Equinoci de tardor

El passat dia 23 vem encetar una nova estació, la tardor. Tot i que fa un parell de díes que el temps no acompanya perquè la calor torna a fer acte de presència, l'arribada de l'equinoci de tardor ve carregat de multitud de canvis que conviden al recolliment i a la necessitat d'ambients càlids.
Dominen els colors que repassen totes les tonalitats de grocs, ocres i marrons. És temps de moniatos, carbasses i castanyes amb propietats nutricionals destinades a protegir-nos dels primers refredats hivernals com el que m'acompanya d'es d'ahir.
Dimecres passat (justament el dia 23!) vaig veure moniatos a la botiga i en vaig comprar per encetar la temporada. Al veure'ls em va venir al cap aquest pastís que ja he fet un parell de vegades i que vaig aprendre en un curs de cuina de tardor.
És un pastís sense farina ni llevat i per tant perfectament apte per celíacs. No té una presència espectacular perquè no creix gaire, per això val la pena fer-lo en motlle de plum cake o en un motlle petit.
Acompanyat de xocolata desfeta té un gust deliciós i molt suau. Com que la base és el moniato cuit la textura és humida i gens empalagosa perquè porta poc sucre.


Pastís de moniato
Ingredients
1Kg de moniatos
120g de sucre
5 ous
200ml de nata líquida
Mantega per untar el motlle
100g de xocolata Nestlé postres (o similar)
Procediment
Coure els moniatos al forn embolicats amb paper de plata fins que siguin tous. Deixar-los refredar, treure'n la pell i aixafar amb una forquilla per fer-ne un puré fi. El reservem a la nevera.
En un bol batem els ous amb el sucre fins que doblin el volum i seguidament afegim la nata líquida i continuem batent fins que estigui ben unit. Poc a poc anem afegint el puré de moniato a cullerades i barregem bé. Ha de quedar una massa cremosa però consistent. Aboquem en un motlle untat amb mantega i ho posem al forn preescalfat a 180ºC durant 40 minuts.
Deixem refredar i desmotllem el pastís que acompanyarem amb la xocolata desfeta al microones o al bany Maria.

Jo, per decorar, a més de la xocolata he fet unes xips de moniato tallant unes fines tires de moniato cru amb el pelador de patates i fregint-les en oli ben calent durant uns segons. Un cop fredes i ben escorregudes les he arrebossat amb sucre granulat.
Espero que us agradi!

Passió per la xocolata

La xocolata és una de les meves passions. El que passa, i suposo que també a la resta d'amants d'aquesta llepolia, és que no m'agrada qualsevol xocolata, ha de ser xocolata amb, al menys, 70% de cacau, d'aquelles que quan te la poses a la boca comença a desfer-se poc a poc per efecte de la temperatura i omple les papil·les d'un gust indescriptible que produeix un benestar gairebé immediat.
Una bona xocolata és aquella amb la qual amb un trosset en tens prou perquè satisfà la necessitat del moment gràcies a l'equilibri perfecte entre amargor i dolçor.

Alguns dels llibres de cuina que volten per casa estan dedicats íntegrament a aquest producte i tot fullejant-ne un d'ells vaig topar amb aquesta recepta.
Pertany, concretament al llibre de l'autora Patricia Lousada, EL LIBRO DEL CHOCOLATE.
La veritat és que a l'hora de reproduir la recepta vaig tenir algún petit problema per les explicacions, però tot i axí el resultat és espectacular i la propera vegada, ja solventats els dubtes, segur que encara surt millor.
La decoració final no és la mateixa que apareix a la fotografia del llibre perquè la vaig trobar massa senzilla per la laboriositat del pastís.
Com veieu a la fotografia superior el vaig acabar amb fulles d'heura de xocolata negre, blanca i amb llet, i amb unes piruletes de xocolata negre amb "Peta Zeta".
La recepta us la passo escanejada perquè és una mica llarga.
Només apuntar que, la galeta de la base no queda prou consistent i es trenca amb facilitat. Jo la vaig fer amb galetes Digestive i avellanes torrades, i el gust és espectacular, però es trenca.
D'altre banda, en un moment de la recepta diu: barrejar, en una tassa, 2 culleradetes de gelatina i 2 cullerades d'aigua freda fins que la gelatina quedi esponjosa i després posar la tassa en aigua calenta fins que la gelatina s'hagi dissolt.
Vaig comprar gelatina neutre en pols i la vaig barrejar amb l'aigua freda, però queda una massa molt compacte i si després poses la tassa en aigua calenta no hi ha manera que es disolgui.
Penso que s'hi ha de posar una mica més d'aigua freda i després barrejar-la amb una mica d'aigua calenta (és el que vaig fer) perquè quedi ben desfeta.
Tot i així, amb aquesta quantitat de gelatina, el pastís no agafa prou consistència i queda amb una textura de mousse.
Jo vaig congelar el pastís per poder-lo tallar amb comoditat.
Si el feu us aconsello que hi poseu 3 làmines de gelatina o una mica més de gelatina en pols.
Tot i els petits problemes, el gust és immillorable!

Fulles de xocolata:

Desfeu una mica de xocolata (blanca, negra i amb llet) al microones o al bany Maria i amb l'ajut dun pinzell de cuina pinteu les fulles, ben netes, pel revers. Deixeu-les assecar i desmotlleu-les amb molta cura.

Piruletes de xocolata amb "Peta Zeta":

Desfeu xocolata negre. Sobre un paper de forn disposeu unes piletes de "Peta Zeta" amb els granets una mica dispersos.

Amb el mateix pinzell aneu deixant caure un fil de xocolata que vagi donant forma arrodonida a les piruletes cobrint els granets de "Peta Zeta". Quan les tingueu fetes, i abans que la xocolata s'endureixi col·loqueu un escuradents a cada piruleta i uns grenets més de "Peta Zeta" al damunt. Finalment les deixeu endurir i ja les podeu fer servir per decorar o senzillament per menjar com una llaminadura.

Albergínies farcides amb puré de cigrons

L'albergínia és una hortalissa que dóna molt de joc per la seva gran varietat en quan a formes de cuinar-la. Escalivada, arrebossada, en sanfaina, en bunyols, a la graella....i sempre és bona!

L'altre dia, quan vaig anar a comprar la verdura en teníen unes quantes d'una mida ideal, com la que veieu a la foto, i vaig pensar que les faria farcides.

