Des del Líban

Quan vaig començar amb el blog, una de les primeres incursions pel món blogaire em va fer descobrir HEMC. Fins aquell moment desconeixia què volíen dir aquestes sigles ni què representava tot allò. El mes passat quan me'n vaig adonar ja m'havia passat el plaç i em vaig proposar participar-hi el juny. Avui, doncs, faig la meva primera aportació a HEMC34 amb una recepta libanesa.

No sabia per on començar i em vaig passar molts dies buscant receptes, però com és lògic les entrades majoritàries parlàven de cus-cus, tagine o baklava.

Com que eren receptes que ja havia vist en bastants blogs no volia repetir i finalment vaig recordar-me del programa Karakia del canal 33. Cap problema!, allà pots trobar el que vulguis de qualsevol cultura.

Aquesta recepta em va semblar senzilla, atractiva i amb ingredients molt fàcils de localitzar. És un plat molt típic al Líban i comú en la majoria de països del pròxim Orient, Orient mitjà i el Magreb. Cada cultura, però, hi aboca les seves característiques pròpies.

El nom del plat en català és Arròs amb pollastre i fruits secs i en Libanès Roz ala dgeg

Ingredients:

4/4 de pollastre de les cuixes

1 Kg d'arròs llarg

2 cebes grosses

100g de festucs

50g d'ametlles crues pelades

50g de pinyons

1 llimona

1 cullerada de postra de canyella

1 canó de canyella

1 cullerada de postra de pebre vermell dolç

Sal, pebre negre i 500ml d'oli d'oliva

Preparació:

Posar els festucs en remull per tal d'eliminar-ne la sal (si els trobeu sense salar, aquest pas no cal).

Fregar el pollastre amb la llimona perquè perdi fortor i fregir-lo en una cassola amb oli abundant juntament amb la ceba tallada a grills gruixuts i un canó de canyella.

Quan sigui ben ros retirar-lo i posar-lo en una olla fonda amb la ceba i 1 got de l'oli de fregir. El cubrim amb aigua i el fem bullir fins que sigui cuit rectificant de sal i amb una culleradeta de canyella en pols.

Passats uns 45 minuts colem el brou i reservem el pollastre.

Bullim l'arròs en el brou del pollastre amb una culleradeta de pebre vermell dolç i quan sigui cuit el colem i reservem.

Mentrestant, en una paella amb una mica d'oli de fregir el pollastre saltegem els festucs i les ametlles i quan comecin a dorar-se hi afegim els pinyons. Reservem.

Desossem les cuixes i en fem trossos no gaire petits (aquesta operació es fa amb les mans, perquè no han de quedar talls molt pulits).

Muntatge del plat:

En una safata plana col·loquem l'arròs i a sobre hi distribuim els trossos del pollastre de forma ordenada i al cap de munt hi posem els fruita seca saltejada.

Al Líban la presentació dels plats és molt important per això hem de ser molt curosos a l'hora d'emplatar.

Queda molt original i la barreja de la fruita seca i l'arròs amb aquell regust de canyela...mmmm! per llepar-se'n els dits!

A casa ens ha agradat molt i penso que tornarem a repetir.

De postra el que vé més de gust és una bona fruita fresqueta perquè aquest és un plat potent. Nosaltres hem triat la síndria, fruita també molt present en aquests països pel seu orígen mediterrani.

Melmelada de mirabolà

Dolça temptació per esmorzars i berenars.
Les melmelades combinen intel·ligentment la fruita i el sucre per donar-nos la possibilitat de gaudir durant tot l'any de la fruita de temporada.
Antigament, la manca de cambres frigorífiques no permetia la conservació de la fruita i verdura per llargues temporades. L'estiu és l'epoca de l'any en la qual la producció de fruita és més variada i per poder-la conservar es recorria a mètodes com l'arrop, la fruita en almívar o les melmelades.
El sucre actua com a conservant i evita que la fruita es malmeti.
Com que els meus cunyats cullen prunes, préssecs i cireres i ara n'és el temps, a casa sempre n'hi ha, normalment més de la que ens podem menjar.
Gràcies a la classe del David Lienes del dia 4 de juny vaig pensar que era moment d'aprofitar-ho, perquè encara tenia les explicacions molt fresques. El que passa és que poques vegades segueixo les receptes al peu de la lletra i sempre faig alguna modificació.
Aquesta melmelada és de mirabolà i no d'albercocs com ell ens va proposar, a més està feta amb sucre morè, per això té aquest color tant fosc.
Aquí us deixo la recepta per si us animeu.
Ingredients:

1,5Kg de mirabolà (1Kg un cop pelades i sense el pinyol)
500g de sucre morè
la pell ratllada d'una taronja
1 cullereta de cafè de canyella en pols
1 cullereta de cafè de gingebre fresc ratllat
1 cullereta de cafè de vainilla en pols

Procediment:

En una cassola posem la fruita sense pell ni pinyols, el sucre, la canyella, la vainilla i el gingebre. Ho deixem bullir a foc mitjà durant 60 minuts remenant de tant en tant. Un cop aconseguida la textura adequada s'envasa en pots i ja es pot consumir.

