divendres, 29 de maig del 2009

Licor de cirera, la recepta

El que us deia, la recepta del licor de cirera. Us recomano que no dubteu a fer-lo, doncs no té cap complicació, l'única cosa que necessiteu és temps de maceració i preparar-lo en temps de cireres, és clar!

Licor de cirera

Ingredients:

1 Kg de cireres d'una verietat àcida i de carn consistent (per exemple la varietat Starking)
750g de sucre (si us agrada més dolç es pot fer amb 1Kg de sucre)
1 troç de canyella en branca
1/4 de nou moscada
5 claus d'olor
1l. de conyac

Procediment:

Cerqueu un envàs suficientment gran i amb el broc gros per poder-hi fer passar les cireres senceres però sense la cua.
Nosaltres fem servir els envasos de vidre de les garrafes de 8l. També és important trobar un tap que hi ajusti bé.
Poseu el sucre dins la garrafa i seguidament aneu-hi posant les cireres, tapeu bé i deixe-ho a sol i serena fins que el sucre s'hagi dissolt del tot i quedi un líquid de color vermell junt amb les cireres. Ara és el moment d'afegir-hi les espècies i el conyac.
Aquest és un pas important del procés, heu de ser curosos en el moment de tapar l'envàs perque d'això dependrà que el licor us surti perfecte. El millor és fer servir un tap de suro que ajusti molt bé perque no entri aire i acabar-ho de subjectar amb un cordill ben apretat perque durant el procés de maceració la barreja fermenta i genera gas, amb la qual cosa si no estés ben ajustat, el tap sortiria disparat.
Un cop fet això deixeu aquesta barreja a sol i serena durant 40 dies i 40 nits i remeneu-ho suaument cada dia. Passat aquest temps envaseu el licor en ampolles i les cireres que queden al fons les guardeu en pots cobertes amb el licor.
No cal esterilitzar perque el mateix alcohol i el sucre les conserven. Tasteu-les, són delicioses!!, soles, en postres i al rostit.
Que tingueu sort!
Ja em direu què us sembla.

Ah!, una altre cosa. No llenceu les cues, deixeu-les assecar al sol i guardeu-les. La infusió de cues de cirera és un bon remei en cas de cistitis.

dijous, 28 de maig del 2009

La cirera, fruita de temporada

Sens dubte la cirera és la fruita estrella de la temporada.
Sembla ser que és originària de Mesopotàmia i molt utilitzada per Grecs i Romans. Poc a poc es va anar estenent cap a la resta de països mediterranis i Europa, i actualment també es conrea als estats nordamericans de la costa Est i Canadà.
Tot i que hi ha diverses zones d'Espanya on la cirera és molt reconeguda, a Catalunya, el Baix Llobregat n'és la principal comarca productora.
Hi ha una extensa gama de varietats però podríem divider-les en dos grans grups: cireres dolces i cireres agres.
Les varietats dolces són les que trobem habitualment als mercats i les agres són més utilitzades en cuina, confiteria i destil·lació.
En quan a les propietats nutricionals de la cirera, podem dir que té una excel·lent capacitat diurètica, antioxidant i depurativa. És rica en vitamines A i C i en minerals com el ferro, potasi i calci.
La seva composicó li confereix propietats lleugerament laxants.
Informació extreta del llire: Bojos per la cirera


Com veieu val la pena aprofitar les propietats d'aquesta fruita que tenim tan a prop però de la qual gaudim d'una temporada molt curta.
És ideal per a qualsevol tipus de plat, ja sigui dolç o salat o simplement com a postra de fruita fresca.

Ah!, i per si us en queda algún dubte, les millors del mercat són les de Torrelles de Llobregat!!! (el meu poble).
A casa fa temps que gairebé cada any preparem licor de cirera que anem consumint durant l'any següent. És boníssim com a digestiu o per banyar un gelat cremós, i un detall encertat quan has de fer un regal especial a algú, posat en ampolletes de vidre amb una etiqueta ben original.
La recepta prové de Grècia. Allà hi ha una varietat de cirera àcida i de carn consistent, de la qual desconec el nom.
La meva mare va fer petites modificacions a la recepta original per adaptar-la als productes d'aquí i, la veritat, pel meu gust la va encertar!

Ostres!!!.... ara no trobo la recepta a casa, hauré de trucar la meva mare i tan bon punt la tingui la penjo, em sap greu!!

Quan abans d'ahir vaig veure que a HEMC hemc 33 - piensa globalmente come localmente proposaven els productes locals volia penjar-hi aquesta recepta, però ja era fora de plaç.
Si voleu saber més coses sobre cireres i un munt de receptes no deixeu de consultar el llibre Bojos per la cirera , segur que no us deixarà indiferents.

Fins aviat!

dijous, 21 de maig del 2009

Les meves mones

Si no ho recordo malament va ser l'any 2004 que vaig anar a una classe de mones al club Caprabo que impartia un pastisser de la marca Valor. Des d'aquell any preparo la mona de la meva neboda i sempre li he fet les figures de xocolata. La veritat és que no és fàcil, perque no tinc els estris adequats però, tot i així, no perdo la paciència i cada any faig dissenys nous. Us en deixo una mostra per tal que les veieu.