No és un plat que faci sovint però no té cap secret i a més hi pots posar molta imaginació perquè accepta infinitat de farcits.

Com que eren de mida petita volia acompanyar-les d'alguna cosa suau però que alhora em servís de plat únic junt amb una amanideta, per això vaig pensar en un puré de cigrons.

Amb les verduretes del farcit, una mica de bacó i ou dur, la proteïna vegetal dels cigrons i el làctic del formatge i la crema de llet que vaig posar al puré, va quedar un plat nutricionalment compensat. Si volguéssim reduir la quantitat de greix del plat podríem eliminar el bacó i fer sevir crema de llet de soja (conté gluten) pel puré.

El puré va ser un invent improvisat per no posar els cigrons tal qual i vestir una mica el plat.

Com és costum quan hi ha verdura, tothom es queixa, perquè és una menja molt habitual a casa, però no sé si va ser per la novetat o per la presentació del plat, a mida que anaven tastant tots van quedar satisfets, sobretot amb el puré.

Ingredients
5 albergínies de ració
1 ceba gran
1 pastanaga
100g de bacó
1 ou
formatge tipus havarti (o qualsevol per fondre)

Pel puré:
1 pot gros de cigrons cuits
1 ceba
200ml de crema de llet
julivert picat

Procediment
Rentar bé les albergínies i partir-les per la meitat conservant el peduncle en una de les 2 parts.
Buidar-les vigilant de no foradar-ne la pell. Salar les albergíies buides i deixar-les cara avall perquè treguin l'aigua.
Posar aigua al foc i coure l'ou (ou dur).
En una paella posem una mica d'oli i tot seguit hi aboquem la ceba, la pastanaga i la carn de l'albergínia, tot tallat petit. Ho deixem coure a foc baix perquè es vagi estovant com si féssim estofat de verdures. En castellà se'n diu "pochar", no sé si exactament és estofar amb català?.
Mentre es cou el farciment posem les albergínies a la plata del forn amb un raig d'oli i les coem a 200ºC durant 30 minuts donant-los la volta a mitja cocció i quan siguin cuites les deixem refredar.
Rectifiquem el farcit de sal i pebre i hi afegim el bacó a tires i l'ou dur ratllat. Ho deixem coure uns 5 minuts i ho apartem del foc.
En una altre paella amb una mica d'oli, sofregim una ceba ratllada i quan comenci a dorar-se aboquem els cigrons ben rentats i escorreguts. Quan comenci a agafar temperatura hi afegim la crema de llet i deixem reduir 5 minuts a foc lent. Un cop fora del foc hi tirem un grapat de julivert picat i ja ho podem triturar per obtenir el puré.
Farcim cada meitat de l'alberginia amb la preparació de verduretes i bacó i les cobrim amb una làmina de formatge. Les posem a gratinar fins que el formatge sigui fos, i si ens agrada més el deixem enrossir una mica.
Muntem el plat amb les dues meitats de l'albergínia i unes quenelles de puré de cigrons.
I a menjar!

Versionant sense gluten

L'altre dia repassant els blocs després de l'estiu, vaig veure aquesta recepta al bloc de la Margarida (El món de la cuina).
El Kugelhopf és un pa dolç de textura brioixada ideal per un esmorzar o berenar. El seu interior està farcit amb panses i ametlles que li donen un punt de dolçor i un toc cruixent deliciós.
La Margarida fa un paral·lelisme, molt encertat, del seu Kugelhoph amb l'actor Marlon Brando. En aquest cas, si jo hagués de fer una comparança similar, crec que la millor elecció seria "Cantimflas"; més baixet, de pell més fosca, amb un tors menys afurtonat....en fi, no és per desmerèixer el personatge, que tenia la seva gràcia i talent, però no es poden comparar l'un amb l'altre.

El fet que es pugui fer amb panificadora em va animar a fer-lo, però havia de ser sense gluten perquè a la panificadora de casa només s'hi fa pa per a celíacs.
És un repte afegit perquè, normalment, els resultats no son sempre els esperats.
La farina sense gluten és més seca i densa i no té l'elasticitat de la farina de blat, justament pel fet que no conté gluten.

Aquí en teniu doncs el resultat. Tot i que l'aspecte potser no és el millor, de gust és molt bo i ha quedat molt flonjo.
L'he fet al matí i a mitja tarda gairabé no en quedava!

Kugelhopf

Ingredients
Com que no sabia quin resultat tindria he posat la meitat dels ingredients
80ml de llet
2 ous
100g de mantega fosa
1/2 culleradeta de sal
250g de farina panificable sense gluten (Baker)
50g de sucre
5g de llevat de forner deshidratat (l'hirondelle)
50g d'ametlla trossejada
50g de panses
conyac
Procediment
La meva panificadora és diferent de la de la Margarida i el programa que jo he fet servir és el de "masas de levadura" i té una durada d'1h i 52minuts.
Posar les panses en un bol junt amb el conyac per tal que s'hidratin durant uns 30minuts.
Després abocar tots els ingredients al vas de la panificadora (també les panses, ben escorregudes, i les ametlles) i remenar-ho bé amb una cullera de fusta.
Jo ho remeno perquè aquesta farina té una textura molt especial i és fàcil que hi quedin grumolls, també fem el mateix quan fem el pa.
Posar en marxa la panificadora i... esperar!!
Que vagi de gust!

Retorn a la normalitat

Després d'uns quans dies de relax repartits entre la Segarra i Menorca toca tornar a engegar motors. Espero que, els que les heu pogut fer, hagueu gaudit de les vacances tan com jo.

Tot i que no he estat massa atenta a les aportacions de tots els blocs que visito, sempre que he pogut he anat treient el cap per veure les noves entrades. Ja he vist que n'hi ha que no heu parat ni per vacances!. Jo m'ho he pres amb tranquil·litat i he descansat una miqueta. Tot i així durant aquests dies no he deixat de cuinar i per començar la temporada de manera dolça vaig preparar un semifred de nata, trufa i crema.

És un pastís que faig sovint perquè als de casa els agrada molt. Normalment la crema és cremada, però com que no tenia els estris adequats no ho vaig poder fer.

Aquesta vegada vaig fer pastissets individuals tal i com es veu a la foto. Com que no tenia motlles vaig fer servir un cèrcol de tuberia de PVC folrat amb paper de plata per poder-ho desmotllar fàcilment.