A mi m'ha agradat molt el gustet entre àcid i picant que li dóna el gingebre i el puntet amargant de la pell de taronja. És molt bona!

I per la calor, fricandó

A Torrelles, aquest cap de setmana, estem celebrant la festa de la cirera. Per nosaltres és una festa molt important després de la festa major que se celebra el 25 de gener, per Sant Pau. Com que és un cap de setmana festiu l'àpat havia de ser també una mica diferent.

Ja sé que resulta una mica inversemblant preparar un fricandó amb aquesta calor, però feia tant temps que no en preparava, que em venia molt de gust fer-lo. Els rovellons envasats, és clar!, però tot i això va quedar molt melós i gustós.

El vaig preparar tal com fa la meva mare però aquesta vegada hi vaig posar pastanaga al sofregit. Va quedar boníssim!

Ingredients

4 peces de cunill de vedella, de la part de l'espatlla. És una peça llarga i estreta, molt gelatinosa. Es fa servir més per estofats però a mi m'agrada molt perquè queda molt fina de gust i la gelatina espessa la salsa. El fricandó també s'acostuma a fer amb llata.

2 cebes grosses

1 pastanaga

2 tomàquets madurs

Farina (jo vaig fer servir Maizena perquè no conté gluten)

Rovellons, o altres bolets que us agradin

Oli d'oliva

Sal

Preparació

Talleu la carn a filets, saleu-la, enfarineu-la i fregiu-la en oli d'oliva. Reserveu. En el mateix oli feu un sofregit amb la ceba i la pastanaga ratllades. Deixeu-les caramelitzar amb el foc ben baix fins que la ceba quedi fosca però no cremada. Jo la vaig tenir molta estona, no us exagero si us dic que potser va estar 3/4 d'hora o més. Seguidament afegiu el tomàquet, també ratllat i sense llavors per evitar l'acidesa. Es deixa coure tot junt uns 20 minuts més. Quan el sofregit és cuit hi afegiu la carn i ho cobriu amb aigua. S'apuja el foc fins que bulli i després s'abaixa al mínim. Es deixa coure 1 hora, i a mitja cocció hi barregeu els bolets. La gelatina que conté aquesta carn i la farina d'arrebossar us espessiran la salsa. Nosaltres acostumem a acompanyar-lo d'arròs blanc o arròs pilaff però també lliga molt bé amb un purè de patata casolà o amb tagliatelle. Si a més ho maridem amb un bon vi, prepareu-vos a gaudir d'un àpat d'aquells que et deixen assegut a la cadira durant una bona estona i, en aquest cas, amb la calor tant espantosa que va fer ahir, amb migdiada inclosa.

Pa de pessic pel més petit!

A casa som 5 i el més petit i el més gran són celíacs. Tot i que aquest blog no pretén ser estrictament per a celíacs, estic tant acostumada a fer receptes sense gluten o a adaptar-les que ja no hi penso.

La setmana passada vaig fer un pa de pessic del llibre de la Motserrat Seguí, "Cuinar és senzill". Per mi és el millor llibre de cuina per aquells que no han entrat mai en contacte amb el fantàstic món de la cuina, tant per la seva senzillesa com per la gran varietat de receptes.

Bé doncs, aquí us deixo la recepta adaptada per fer-lo sense gluten amb la fotografia que vaig fer abans que desaparegués en en un obrir i tancar d'ulls; el Martí (el petit) se'n va menjar 5 trossos en un moment!

Pa de pessic

Ingredients:

4 ous
125g de sucre
75g de farina sense gluten (singlu)
25g de fecula de blat de moro (Maizena)
La recepta original és amb 125g de farina. Com veieu jo només en poso 100g perque la farina sense gluten és molt densa i d'aquesta manera queda més esponjós

1 culleradeta de llevat en pols

Ratlladura de pell de llimona

Procediment:

Escalfar el forn a 180ºC (turbo)

Separar els rovells de les clares i batre els primers amb el sucre al bany maria fins que blanquejin i doblin el volum. Heu de procurar que l'aigua del bany maria no bulli perquè l'ou quallaria.

Retirem del bany i afegim la ratlladura de pell de la llimona, les farines tamisades i el llevat en forma de pluja. Amb un batedor anem remenant de dalt a baix deixant caure la pasta amb petits cops suaus per tal que els grumolls de farina es vagin desfent.

Batre les clares a punt de neu suau i afegir-les a la barreja anterior remenant molt suaument per tal que les clares no baixin.

Abocar la pasta en un motlle i coure a 180º durant 25 minuts.

Bon profit!