servirà per farcir i/o cubrir el pa de pessic. També podem posar-la en una màniga pastissera per decorar el pastís.

Pa de carbassa

La carbassa és l'hortalissa oblidada de les nostres cuines. Fins fa pocs anys només es feia servir per afegir al brou, per fer-ne cabell d'àngel (amb la varietat corresponent) i per aprofitar-ne les llavors.
Les seves grans propietats nutritives li han donat un lloc destacat, tan a les cuines domèstiques com als restaurants.
A casa tenim el costum de fer-ne crema, però encara no l'havia provat en la seva vessant més dolça. He fet pastís de pastanaga i també de boniato, però no de carbassa.
Buscant receptes per la xarxa vaig topar amb aquest pa de carbassa que us explico tot seguit.
Pels que volgueu consultar la recepta original cliqueu aquí.

PA DE CARBASSA
500g de farina
1 culleradeta de canyella en pols
1/2 culleradeta de nou moscada
1/2 culleradeta de sal
2 culleradetes de llevat
250g de carbassa cuita
250g de sucre
2 ous
125ml de llet
60ml oli
250g de fruits secs: nous, pinyons i panses de corint

Pelem la carbassa, la tallem a daus i la bullim durant 20 minuts o fins que sigui tova. La deixem escórrer i quan sigui freda la premsem bé entre les mans per extreure l'aigua. Pesem 250g d'aquest puré i reservem.
En un bol tamisem els ingredients secs excepte el sucre.
D'altre banda, amb una forquilla, barregem la carbassa amb el sucre i seguidament i anem afegint la farina tamisada en diverses vegades.
Quan tinguem una massa homogènia i abocarem els 2 ous semibatuts, la llet i l'oli i tornarem a remenar.
Finalment hi afegim els fruits secs remenant per tal que quedin ben repartits i aboquem la massa en un motlle de plumcake.
Coem el pa al forn durant 60 minuts a 180ºC i llest.
Tot i que el resultat és un pa dens, és boníssim i gens empalagós perquè no és gaire dolç.
Em va agradar molt sucat amb mantega per esmorzar, proveu-ho!

Bon profit!
Mònica

Celebració d'aniversari

Aquest cap de setmana hem estat de celebració. La Tatiana, que és la directora de la coral de la que formo part, i a qui m'estimo molt, ha fet 30 anys.

Hem fet una gran festa sorpresa que ella no s'esperava però que li ha fet molta il·lusió.

Jo em vaig comprometre a fer el pastís i com que la setmana passada, mirant els altres blocs vaig veure el pastís que l'Eva, del Cullerot festuc, havia fet per l'aniversari del seu avi, em va donar la idea de fer el mateix amb el nº 30 i aquí us en deixo veure el resultat.

És una base de pasta de full (la vaig comprar congelada) farcida amb crema pastissera (recepta del llibre: Cuinar és senzill, de Montserrat Seguí. pàg. 284) i fruites variades.

Va ser tot un èxit.

Una empenta per tornar a posar-nos en marxa

Com és de bonic tenir algú que pensi en tú. Com n'és d'agradable tenir algú que et doni una empenteta per tirar endavant!
Tinc molta sort, ho sabeu?...no?doncs ja us ho dic jo.
Es veu que, sense saber-ho, he estat nominada per explicar algunes coses que no coneixeu de mi i després nominar 10 persones més perquè facin el mateix.
Com que fa tant temps que estic desconectada del món blocaire no coneixia aquestes nominacions...és més, m'ha fet tanta il·lusió que la meva germana em nominés que ni tan sols m'he aturat a visitar els blocs impulsors d'aquesta història!
Mira que tindria coses per explicar, perquè el meu problema és que ho explico tot, de vegades massa, i ara no se m'acut res!
1. Sóc la gran de 3 germans. Amb el segon, que és un noi, ens portem 2 anys i amb l'ELisabet (que alguns coneixeu pel seu bloc Tots a la Cuina! i pel bloc que compartim Amb les mans...feltre i més)10.
Als 2 me'ls estimo amb bojeria i per mí son les millors persones del món, però a ells no els ho dic mai; ara ja ho saben, em cau la baba quan parlo d'ells.

2. Al contrari que la meva germana i el meu pare, jo no sóc gens ordenada, tot i que m'encanta veure les coses en ordre.

3. Tinc 3 fills de 15, 13 i 10 anys...2 en plena adolescència i el 3r que va en camí. Segur que alguns ja sabeu de què parlo. Fins fa poc temps encara deia que m'hagués agradat tenir-ne 5 de fills, però ara ja no. No cambiaria per res els fills que tinc però no en tindria més, aquesta etapa és molt dura i els nostres són molt guerrers. Sort que tinc un marit amb molta paciència i que té el dò de la tranquilitat, tanta que em posa nerviosa.

4. He dit nerviosa?....doncs sí, ho sóc molt, encara que ningú ho diria perquè no ho aparento, però necessito estar en moviment constant i fent sempre alguna cosa. És per això que tinc el meu bloc abandonat perquè faig tantes coses que no tinc temps per tot.