La base i les separacions entre els diferents gustos son fets amb una fina capa de pa de pessic sense gluten.

Aquí en teniu la recepta:

SEMIFRED DE NATA, TRUFA I CREMA

Ingredients per 2 pastissets individuals

200ml de nata per muntar

Pel pa de pessic:

50g de maizena

50g de farina sense gluten

100g de sucre

3 ous

Per la trufa:

200ml de nata líquida per muntar (min. 35%MG)

100g de xocolata de cobertura (50-70% de cacau)

Per la crema pastissera:

125ml de llet

1 ou

10g de maizena

25g de sucre

1 trosset de branca de canyella

1 trosset de pell de llimona

Procediment

Preparar una placa de pa de pessic com si anéssiu a fer braç de gitano. Batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blaquegin i tot seguit anar-hi afegint la farina en forma de pluja i passada pel sedàs. L'anirem remenanant de baix a dalt fins que no hi hagi grumolls.

Finalment batem les clares a punt de neu i les aboquem a la barreja anterior remenant amb suavitat perquè no baixin.

Posem la pasta en una safata de forn fent una capa de 1/2 cm de gruix i l'enfornem durant 10 minuts a 180ºC.

Quan sigui freda en tallem 6 cercles de la mida del motlle que farem servir pels pastissos i els reservem tapats amb film transparent per tal que no s'assequin.

Ara fem bullir la llet junt amb la canyella la pell de llimona i el sucre per aromatitzar-la. En un bol batem el rovell d'ou amb la maizena fins que no quedin grumolls.

Quan la llet hagi bullit 2 o 3 vegades la colem damunt la barreja de rovell i maizena molt poc a poc i sense deixar de remenar perquè no qualli. Tornem aquesta barreja al cassó de bullir la llet i l'acostem al foc suau fins que arrenqui el bull i s'espesseixi.

L'apartem del foc i reservem fins que es refredi. Jo la poso en un bol i la cubreixo amb film transparent de manera que quedi en contacte amb la crema per tal que no es formi tel, i quan ha perdut temperatura la poso a la nevera.

Per la preparació de la trufa posem a bullir 100ml nata líquida i quan arrenqui el bull l'aboquem sobre la xocolata trossejada sense deixar de remenar fins que s'hagi desfet totalment. Després afegim 100ml de nata líquida freda i remenem bé. La reservem a la nevera i quan sigui totalment freda la muntem amb les barilles fins que el color fosc de la xocolata canviï una mica i es torni d'un color més suau (com el de la llet amb cacau). No cal batre massa perquè se'ns pot fer mantega amb gust de xocolata.

Ara muntem 200ml de nata líquida, l'endolcim al gust i la reservem també a la nevera.

Muntatge

Dins un motlle folrat amb paper de plata posem un cercle de pa de pessic al fons pressionant amb el dits perquè quedi uniforme. Damunt posem una capa de nata d'uns 2 dits de gruix. l'aplanem bé i posem una altre cercle de pa de passic.

Ara posem 2 dits de trufa i l'últim cercle de pa de pessic.

Finalment ho acabem amb una capa de crema pastissera d'un gruix de 1/2cm.

Posem el semifred alcongelador i el treiem 15 minuts abans de servir perquè estigui al punt quan el portem a taula.

Ara és el moment de cremar la crema escampant-hi al damunt una bona quantitat de sucre i aplicant el soplet o el cremador.

La crema cremada li dóna un aspecte més cruixent i brillant.

Espero que us agradi!

DE VACANCES!

Fins aviat!

Crema de carbassó i carbassa amb cruixent de pernil ibèric i oli d'alfàbrega

És un títol molt llarg però l'elaboració no és gens complicada.
El que ténen de bo les cremes de verdures és que son bones calentes a l'hivern i fresquetes a l'estiu. També son una bona manera de fer menjar verdura als nens i si hi afegim algún toc especial pot esdevenir un plat força lluït.
En aquest cas no tenia prou carbassó per fer una crema ni prou carbassa per fer-ne una crema , així és que...ho he combinat. Un sofregit, unes quantes herbes aromàtiques i espècies i una decoració improvisada...et voila!, aquesta crema que ha resultat del gust de tots, que això no sempre és fàcil.

Ingredients ( per 6 persones)
1 ceba grossa
3 carbassons grossos
500g de carbassa (de l’allargada)
1500ml de brou de pollastre
Sal, pebre negre, orenga i nou moscada (al gust)
6 llesques fines de pernil ibèric
100ml d’oli d’oliva suau
3-4 fulles d’alfàbrega fresca

Procediment
En una olla amb una mica d’oli sofregir la ceba, el carbassó (sense pelar) i la carbrassa tallats a trossos.
Quan notem que comença a enganxar-se però sense que es cremi, remenar una mica i tot seguit afegir el brou calent i deixar-ho bullir durant 20 minuts amb la sal, el pebre, l’orenga i la nou moscada. Un cop cuit triturar fins que quedi una crema fina.
Mentrestant en un cassó hi posem l’oli i l’escalfem sense que bulli, l’apartem del foc i afegim les fulles d’alfàbrega deixant que s’infusioni durant 10 minuts. Passat aquest temps ho triturem,colem i reservem l’oli per decorar.
Per fer el cruixent de pernil, en una safata de forn estenem un full de paper sulfuritzat damunt del qual posem les llesques de pernil; les cobrim amb un altre full de paper sulfuritzat i a sobre hi posem una altre safata de forn que quedi ben encaixada amb la primera perquè el pernil no es cargoli.
Posem les safates al forn durant 25 minuts a 150º i reservem.

Muntatge del plat
Al fons del plat servim la crema decorada amb una llesca de cruixent de pernil trossejat al centre i un fil d’oli d’alfàbrega.

Benvingut MAX!

Ahir va arribar un nou membre a la família, el MAX. Després d'un llarguíssim dia d'espera per fí es va decidir a sortir. Es veu que s'hi estava molt bé en aquell petit cau calentó en el que es gronxava suaument sentint l'agradable cançó de bressol que entonava el cor de la seva mare, i li feia una mica de mandra descobrir què era el que l'esperava a fora.
Ara, ja en braços dels seus pares, descansa tranquil i content esperant la visita d'avis, tiets i cosins que tantes ganes teníem de coneixe'l.
Benvingut MAX!

Per celebrar la seva arribada he pensat preparar alguna cosa dolça, petita i deliciosa com ell i buscant, buscant m'he decidit per uns muffins especiats de xocolata, recepta del llibre Muffins, pequeñas exquisiteces para todos los paladares . Com que el MAX encara és molt petit, jo he nomenat la recepta Petits muffins especiats de xocolata perquè, enlloc de fer-los en motlles de madalena els he fet en uns motlles per a tartaleta però de tamany petit.

De fet, i per ser fidel a la meva pròpia tradició, no he seguit la recepta al peu de la lletra sino que he fet algunes modificacions.

Ingredients
250g de farina
2 culleradetes de canyella en pols
1/2 culleradeta de vainilla en pols
1/2 culleradeta de pebre negre en pols
1 culleradeta de cacau en pols
2 i 1/2 culleradetes de llevat en pols
1/2 culleradeta de bicarbonat sòdic
Pell ratllada d'una taronja
1 ou
130g de sucre
80ml d'oli vegetal
250g de iogurt
75ml de cafè fred
xocolata a trossos
Procediment
Preescalfar el forn a 180º. Untar els motlles amb mantega i cacau en pols.
Barrejar els ingredients secs i reservar.
En un bol batre l'ou amb el sucre, l'oli, el cafè i el iogurt. Afegir els ingredients sòlids fins aconseguir una massa homogènia.
Omplir els motlles fins la meitat, posar un trosset de xocolata i acabar d'omplir amb la massa.
Posar els motlles al forn durant 20-25 minuts (com que vaig fer servir motlles petits amb 10 minuts n'hi va haver prou).
Un cop cuits deixar reposar 5 minuts i desmotllar. Quan ja siguin freds empolvorar amb cacau en pols.

Falsa lasanya

Ja sé que fa molta calor i que aquest plat és consistent, però, algú es pot resistir a uns ullets clars que s'acosten i et demanen d'una manera tan dolça: - Mama, pots fer lasanya?-...
No tenia pensat això per dinar però va anar així.
A casa s'ha de fer sense gluten perquè en poguem menjar tots, per tant les coses s'han de fer diferent. La pasta de lasanya i canelons que es comercialitza sense gluten no m'agrada, perquè la trobo molt gruixuda i amb molt gust de farina. He provat de fer-la a casa però no em queda bé, així que he hagut de buscar alternatives.... La imaginació s'explaia quan la necessitat apreta, així que un dia se'm va ocórrer substituir la pasta de canelons i lasanya per pasta de crep. D'ençà de llavors preparo els canelons i la lasanya amb aquesta pasta i us asseguro que no no hi ha hagut cap queixa, tothom ho ha trobat boníssim. De debò que queda molt bé!, i no és tant complicat com fer-se la pasta fresca sense gluten.
Aquí us deixo la recepta d'aquesta falsa lasanya.

LASANYA A LA MEVA MANERA (sense gluten)

Ingredients
1 ceba grossa
1 porro
2 pastanagues
20g de ceps dessecats
250g de carn picada de porc
250g de carn picada de vedella
300g de tomàquet triturat
Sal, pebre negre, nou moscada i orenga
Beixamel
50g de maizena
25g de mantega
500ml de llet
Sal, nou moscada
50g de formatge per pasta en pols
1 rovell d’ou
Formatge ratllat per gratinar
Pasta de creps
250ml de llet
100g de maizena
2 ous
25g de mantega
Sal

Procediment
Feu un sefregit amb la ceba, el porro, les pastanagues i els ceps hidratats, tot tallat ben petit. Passats 10 minuts afegiu la carn i enrrossiu-la una mica. Finalment afegir el tomàquet triturat, la sal, el pebre en pols, la nou moscada ratllada i l’orenga.
Deixeu-ho coure uns 20 minuts i reserveu.
Mentrestant prepareu els creps. En un vas de túrmix hi posem la llet, la mantega fosa, la sal, els 2 ous i la maizena i ho triturem tot amb el túrmix.
Posem al foc una paella gran antiadherent i anem fent els creps lleugerament més gruixuts que els que es fan normalment per ser farcits. Amb aquests ingredients us han de surtir uns 8 creps.
Un cop fets els talleu les vores per deixar-los quadrats i els reserveu.
Prepareu la beixamel desfent la mantega en un cassó junt amb la sal i la nou moscada ratllada. Un cop desfeta la mantega afegiu la llet guardant-ne un got per disoldre la maizena.
Quan la llet sigui tèbia hi aboqueu la resta de llet amb la maizena i remeneu fins que arrenqui el bull i espessi. En aquest moment l’aparteu del foc i hi aboqueu el formantge en pols i el rovell d’ou batent enérgicament amb un batedor.

Muntatge
Unteu amb mantega una safata de forn i col·loqueu 2 creps que cubreixin el fons.
Poseu una capa de salsa de carn i al damunt una capa fina de beixamel, cubriu-ho amb 2 creps més i torneu a repetir l’operació 2 vegades més. L’última capa s’acava amb 2 creps i es cubreix tot amb la resta de la beixamel fent una capa gruixuda i al damunt formatge ratllat per gratinar.
Ho poseu al forn i gratineu.

Bon profit!!

Les postres del sopar de bruixes

Aquest cheesecake és la meva última aportació al sopar de bruixes que vem fer divendres passat. Com vaig comentar, la recepta és una adaptació extreta d'un video de Youtube.

És un video en anglès i jo no en sé gaire d'anglès, per tant la vaig escriure segons em va semblar entendre. Si alguna ànima visita el video i descubreix alguna errada en la meva recepta espero que m'ho faci saber!.

Va ser una tasca entretinguda perquè les mides dels ingredients es donen en "cups", una mesura molt típica en receptes angleses i americanes, per tant primer vaig haver de buscar les equivalències per obtenir les mides en grams.

Bé, un cop fet tot això el resultat va ser la recepta que us penjo a continuació. Jo no he tastat mai el cheescake original, però la meva germana sí, i quan el vaig fer per primera vegada em va dir que estava molt aconseguit.

L'única cosa és que la cubertura, tal i com la fan els americans, no la vaig aconseguir, però les fruites vermelles congelades de La Sirena, hi encaixen la mar de bé.