5. M'apassiona cantar. Estic cantant amb dues corals i amb un trio. Apa aquí!!

6. A més de la cuina també m'agrada molt la pintura i les manualitats en general.

7. D'aquelles 3 coses que diuen que has de fer a la vida, només em falta escriure el llibre...qui sap!!?

8. Sóc molt inconstant amb el què faig perquè no m'agrada la rutina, sempre vull alguna cosa nova.

9. Sempre m'hagués agradat muntar un restaurant amb la meva germana.

10. Ara estic en un dels meus millors moments, em sento feliç amb el que faig i m'agrada pensar que, encara que el dia hagi sigut un desastre l'andemà torna a sortir el sol.


Apa! ja sabeu algunes coses més de mi, ara em toca a mi passar el relleu a d'altres blocaires perquè ens expliquin més coses:

1. La cuina vermella
2. El món de la cuina
3. Pa de nous
4. El cullerot festuc
5. La cuina de casa
6. Cocinarte
7. QUEEnant per tú
8. El cafè de nit
9. DIT I FET
10. Cuina per llaminers

Encara que jo no publiqui, tot sovint visito els seus blocs per no perdre'm res.
Vinga au, tothom a treballar!

Un nou repte

Hola blocaires cuiners!

Tal com vaig explicar al meu últim post del mes de gener (Uffff!),la meva germana i jo hem fet realitat una idea que feia temps que ens ballava pel cap. El cas és que un bon dia vam decidir començar a crear complements personals i decoratius realitzats de forma artesana i convinant materials de reciclatge amb d'altres de nous.

Després de molts mesos treballant en aquest nou projecte, finalment posem en marxa el nostre bloc on anirem mostrant i actualitzant totes les noves creacions i on hi podreu deixar comentaris, fer comandes o donar-nos idees per crear peces personalitzades.

Ens feia il·lusió fer una cosa juntes...et voilà! aquest és el resultat.

amb les mans...feltre i més

Fins aviat!

Mònica

El bloc abandonat

D'ençà de l'última entrada, a finals de desembre, tinc el bloc totalment abandonat. De tant en tant faig una escapadeta curta per alguns dels meus blocs preferits, però poca cosa.

Tan és així que fins i tot la meva germana, l'Elisabet, m'ha fet un toc d'atenció pel meu enderreriment i ha tingut la brillant idea d'enviar-me algunes fotografíes de receptes extretes del bloc cuina per llaminers i del llibre de l'Elena G. Melero, Cuinar sense recepta.

M'ha fet tanta il·lusió que he pensat que a partir d'ara podem compartir el bloc i publicar receptes conjuntament.

A ella encara no li he dit, però segur que hi estarà d'acord, espero...jajaja!

Serà una manera de portar el bloc més al dia. Ella també és una bona cuinera i té molta traça, sobretot amb les decoracions.

Moltes vegades hem somniat juntes en portar a terme algun projecte relacionat amb la cuina, però sempre s'ha quedat en això, un somni.

Aquest temps que he estat tant aturada en qüestions de cuina té el seu motiu, en primer lloc, després de reis, vaig decidir posar-me a dieta per perdre pes i per tant ja no faig plats tan elaborats i menys encara dolços. D'altra banda, també he estat ocupada, juntament amb la meva germana, en un nou projecte que tot just comença a agafar forma i que ja explicarem si tot arriba a bon port. De moment el que tenim és molta feina i moltes ganes de portar-lo endavant.

Per ara seguirem amb la cuina, i espero que a partir d'ara, també les dues juntes.

Us deixo tot seguit la recepta de la coca d'Anís del llibre Cuinar sense recepta, juntament amb els comentaris que va fer l'Elisabet.

COCA D'ANÍS

Ingredients

1 iogurt que servirà també per mesurar

4 ous (separem les clares dels rovells)

400g de sucre

400g de farina

llet

Anís dolç

nous

panses

pinyons

oli

anís dolç

1 sobre de llevat

Procediment

Batem els rovells i hi posem els 400g de sucre, la mesura d'un iogurt de llet, una mesura d'oli i una mesura d'anís dolç. Pesem 400g de farina i els barregem amb la massa. Al final hi posem les clares i un sobre de llevat. Per sobre ho guarnim amb nous, panses i pinyons. Ho posem al forn a 160-180ºC (segons el forn). L'hi tenim una mitja hora. Al final de tot hi afegim una mica de sucre i ho posem al gratinador.

En aquest cas no hi vaig posar ni els fruits secs ni el sucre per gratinar, però així també queda molt bona.

La recepta no acaba d'estar ben explicada al llibre, perquè a l'apartat d'ingredients no hi apareix ni la llet, ni la farina ni l'anís.

És d'aquelles receptes en les que et trobes "ingredients sorpresa" mentre estàs fent el pastís perquè no estaven especificats abans. Fa una ràbia això!!!

Suposo que per això el llibre es diu "Cuinar sense recepta" :-)

Elisabet