CHEESECAKE

Ingredients de la base

200g de galetes digestive
25g de sucre
60g de mantega
Ingredients del pastís

1200g de formatge Philadelphia
225g de sucre
3 cullerades de farina
5 ous
80ml de crema de llet
1 culleradeta de ratlladura de pell de llimona
1 culleradeta de panela (com qe no vaig trobar panela la vaig substituir per mel de caña)
Ingredients de la cobertura

100g de sucre

1 paquet de fruites vermelles congelades
Base

Moldre les galetes i barrejar-les amb el sucre i la mantega fosa fins aconseguir una massa que servirà per cubrir el fons del motlle.
Pastís

Batre el formatge i després afegir el sucre i la farina i continuar batent (2 minuts). Abocar els 5 ous 1 a 1 batent poc a poc perque la crema no agafi massa aire.
Posteriorment afegim la crema de llet, la pell de llimona i la panela.
Un cop feta la crema l’aboquem al motlle sobre la capa base de galetes i la posem al forn 15 minuts a 175ºC i després abaixem el forn a 120ºC i el deixem 1 i ½ hores més.
(Es pot coure al bany maria perque no es quarteji).
Deixar-lo refredar dins el forn i un cop fred desmotllar i decorar amb fruites vermelles

Cobetura

Posar, en un cassó al foc, el sucre i les fruites congelades. Deixar desfer el sucre sense deixar de remenar fins aconseguir una textura de melmelda clareta.

Deixar-ho refredar i cubrir el cheesecake

Pa d'olives i orenga

Aquesta és la segona recepta que vaig preparar pel sopar de bruixes i que va tenir molt èxit per la seva originalitat i la presentació doncs, com veieu a la fotografia, vaig fer panets individuals en forma de nus. La molla era molt flonja i es notava perfectament el contrast tant mediterrani de la barreja d'olives i orenga tot i que he de dir que la recepta original portava farigola i no orenga.

Tot seguit us penjo la recepta tal i com es planteja en el receptari

Nº 1. PAN DE ACEITUNAS Y TOMILLO
INGREDIENTES:
· 200 g. de agua.
· 50 g de aceite
· 2 cucharaditas de sal.
· 1 Cucharadita de azúcar
· 2 sobrecitos de levadura de pan en polvo o 30 g de levadura fresca de panadería.
· 450 ó 500 g de harina aproximadamente.
· 150 g de aceitunas negras, sin hueso

PREPARACIÓN:
Trocee las aceitunas unos segundos en velocidad 3 y ½. Saque y reserve.
Vierta el vaso de agua, el aceite y el azúcar y programe 1 minuto, 40º velocidad 2. Eche la levadura y programe 15 segundos en velocidad 4. Agregue la harina y programe 15 segundos en velocidad 6. Añada las aceitunas reservadas, el tomillo y la sal, y amase en velocidad Espiga durante 2 minutos.
Retire la masa del vaso con las manos embadurnadas en aceite y termine de unirlo con las manos. Ponga la masa en un molde de plum-cake grande o en otro a su gusto, píntelo con aceite y déjelo reposar, cubierto con un paño, hasta que doble su volumen.
A continuación hornéelo a 180º de 25 a 30 minutos.
Nota: Si no tienes aceitunas sin hueso, ponga en el vaso 200 g de aceitunas con hueso y programe 30 segundos en velocidad 2 y ½ para que se desprenda la carne. Separe los huesos y reserve.

A mi, el temps de forn no em va quadrar massa i un cop passats els 30 minuts a 180º, vaig apujar el forn a 200º i encara els vaig coure 1/2 hora més i van quedar perfectes

A més és una recepta fàcilment adaptable per fer-la a mà si no es té la Thermomix

Sopar de bruixes

El Pla de les bruixes és el nom de l'associació de dones de Torrelles de Llobregat.
Desde l'associació es realitzen un gran ventall de tallers, cursos, xerrades, sortides, exposicions i, per suposat, també festes.
Son ja tradicionals els sopars del solstici d'hivern i el del solstici d'estiu, el qual cincideix amb la fi del curs. Normalment en aquests sopars ens hi reunim entre 50 i 80 dones de totes les edats i a més de la teca també hi ha espectacle i música perquè poguem gaudir de la nostra festa de la millor manera possible.
El sopar d'estiu es caracteritza per què totes col·laborem amb l'aportació d'un plat del sopar, ja sigui dolç o salat. Cada any les preparacions son més sofisticades i les dones s'esforcen a fer menges originals i exquisides.
Aquest any em venia molt de gust preparar alguna cosa diferent i com que tenia temps vaig preparar 3 plats que aniré penjant en posts consecutius.
En primer lloc vaig preparar els nuggets de pollastre que va fer la Núria de Cocinarte , que per cert, van quedar boníssims. Com sempre i , ja costum en mi, vaig fer petits canvis en la recepta.
Després vaig preparar pa d'olives i orenga. Aquesta recepta està extreta d'un recull de receptes per thermomix: 1062 Recetas Thermomix (baixat de la xarxa). I per postres un cheesecake que vaig copiar d'un video penjat a you tube, i que, segons la meva germana, és molt similar el cheescake Neoyorquí.
Avui us deixo la recepta de nuggets de la Núria amb els petits canvis i amb les mides que vaig fer servir, però , per si algú li interessa, aquí trobareu la recepta original de Cocinarte (Núria)

NUGGETS DE POLLASTRE

Ingredients:

Per preparar 60 nuggets:

1200g de pit de pollastre picat

9 cullerades de formatge emmental ratllat

6 cullerades rases d'ametlla crua ratllada

sal i pebre negre

6 rovells d'ou

Per arrebossar:

6 clares d'ou

Una mica de llet

Pa ratllat i ametlla crua ratllada a parts iguals

Preparació:

Posem tots els ingredients en un bol i els barrejem bé. Després d'això jo vaig deixar reposar la barreja tota la nit a la nevera. La propera vegada també provaré a posar-hi ceba ratllada perquè quedi més melós.

Amb l'ajuda de dues culleres fem quenels de pasta que anirem passant primer per les clares, una mica batudes amb llet, després per la barreja de pa ratllat i ametlla i repetirem l'arrebossat

Ara amb les mans donem forma quadrada als nuggets i els anem reservant. Un cop els tinguem tots a punt els anem fregint en oli ben calent i els retirem quan siguin rossos eliminant l'excés d'oli amb paper de cuina.

És així de fàcil, i encara més bo!

Experiments

M'agrada experimentar a la cuina, provar coses noves, combinar receptes, fer modificacions....i ahir va ser un d'aquells dies que havia de posar en marxa el laboratori després d'un matí xafogós, deures infantils i treballs de màster.
Tot comença revisant prestatgeries per trobar entre llibres de cuina i receptes recopilades alguna cosa que em cridi l'atenció...aquest és perfecte!: Cocinar mejor que nunca, de l'editorial Everest. Fa anys que tinc aquest llibre i de tant en tant li faig una repassada.
A mi em fascina la xocolata, però amb aquesta calor em ve de gust alguna cosa més refrescant. Em trobo de cara amb la recepta de "Pastel francés de naranja", aquest em va bé, si més no per tenir una idea per la base.
Em vé al cap la crema de llimona de la Mireia Carbó i recordo que la Maria, de La menta fresca, la va transformar en crema de taronja, seria una bona combinació.
Finalment, per la crema de taronja vaig fer servir una recepta del blog Las delicias del buen vivir.
I com que em van sobrar 4 clares de fer la crema de taronja vaig preparar una merenga per decorar el bescuit.
El resultat és el que veieu a la foto i el gust excepcional!. Aquestes cremes, tant la de llimona com la de taronja són increíbles.
Abans de tastar-lo vaig pensar que potser resultaria una mica empalagós, però d'això res, va quedar un bescuit molt esponjós (i això que és fet amb farina sense gluten) i amb un gust molt fi de taronja intensifiat per un farcit d'orange curd i dolçament cobert per una capa de satinada merenga.
Us deixo la recepta tal om la vaig fer perquè n'aprofiteu el que us vagi bé o perquè la feu tal qual.

Bescuit de taronja amb orange curd

Ingredients pel bescuit:

4 ous

150g de sucre (la recepta original en porta 175 però a mi no m'agraden els pastissos massa dolços)

50g de farina (la meva era sense gluten)

25g de Maizena

1/2 culleradeta de llevat en pols (també sense gluten)

75g de mantega fosa

La recepta original portava altres ingredients per banyar el bescuit amb una espècie d'almívar de taronja i un fons d'ametlles filetejades, que jo no vaig fer servir.

Ingredients per la crema de taronja (orange curd):

Ratlladura de pell d'1 taronja

60ml de suc de taronja

2 cullerades de suc de llimona (jo vaig fer servir suc de llima)

60g de sucre

60g de mantega

4 rovells d'ou

Ingredients per la merenga

100g de sucre

4 clares d'ou (les que us sobren de fer la crema de taronja)

Procediment:

Per fer el bescuit: Separar els rovells de les clares. Barrejar els rovells amb el sucre fins que blanqueji i sigui espumós.

Rentar la taronja amb aigua tèbia i eixugar-la bé, ratllar-ne la pell i barrejar-la amb les farines i el llevat; després incorpor-ho als rovells fins que quedi ben barrejat. Incorporar la mantega fosa.

Muntar les clares a punt de neu i barrejar-les suaument amb la pasta anterior.

Omplir un motlle amb la pasta i allisar-ne la superfície. Enfornar a 180ºC durant 40 minuts (la recepta posava 50 minuts, però em va semblar molt per la mínima quantitat de farina que porta. Amb 40 minuts n'hi va haver prou). Passat aquest temps apagar el forn i deixar el bescuit a dins durant 10 minuts.

Mentrastant preparar l'orange curd. En un cassó al foc posar la ratlladura de taronja, el sucs de taronja i llimona, el sucre i la mantega fins que arrenqui el bull.

Batre els rovells fins a liquar-los completament i afegir-los al cassó fora del foc. Quan estigui ben barrejat posar-ho al bany maria i remenar continuament fins que la crema es torni espessa (uns 5 minuts). Colar la crema per eliminar-ne impureses i reservar-la a la nevera.

Amb les 4 clares i el sucre prepareu una marenga consistent. Barrejar les clares amb el sucre i batre amb les barilles a baixa potència. Quan el sucre s'hagi incorporat completament augmentar la potència de la batedora i muntar les clares fins aconseguir una consistència ferma. Reserveu

Muntatge

Quan el bescuit sigui fred, es desmotlla i es parteix horitzontalment, es farceix amb una part de la crema de taronja i es torna a cubrir. Amb la resta de la crema napem la superfície del bescuit.

Posem el merenga en una mànega i anem cubrint tot pastís amb topets de merena (els laterals també). Quan sigui tot ple agafem una cullera i, amb el dors, anem fent petits copets damunt els topets de merenga perquè ens quedi aquest acabat desigual (foto).

Finalment enfornem 5 minuts a temperatira màxima (grill) per enrossir el merenga.

I ja està!!, ja el podeu assaborir tranquil·lament.

Des del Líban

Quan vaig començar amb el blog, una de les primeres incursions pel món blogaire em va fer descobrir HEMC. Fins aquell moment desconeixia què volíen dir aquestes sigles ni què representava tot allò. El mes passat quan me'n vaig adonar ja m'havia passat el plaç i em vaig proposar participar-hi el juny. Avui, doncs, faig la meva primera aportació a HEMC34 amb una recepta libanesa.

No sabia per on començar i em vaig passar molts dies buscant receptes, però com és lògic les entrades majoritàries parlàven de cus-cus, tagine o baklava.

Com que eren receptes que ja havia vist en bastants blogs no volia repetir i finalment vaig recordar-me del programa Karakia del canal 33. Cap problema!, allà pots trobar el que vulguis de qualsevol cultura.

Aquesta recepta em va semblar senzilla, atractiva i amb ingredients molt fàcils de localitzar. És un plat molt típic al Líban i comú en la majoria de països del pròxim Orient, Orient mitjà i el Magreb. Cada cultura, però, hi aboca les seves característiques pròpies.

El nom del plat en català és Arròs amb pollastre i fruits secs i en Libanès Roz ala dgeg

Ingredients:

4/4 de pollastre de les cuixes

1 Kg d'arròs llarg

2 cebes grosses

100g de festucs

50g d'ametlles crues pelades

50g de pinyons

1 llimona

1 cullerada de postra de canyella

1 canó de canyella

1 cullerada de postra de pebre vermell dolç

Sal, pebre negre i 500ml d'oli d'oliva

Preparació:

Posar els festucs en remull per tal d'eliminar-ne la sal (si els trobeu sense salar, aquest pas no cal).

Fregar el pollastre amb la llimona perquè perdi fortor i fregir-lo en una cassola amb oli abundant juntament amb la ceba tallada a grills gruixuts i un canó de canyella.

Quan sigui ben ros retirar-lo i posar-lo en una olla fonda amb la ceba i 1 got de l'oli de fregir. El cubrim amb aigua i el fem bullir fins que sigui cuit rectificant de sal i amb una culleradeta de canyella en pols.

Passats uns 45 minuts colem el brou i reservem el pollastre.

Bullim l'arròs en el brou del pollastre amb una culleradeta de pebre vermell dolç i quan sigui cuit el colem i reservem.

Mentrestant, en una paella amb una mica d'oli de fregir el pollastre saltegem els festucs i les ametlles i quan comecin a dorar-se hi afegim els pinyons. Reservem.

Desossem les cuixes i en fem trossos no gaire petits (aquesta operació es fa amb les mans, perquè no han de quedar talls molt pulits).

Muntatge del plat:

En una safata plana col·loquem l'arròs i a sobre hi distribuim els trossos del pollastre de forma ordenada i al cap de munt hi posem els fruita seca saltejada.

Al Líban la presentació dels plats és molt important per això hem de ser molt curosos a l'hora d'emplatar.

Queda molt original i la barreja de la fruita seca i l'arròs amb aquell regust de canyela...mmmm! per llepar-se'n els dits!

A casa ens ha agradat molt i penso que tornarem a repetir.

De postra el que vé més de gust és una bona fruita fresqueta perquè aquest és un plat potent. Nosaltres hem triat la síndria, fruita també molt present en aquests països pel seu orígen mediterrani.

Melmelada de mirabolà

Dolça temptació per esmorzars i berenars.
Les melmelades combinen intel·ligentment la fruita i el sucre per donar-nos la possibilitat de gaudir durant tot l'any de la fruita de temporada.
Antigament, la manca de cambres frigorífiques no permetia la conservació de la fruita i verdura per llargues temporades. L'estiu és l'epoca de l'any en la qual la producció de fruita és més variada i per poder-la conservar es recorria a mètodes com l'arrop, la fruita en almívar o les melmelades.
El sucre actua com a conservant i evita que la fruita es malmeti.
Com que els meus cunyats cullen prunes, préssecs i cireres i ara n'és el temps, a casa sempre n'hi ha, normalment més de la que ens podem menjar.
Gràcies a la classe del David Lienes del dia 4 de juny vaig pensar que era moment d'aprofitar-ho, perquè encara tenia les explicacions molt fresques. El que passa és que poques vegades segueixo les receptes al peu de la lletra i sempre faig alguna modificació.
Aquesta melmelada és de mirabolà i no d'albercocs com ell ens va proposar, a més està feta amb sucre morè, per això té aquest color tant fosc.
Aquí us deixo la recepta per si us animeu.
Ingredients:

1,5Kg de mirabolà (1Kg un cop pelades i sense el pinyol)
500g de sucre morè
la pell ratllada d'una taronja
1 cullereta de cafè de canyella en pols
1 cullereta de cafè de gingebre fresc ratllat
1 cullereta de cafè de vainilla en pols

Procediment:

En una cassola posem la fruita sense pell ni pinyols, el sucre, la canyella, la vainilla i el gingebre. Ho deixem bullir a foc mitjà durant 60 minuts remenant de tant en tant. Un cop aconseguida la textura adequada s'envasa en pots i ja es pot consumir.

A mi m'ha agradat molt el gustet entre àcid i picant que li dóna el gingebre i el puntet amargant de la pell de taronja. És molt bona!

I per la calor, fricandó

A Torrelles, aquest cap de setmana, estem celebrant la festa de la cirera. Per nosaltres és una festa molt important després de la festa major que se celebra el 25 de gener, per Sant Pau. Com que és un cap de setmana festiu l'àpat havia de ser també una mica diferent.

Ja sé que resulta una mica inversemblant preparar un fricandó amb aquesta calor, però feia tant temps que no en preparava, que em venia molt de gust fer-lo. Els rovellons envasats, és clar!, però tot i això va quedar molt melós i gustós.

El vaig preparar tal com fa la meva mare però aquesta vegada hi vaig posar pastanaga al sofregit. Va quedar boníssim!

Ingredients

4 peces de cunill de vedella, de la part de l'espatlla. És una peça llarga i estreta, molt gelatinosa. Es fa servir més per estofats però a mi m'agrada molt perquè queda molt fina de gust i la gelatina espessa la salsa. El fricandó també s'acostuma a fer amb llata.

2 cebes grosses

1 pastanaga

2 tomàquets madurs

Farina (jo vaig fer servir Maizena perquè no conté gluten)

Rovellons, o altres bolets que us agradin

Oli d'oliva

Sal

Preparació

Talleu la carn a filets, saleu-la, enfarineu-la i fregiu-la en oli d'oliva. Reserveu. En el mateix oli feu un sofregit amb la ceba i la pastanaga ratllades. Deixeu-les caramelitzar amb el foc ben baix fins que la ceba quedi fosca però no cremada. Jo la vaig tenir molta estona, no us exagero si us dic que potser va estar 3/4 d'hora o més. Seguidament afegiu el tomàquet, també ratllat i sense llavors per evitar l'acidesa. Es deixa coure tot junt uns 20 minuts més. Quan el sofregit és cuit hi afegiu la carn i ho cobriu amb aigua. S'apuja el foc fins que bulli i després s'abaixa al mínim. Es deixa coure 1 hora, i a mitja cocció hi barregeu els bolets. La gelatina que conté aquesta carn i la farina d'arrebossar us espessiran la salsa. Nosaltres acostumem a acompanyar-lo d'arròs blanc o arròs pilaff però també lliga molt bé amb un purè de patata casolà o amb tagliatelle. Si a més ho maridem amb un bon vi, prepareu-vos a gaudir d'un àpat d'aquells que et deixen assegut a la cadira durant una bona estona i, en aquest cas, amb la calor tant espantosa que va fer ahir, amb migdiada inclosa.

Pa de pessic pel més petit!

A casa som 5 i el més petit i el més gran són celíacs. Tot i que aquest blog no pretén ser estrictament per a celíacs, estic tant acostumada a fer receptes sense gluten o a adaptar-les que ja no hi penso.

La setmana passada vaig fer un pa de pessic del llibre de la Motserrat Seguí, "Cuinar és senzill". Per mi és el millor llibre de cuina per aquells que no han entrat mai en contacte amb el fantàstic món de la cuina, tant per la seva senzillesa com per la gran varietat de receptes.

Bé doncs, aquí us deixo la recepta adaptada per fer-lo sense gluten amb la fotografia que vaig fer abans que desaparegués en en un obrir i tancar d'ulls; el Martí (el petit) se'n va menjar 5 trossos en un moment!

Pa de pessic

Ingredients:

4 ous
125g de sucre
75g de farina sense gluten (singlu)
25g de fecula de blat de moro (Maizena)
La recepta original és amb 125g de farina. Com veieu jo només en poso 100g perque la farina sense gluten és molt densa i d'aquesta manera queda més esponjós

1 culleradeta de llevat en pols

Ratlladura de pell de llimona

Procediment:

Escalfar el forn a 180ºC (turbo)

Separar els rovells de les clares i batre els primers amb el sucre al bany maria fins que blanquejin i doblin el volum. Heu de procurar que l'aigua del bany maria no bulli perquè l'ou quallaria.

Retirem del bany i afegim la ratlladura de pell de la llimona, les farines tamisades i el llevat en forma de pluja. Amb un batedor anem remenant de dalt a baix deixant caure la pasta amb petits cops suaus per tal que els grumolls de farina es vagin desfent.

Batre les clares a punt de neu suau i afegir-les a la barreja anterior remenant molt suaument per tal que les clares no baixin.

Abocar la pasta en un motlle i coure a 180º durant 25 minuts.

Bon profit!

Licor de cirera, la recepta

El que us deia, la recepta del licor de cirera. Us recomano que no dubteu a fer-lo, doncs no té cap complicació, l'única cosa que necessiteu és temps de maceració i preparar-lo en temps de cireres, és clar!

Licor de cirera

Ingredients:

1 Kg de cireres d'una verietat àcida i de carn consistent (per exemple la varietat Starking)
750g de sucre (si us agrada més dolç es pot fer amb 1Kg de sucre)
1 troç de canyella en branca
1/4 de nou moscada
5 claus d'olor
1l. de conyac

Procediment:

Cerqueu un envàs suficientment gran i amb el broc gros per poder-hi fer passar les cireres senceres però sense la cua.
Nosaltres fem servir els envasos de vidre de les garrafes de 8l. També és important trobar un tap que hi ajusti bé.
Poseu el sucre dins la garrafa i seguidament aneu-hi posant les cireres, tapeu bé i deixe-ho a sol i serena fins que el sucre s'hagi dissolt del tot i quedi un líquid de color vermell junt amb les cireres. Ara és el moment d'afegir-hi les espècies i el conyac.
Aquest és un pas important del procés, heu de ser curosos en el moment de tapar l'envàs perque d'això dependrà que el licor us surti perfecte. El millor és fer servir un tap de suro que ajusti molt bé perque no entri aire i acabar-ho de subjectar amb un cordill ben apretat perque durant el procés de maceració la barreja fermenta i genera gas, amb la qual cosa si no estés ben ajustat, el tap sortiria disparat.
Un cop fet això deixeu aquesta barreja a sol i serena durant 40 dies i 40 nits i remeneu-ho suaument cada dia. Passat aquest temps envaseu el licor en ampolles i les cireres que queden al fons les guardeu en pots cobertes amb el licor.
No cal esterilitzar perque el mateix alcohol i el sucre les conserven. Tasteu-les, són delicioses!!, soles, en postres i al rostit.
Que tingueu sort!
Ja em direu què us sembla.

Ah!, una altre cosa. No llenceu les cues, deixeu-les assecar al sol i guardeu-les. La infusió de cues de cirera és un bon remei en cas de cistitis.

La cirera, fruita de temporada

Sens dubte la cirera és la fruita estrella de la temporada.
Sembla ser que és originària de Mesopotàmia i molt utilitzada per Grecs i Romans. Poc a poc es va anar estenent cap a la resta de països mediterranis i Europa, i actualment també es conrea als estats nordamericans de la costa Est i Canadà.
Tot i que hi ha diverses zones d'Espanya on la cirera és molt reconeguda, a Catalunya, el Baix Llobregat n'és la principal comarca productora.
Hi ha una extensa gama de varietats però podríem divider-les en dos grans grups: cireres dolces i cireres agres.
Les varietats dolces són les que trobem habitualment als mercats i les agres són més utilitzades en cuina, confiteria i destil·lació.
En quan a les propietats nutricionals de la cirera, podem dir que té una excel·lent capacitat diurètica, antioxidant i depurativa. És rica en vitamines A i C i en minerals com el ferro, potasi i calci.
La seva composicó li confereix propietats lleugerament laxants.
Informació extreta del llire: Bojos per la cirera


Com veieu val la pena aprofitar les propietats d'aquesta fruita que tenim tan a prop però de la qual gaudim d'una temporada molt curta.
És ideal per a qualsevol tipus de plat, ja sigui dolç o salat o simplement com a postra de fruita fresca.

Ah!, i per si us en queda algún dubte, les millors del mercat són les de Torrelles de Llobregat!!! (el meu poble).
A casa fa temps que gairebé cada any preparem licor de cirera que anem consumint durant l'any següent. És boníssim com a digestiu o per banyar un gelat cremós, i un detall encertat quan has de fer un regal especial a algú, posat en ampolletes de vidre amb una etiqueta ben original.
La recepta prové de Grècia. Allà hi ha una varietat de cirera àcida i de carn consistent, de la qual desconec el nom.
La meva mare va fer petites modificacions a la recepta original per adaptar-la als productes d'aquí i, la veritat, pel meu gust la va encertar!

Ostres!!!.... ara no trobo la recepta a casa, hauré de trucar la meva mare i tan bon punt la tingui la penjo, em sap greu!!

Quan abans d'ahir vaig veure que a HEMC proposaven els productes locals volia penjar-hi aquesta recepta, però ja era fora de plaç.
Si voleu saber més coses sobre cireres i un munt de receptes no deixeu de consultar el llibre Bojos per la cirera , segur que no us deixarà indiferents.

Fins aviat!

Les meves mones

Si no ho recordo malament va ser l'any 2004 que vaig anar a una classe de mones al club Caprabo que impartia un pastisser de la marca Valor. Des d'aquell any preparo la mona de la meva neboda i sempre li he fet les figures de xocolata. La veritat és que no és fàcil, perque no tinc els estris adequats però, tot i així, no perdo la paciència i cada any faig dissenys nous. Us en deixo una mostra per tal que les veieu.